València consolida el seu festival LGTB

Des del passat 16 de setembre se celebra a València la segona edició del ‘Festival de la Luna’, el certamen internacional de cine gai i lèsbic de la Comunitat Valenciana. En l’any de la consolidació, 14 llargmetratges i 22 curtmetratges concursaran pels cinc premis que atorgarà el jurat el proper dia 25, quan es donarà per finalitzada la mostra.

El ‘Festival de la Luna’ ha canviat enguany de seu. El MUVIM, que va acollir la primera edició, es quedava menut, i el sindicat Comissions Obreres (CC.OO.) ha cedit el seu saló d’actes a la Plaça Nàpols i Sicília, a Ciutat Vella, on es porten a terme les projeccions tots els dies a les 20 i a les 22 hores. Altre símptoma de creixement i consolidació del festival és l’augment de la seua durada, que ha passat dels sis dies de 2010 als 10 de 2011. Segons les dades facilitades per l’organització, 2000 persones es van acostar en 2010 2.000 a alguna de les projeccions del festival. Altra millora important del ‘Festival de la Luna’ és que totes les pel·lícules no rodades en castellà es projectaran subtitulades a este idioma. Cap institució oficial col·labora en el certamen, creat per la mateixa promotora que organitza altres mostres de prestigi com el ‘Festival del Sol’ de Canàries o el ‘Festival del Mar’ de les Illes Balears.

Fins l’any passat, València no comptava amb cap festival específic de temàtica gai i lèsbica, una dada que contrasta amb les 10 edicions que s’han celebrat del ‘Festival Internacional de Cinema LGTB’ de Barcelona (que comença el proper 25 d’octubre), el ‘Festival de Cinema Lesbià i Gai’ d’esta mateixa ciutat, que complia enguany el seu 16 aniversari, o el ‘LesGayCineMad’, que a partir del proper 27 d’octubre celebrarà també la seua edició número 16.

En l’equador

El festival travessa estos dies el seu equador. Esta nit es podrà veure a les 22 hores el film del director de Bahamas Kareem Mortimer  Children of god, la història de la muller d’un pastor profundament religiosa que amaga la seua homosexualitat i es creua amb altre jove, també obligat a amagar la seua tendència sexual, i amb un artista blanc sense inspiració que es busca a si mateix, a un país amb els crims homòfobs de rerefons. També es projectaran els primers cinc curts del festival a partir de les 20 hores.

Per davant reste sis dies més de festival en els quals es projectaran la resta de pel·lícules i curts a concurs fins al proper diumenge, quan se celebrarà la gal·la de cloenda i es repartiran els premis al millor llargmetratge, curtmetratge, guió i actor i actriu.

De ‘Philadelphia’ al ‘New queer’

La relació entre el cinema i l’homsexualitat ha evolucionat tant com la consideració de la societat cap a les persones homosexuals. D’un tractament despectiu al llarg de la major part del Segle XX, pràcticament des del naixement del cinema, es va passar a pel·lícules tan populars com Philadelphia (Jonathan Demme, 1993) o, més recentment, Brokeback mountain (Ang Lee, 2005), on per primera vegada es mostrava els homosexuals com persones totalment allunyades dels clitxés amb els quals se’ls havia carregat fins aleshores.

No obstant això, i al marge dels èxits de recaptació i premis i de les grans sales, el cinema de temàtica LGTB ve de més lluny i s’ha multiplicat en infinitat de tendències, com el ‘New queer’, nascut dins del cinema independent americà de principis dels noranta i com a reacció al punt de vista edulcorat de films tan populars com El banquete de boda d’Ang Lee o Maurice (James Ivory), a més de l’anomenada Philadelphia. Les dificultats a l’eixida de l’armari o problemes tan estigmatitzants com la SIDA centraven fins aleshores este tipus de cinema.

El cinema New Queer, provinent de la Teoria Queer inspirada per les tesis del Doctor Magnus Hirschfeld de principis del Segle XX, defuig de les imatges positives sobre l’homosexualitat que revindicava el moviment LGTB de l’época. Els seus personatges no són exemple de res, no es divideixen entre bons o roïns i s’allunyen de les convencions heterosexuals aplicades al cine gai. Les primeres cintes d’este cinema van ser Young Soul Rebels (Isaac Julien, 1991), Poison (Todd Haynes, 1990), Eduardo II (Derek Jarman, 1992) y Swoon (Tom Kalin, 1992).

Una simple immersió en la xarxa dóna una idea de com de complexa i extensa és la relació entre la indústria del cinema i l’homosexualitat. El cine ha estat, com la societat en general, un camp on el moviment LGTB ha anat normalitzant la seua presència amb el pas de les décades. Un símptoma més de normalitat és la consolidació a València del ‘Festival de la Luna’, del que encara queda una setmana per gaudir.