En tres mesos, l’esforç d’uns pocs que diuen “no voler ser tractats com a públic passiu” ha donat fruit: s’anomena FIGA, Fira de Gandia Autogestionada. Pretenen recuperar l’espai que li pertany a la cultura popular d’arrel, i aposten per l’autofinançament. I no, a ells no els cal 600.000 euros per a organitzar una bona festa.
Part de l'organització de la Fira de Gandia Autogestionada (FIGA)
Hem parlat amb David Pérez, responsable de Comunicació i amb Maria Morales i Sandra Ribes. Tots formen part d’un grup d’amics i coneguts que ha utilitzat les eines al seu abast per a fer que la FIGA siga una realitat el 30 de setembre al carrer Tossal de Gandia. Tenen entre 25 i 32 anys, són dissenyadors, actors, periodistes, obrers, matemàtics i diuen que no necessiten vincular-se ideològicament a cap partit polític. Pertanyen a una generació de joves que dominen les xarxes socials, controlen les pautes de treball dels mitjans de comunicació i, sobretot, saben allò què no volen per a Gandia.
Qui hi ha darrere de FIGA, com va nàixer el projecte?
Darrere de la Fira de Gandia Autogestionada hi ha ciutadans i ciutadanes que no volen ser tractats com a públic passiu. Som un grup de persones que hem apostat per crear un espai cultural i lúdic que al mateix temps és participatiu i obert.
La FIGA és la resposta al cartell d’enguany de la Fira de Gandia?
El treball ve d’abans de saber quina seria la proposta de Fira i Festes. Per tant la FiGA no ve a respondre el seu cartell, més bé el cartell institucional ve a justifica-la i ens carrega de raons per a seguir endavant i apostant cap a futures edicions. Volem sumar una nova proposta i que a més siga participativa, autogestionada, on prime la cultura i la diversió front a la lògica del capital. Nosaltres no estem per fer negoci de les festes del nostre poble. El que volem és gaudir-les i recuperar el carrer com espai de convivència, diversió i reflexió.
Què diferencia a la programació de la Fira de Gandia Autogestionada?
La diferència és de base. Nosaltres hem obert les xarxes socials per a que la gent del poble, que estiga interessada, ens fes arribar les seues propostes i on artistes i professionals s’han brindat a participar. Qui s’arrime podrà veure teatre, danses, tabaleters i dolçainers, albaes, música, poesia, documentals i tallers on a banda de ser receptor: interactuarà i aprendrà. A més, una de les activitats serà un sopar popular. També ens visitaran grups com Petit que canta Folk americà tant en anglés com en valencià, Toni de l’Hostal qui és tot un showman i de ben segur que exprimirà la cultura i els tòpics per arrancar-nos tantes rialles a les seues cançons o Pau Alabajos qui actuarà acompanyat de Rodonors Invictes per homenatjar a Estellés.
Pau Alabajos, cantautor valencià
Demaneu unes festes alternatives, populars, obertes, autogestionades i de qualitat. Com han estat les negociacions amb l’Ajuntament?
Les negociacions al principi varen estar molt cordials amb la Regidoria de Cultura, on fins i tots ens varen arribar a prometre més del que al final ens han atorgar. El problema ha eixit quan han començat a aparèixer als mitjans de comunicació declaracions agredolces sobre la idoneïtat de la FiGA acompanyades, del que nosaltres entenem, com un excessiu retard a l’hora de fer-nos entrega dels permisos pertinents per poder desenvolupar l’activitat. Així com una retallada d’horari, i la prohibició d’instal•lar una barra per poder acabar de sufragar les despeses generades, no obstant la gent ha respost intensament al Verkami i la FiGa podrà ser una realitat el dia 30 de setembre. No sé si ha estat un excés de cel o si volien dilatar els temps per acabar negant-nos el permís però el ressò ciutadà els ha fet recular, el que realment compta ara mateix és que ja els tenim i que el treball ha estat ben fet.
David, Maria i Sandra són part de l'equip de FIGA
Verkami, com a plataforma de crowdfunding, és ja per si sol un projecte apassionant. Una iniciativa privada ideada ací al costat, a Mataró, amb la intenció d’impulsar projectes creatius. Avui la FIGA ja ha aconseguit l’objectiu que s’havia marcat (1.053 euros) i continua rebent diners. Què creus que està passant al carrer?
Férem comptes i eixe era el capital inicial per començar a rodar. Era la suma del cost de l’escenari, l’equip de so, les despeses del transport dels músics, de la gent del teatre, els tallers, el sopar popular, l’assegurança civil i tot allò que comporta fer una festa al carrer. En estos moments la xifra de les donacions és de 1890 euros, i qui vulga col•laborar encara pot fer-ho, el que ens ha permés millorar les nostres activitats i poder dur un tercer grup musical. Supose que el que passa als nostres carrers és que no hi ha espai per a una cultura popular d’arrel. Ens trobem moltes facilitats per veure espectacles que venen de fora i molt poc teixit industrial o institucional propi. L’administració aposta per subvencionar grans iniciatives mentre oblida, en molts casos, les manifestacions modestes, però de qualitat immillorable, que es donen al girar a la cantonada de casa.
Entenc que la intenció és que en 2012 es torne a celebrar la fira. En eixe cas vos agradaria que prenguera el relleu l’Ajuntament?
No. La FiGA té una clara aposta per l’autogestió. El finançament ha de ser des de la ciutadania, des d’aquells i aquelles que creguen en la proposta i vulguen una ciutat més culta i participativa. I per això cal deixar de pensar en vots i rèdits econòmics, per tant no crec que l’Ajuntament tinga un paper més enllà de facilitar als seus ciutadans que puguen dur a terme iniciatives com aquesta. A més, la FiGA vol seguir desvinculada sempre de qualsevol formació política o instancia de poder. Així es garanteix un espai crític, reflexiu i lúdic sense prebendes a ningú.
Artículos relacionados:
Comentarios
1 Responses to “«No fem negoci. Volem recuperar el carrer””