El passat setembre es van complir set anys des que el Centre Social Autogestionat El Montó es va establir a una antiga lleteria d’Alcàsser. El Montó clava les arrels en la Guerra Civil Espanyola, quan la FAI va utilitzar l’església del poble com a seu i cooperativa de repartiment igualitari del treball. 70 anys després, l’esperit d’El Montó continua vigent.
El Montó ha canviat respecte a l’experiència llibertària de fa 70 anys. L’expropiació de l’església parroquial i la colectivització de terres dels temps de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) que relaten els llibres d’història de la localitat de l’Horta Sud va deixar pas al Franquisme, i no fou fins a mitjans dels anys noranta del segle passat quan es va plantejar, de banda d’alguns components del Col·lectiu Traka, posar en marxa una iniciativa similar al poble. El referent i la inspiració eren immillorables.
Va nàixer aleshores la primera experiència de restauració d’El Montó com a centre social autogestionat, que no va gaudir de continuitat i es va acabar en un parell d’anys. L’experiència, no obstant això, va donar els seus fruits, ja que va desembocar en l’Assemblea d’Esquerres d’Alcàsser (AEA), que va aconseguir representació al ple de l’Ajuntament en les eleccions de 1999.
En aquestos quatre anys de «combat» dins les institucions es van adonar que la seua lluita era «més efectiva al carrer com a col·lectiu social que a l’Ajuntament», explica Alba, una de les components de l’AEA. La legislatura va acabar i el grup es va dissoldre. Però, alguns membres d’aquella experiència política volien continuar lluitant: «els anys anteriors foren d’aprenentatge, lligams i implicació amb altres resistències i moviments socials, i això ja no es podia parar; per això vam seguir reunint-nos», descriu Alba. La gent de l’AEA i El Montó (el ‘primer’) van col·laborar amb diferents col·lectius de València capital i els pobles del voltant, a més de mantenir una batalla activa contra el traçat de l’AVE Madrid-València.
Amb aquestes motivacions presents, l’engranatge va continuar rodant, i prompte es van adonar de què els feia falta un local, un ‘segon Montó’. Després de barallar diferents alternatives, una antiga lleteria pareixia la més atractiva. L’estiu de 2004 el van dedicar a reformar en convertir unes quadres en centre social. On bevien les vaques es van instal·lar els sofàs. Es va repartir l’espai entre la barra, l’escenari i les taules i, des d’aleshores fins ara, s’ofereixen múltiples alternatives a la cultura oficial.
El Montó actual
L’actual CSA El Montó el porten endavant una assemblea lliure de joves que tracten d’oferir un oci conscient i contestatari, al marge de l’oficialitat. «Quasi mai diguem que no a cap alternativa, però totes s’han de discutir en assemblea, que sempre és oberta a tot el món», explica David, un dels components del col·lectiu actual.
El Montó celebrava el seu setè aniversari el passat dissabte 24 de setembre amb un sopar popular al carrer. Al voltant d’un centenar de persones van gaudir a la fresca de la bona companyia i de la música de Ki Sap i Sanguangó Batucada. S’obria en aquell moment la vuitena temporada de programació d’este centre social que ofereix activitats per a tots els públics.
Quasi tots els caps de setmana de l’any, El Montó acull activitats dedicades a tots els públics. El gruix el formen concerts de tots els estils de música. Quasi sempre toquen debades. «Nosaltres ens financiem amb la barra, si es cobra entrada, és per al grup que toca», comenta David.
A més de concerts, al local també es poden seguir conferències, debats, documentals i fins i tot cabaret o circ per als més menuts. També se celebra el Carnestoltes, les Jornades Anarquistes al mes de maig, i l’aniversari, cada setembre. El Montó és un lloc de trobada de grans i menuts amb un ampli ventall d’activitats alternatives al llarg de tot l’any. «Tenim encara moltes forces per continuar, està clar que la gent més veterana va deslligant-se a poc a poc, van tenint fills… Però quedem un grup gran de gent amb ganes de seguir», afirma David.
A pesar de que El Montó no ha tingut mai problemes greus amb els veïns del Carrer Silla, on es troba, sí que ha cridat l’atenció d’altres col·lectius, com el feixista Grup d’Acció Valencianista (GAV), que ja els ha atacat en diferents ocasions. «Hem pintat la façana unes 15 vegades per les seues pintades amenaçants i insultants», comenta David. També han segellat el panys i les portes alguna vegada, encara que «últimament estan més tranquils», desvetlla.
Comentarios