Per què en els 500 anys d’història de la Universitat de València mai una dona ha estat al front del Rectorat? Seria distinta la ciència si hi hagueren més investigadores? Durant la conferència ‘El sostre de cristall: La dona en el ciències i en les lletres’ celebrada en València s’abordaren estes i altres preguntes relacionades amb eixa superfície invisible.
La igualtat de gèneres no és encara una realitat ni al País Valencià ni a la resta de l’Estat. Prova d’açò ha estat la dificultat, manifestada pel Patronat de la Fundació Ciències de la Salud, a l’hora de localitzar dues dones que compliren amb la quota ‘d’excel·lència’ exigida per a la participació en la taula redona celebrada en el col·legi Major Rector Peset de València. I no és casualitat.
Per un costat, la professora d’investigació Biològica del CSIC de Madrid, Flora de Pablo, i per l’altre l’escriptora i periodista de Picanya (València), Carmen Amoraga, donaren algunes receptes per tal d’arribar a tenir una igualtat de gèneres real. Coincidiren en la necessitat d’un canvi en l’imaginari col·lectiu, tant a nivell institucional, com a casa i al carrer. I, si pot ser abans dels 25 anys (és a dir, que es duguera a terme en l’adolescència), doncs millor que millor.
La científica Flora de Pablo, i l'escriptora i periodista Carmen Amoraga. Foto: Nonada.es
En el transcurs de la xarrada parlaren d’estadístiques, de que «un 60% dels llicenciats universitaris són dones», joves que seuen en més de la meitat de les cadires universitàries, i que tenen els millors expedients acadèmics, però que no obstant, no ocupen els seients de major responsabilitat ni en el sector privat ni en el públic. Xifres, que encara hui continuen siguen un misteri pels estudiosos, tot i que tenen algunes pistes sobre els motius. Les càrregues socials que se’ls ha imposat tradicionalment a les dones (com són les responsabilitats domèstiques i familiars), el nepotisme, la pròpia maternitat i la mancança de referents femenins fan, si escau, més difícil que una dona puge esglaons en el terreny professional.
Carmen Amoraga recordava que la Universitat de València, on ella exerceix d’assessora en relacions amb els mitjans de comunicació, mai no ha tingut durant el seu mig segle d’existència una rectora al front. Paral·lelament, Flora de Pablo anava més enllà i s’aventurava a dir que la medicina seria molt distinta si hi hagueren més dones al front dels equips d’investigació.
En el cas de la Medicina, per exemple, s’han comés greus errades. Tal és el cas dels assajos clínics que s’han portat a terme durant anys amb els fàrmacs. De fet, des de fa relativament poc s’ha descobert que les aspirines no protegeixen d’igual forma a les dones que als hòmens de l’infart de miocardi.
Ambdues ponents posaren de manifest la necessitat d’erradicar estereotips mitjantçant l’educació. Recordaren que encara hui hi ha moltes joves que prioritzen les carreres de les seues parelles (hòmens) a les seues pròpies. Tot i què, tal i com va exposar Amoraga, s’han obert moltes portes a les dones en els últims anys.
En tot procés de canvi social el paper dels dos gèneres és imprescindible, el tracte i el respecte per part de la parella, i la pròpia educació que ells i elles donen als seus fills i filles serà la llavoreta que farà possible, tal i como indicaren les ponents, una realitat ben distinta. Tot i que el paper de l’Administració pública no es pot deixar de banda. En definitiva sembla absolutament necessària l’existència d’una voluntat política i cultural per tal d’eliminar les xicotetes «microdiscriminacions» que fan que les dones es queden a meitat del camí.
Comentarios