L’epicentre de la crisi

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de València treballa per garantir el dret a la vivenda a tots aquells que, per circumstàncies, no poden afrontar les obligacions amb els bancs. El desnonament amenaça milers de famílies que, de la nit al matí, es poden quedar al carrer, sense diners i amb un deute per a tota la vida.

Un dels intents d'evitar un desnonament de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Foto: PAH Valencia

«La gent no deixa de pagar perquè sí. Abans deixen de menjar que falten a les lletres amb els bancs», explica Rosana, voluntària de la PAH. L’objectiu d’aquesta Plataforma d’àmbit estatal, que s’ha expandit per nombroses ciutats del país, és ajudar aquells que corren el risc de perdre-ho tot i, a més, «quedar condemnats de per vida» pels enormes deutes que els reclamen els bancs. Són advocades, psicòlegs i gent anònima que vol tirar una mà per posar fre als abussos de la banca, que s’està fent d’or a costa de la gravíssima crisi econòmica originada, especialment en el cas espanyol, per  l’enfonsament d’un model basat en l’especulació amb el taulell.

El procés és ben senzill i està deixant milers de cadàvers econòmics pel camí. Quan una persona no atén les quotes d’una hipoteca, el banc executa les garanties oferides per cobrir la quantitat prestada. Pares, mares, germans o amics s’han enfonsat amb la persona a la que van avalar i que no pot fer front als pagaments. «Això si, estudiem cada cas i tenim en compte que la persona afectada estiga en risc de quedar-se al carrer, és a dir, que amenacen amb llevar-li la seva vivenda principal», adverteix Rosana.

Però el problema no s’acaba quan es perd la vivenda i tot el que en ella s’ha invertit. Els bancs ara valoren ara els habitatges en molts menys euros que quan es va pactar la quantitat prestada. Per llei, el mínim és el 60% de la valoració inicial. La persona que perd la casa, l’entrega al banc i encara ha de tornar el deute fins cobrir la primera valoració. El pitjor d’aquest tipus de pràctiques és que estan totalment amparades per la legalitat. «És una situació d’abús, totalment injusta, que atempta contra els Drets Humans», es queixa Rosana.

A una llei «decantada a favor dels interessos dels bancs» se sumen, en molts casos, contractes amb clàusules «lleonines». Per això, «el primer que ha de fer qui pense que tindrà probemes amb les lletres és llegir-se el contracte de la hipoteca», recomanen Consuelo i Mari Carmen, advocades voluntàries de la PAH València, en una assemblea amb uns 60 assistens celebrada el passat divendres a la seu que els ha cedit desinteressadament la Intersindical Valenciana.

Una jove manté una pancarta durant una manifestació. Foto: Juventud SIN futuro.

Hi ha eixida, el gest es relaxa

L’assemblea la componen tot tipus de gent, de totes les edats i condicions. Perquè el problema dels desnonaments no és propi de ningú i és de totes i tots. Especialment al País Valencià, récord en nombre de persones que se s’han quedat al carrer. Segons les últimes dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), s’han produït 3.927 desononaments entre abril i juny d’enguany, el que suposa un increment del 40 per cent respecte al mateix període de 2010, que ja va ser un any dur. S’estima que a tot l’estat se n’han portat a terme uns 350.000 des que va esclatar la crisi en 2007.

Darrere de les xifres hi ha persones. Algunes d’elles ocupen les cadires del saló d’actes de la Intersindical. Les cares de procupació són evidents. Però Consuelo i Mari Carmen s’encarreguen, amb una explicació clara i pausada, de donar un raig d’esperança. Hi ha eixides. Es pot negociar amb els bancs. El seu ‘no’ es pot convertir en ‘sí’ amb coneixement de la llei i astúcia, amb valentia i amor propi. I aqueixes són les eines que es disposen a rebre els assistents a l’assemblea de la PAH de València un divendres de crisi. Els gestos es relaxen i apareixen els somriures còmplices de qui sap que no està sol en l’adversitat.

Les eixides depenen del moment del procés en què es trobe la persona amenaçada de desnonament. Totes les escapatòries són legals i possibles. Una d’elles és la dació en pagament, una figura legal que es troba entre les principals reivindicacions de la PAH. No està regulada en l’ordenament jurídic espanyol, peró sí a altres estats com França, Alemanya, i alguns dels Estats Units. De fet, la Plataforma promourà en els próxims mesos una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per incloure aquesta figura en les lleis espanyoles.

Rosana (PAH València) (esq.) amb Eva, una de les persones amenaçades de desnonament a les que la plataforma ha ajudat. Foto: Antonio Marín Segovia

La PAH de València ha intentat paralitzar ja alguns desnonaments mitjançant mètodes no violents. Però l’activitat de la Plataforma va més enllà. Demanen ajuda a tot aquell que puga dedicar-li unes hores a un dels grans problemes de la crisi, on aquesta estafa del sistema es personalitza amb major crueltat. Cada dues setmanes hi ha assemblea jurídica. Ara volen posar en marxa un taller per reforçar l’autoestima dels afectats. «Es veuen en una situació molt compromesa, se senten fracassats pel que els està passant, i necessiten tant el recolzament legal com el moral», explica Rosana.

A més de la dació en pagament, la PAH reclama que s’establisca, amb motiu de la greu crisi econòmica, una moratòria en tots els desnonaments previstos. I que es reconvertisquen les vivendes buides (unes 65.000 a València i quatre milions en tot l’estat) en habitatges de lloguer social, amb preus que no sobrepassen el 30% dels ingressos o, en el cas de que no hi haja salari ni prestació, que es puguen ocupar de forma gratuïta.