15M València, sis mesos després

Han passat sis mesos des de les massives mobilitzacions sorgides arran de la manifestació de Democracia Real Ya a desenes de ciutats de l’Estat, i les acampades a les places que se’n van derivar. El moviment 15M a València ha mutat, s’ha descentralitzat als barris, pobles i universitats, i està molt viu. Els indignats encara no han dit l’última paraula.

Les diferents assemblees van decidir descentralitzar el moviment i portar-lo als barris i als pobles. Foto: Democracia Real Ya.

Un dels acords més importants de les assemblees celebrades en els dies posteriors a la marxa convocada per Democracia Real Ya (DRY) el 15 de maig de 2011 fou el de descentralitzar el moviment, portar-lo a barris i pobles, i recollir les demandes d’acord amb les sensibilitats de cada zona. Es buscava fer més efectiva la feina dels anomenats indignats.I aquesta és una feina que, amb major o menor seguiment, s’està fent. Cada diumenge, representants de les assemblees de barris i pobles acudeixen a la plaça de l’Ajuntament (rebatejada com la ‘plaça del 15 de maig’) per posar en comú propostes, conclusions, idees i alternatives.

S’han acabat, pel moment, les acampades a les places. I s’ha portat a terme una feina menys visible, a menor escala, que deixa latents les grans mobilitzacions, i que solidifica una corrent en perill de dispersió. «Qualsevol moviment social té punts àlgids i moments de reflux. Era previsible que arribara aquest moment», diu el sociòleg i professor de la Universitat de València, Rafa Xambó, que explica el 15M com «un avanç en el procés de maduració dels moviments socials» i l’enllaça, per tindre característiques similars, amb fenòmens com el moviment antiglobalització («que en realitat aposta per la globalització dels Drets Humans», acota), o les convocatòries davant les seus del Partit Popular en la jornada de reflexió de les eleccions de març de 2004.

Xambó opina que, sis mesos després, «el moviment està dorment, però es pot reactivar en qualsevol moment; no hem d’oblidar l’èxit aclaparador de la manifestació del 15 d’octubre. Totes les línies estan obertes però, si no hi ha una situació d’emergència, la gent no pot anar cada dia a l’assemblea. Ara bé, això no vol dir que no es poden produir mobilitzacions importants quan menys ens ho esperem», preveu.

L’horitzó del moviment no és ni molt menys tranquil·litzador. La situació econòmica no millora i tot fa pensar en un futur govern que aplicarà dures retallades en serveis socials, sanitat i educació públiques. Es pot viure una deriva violenta? «Si les retallades són violentes, sí. Si s’aprimen els serveis a la ciutadania es pot crear una situació explosiva», avança Xambó.

La Plataforma d'Afectades per la Hipoteca s'ha vist reforçada amb el moviment 15M. Foto: DRY.

9N, la plaça torna a estar habitada

Ha passat mig any i la plaça de l’Ajuntament torna a estar habitada. No les 24 hores, perquè la policia actua davant la presència de qualsevol cosa pareguda a una tenda de campanya. «Al principi, les autoritats no tenien ni idea de que podia passar el que va passar. Ara ja estan advertits i no deixaran que es repetisca», explica el sociòleg.

Per això, els damnificats pels deutes de l’Ajuntament d’Alfafar i la Generalitat Valenciana amb la Cooperativa del Parc Alcosa no han tingut tanta sort com els primers indignats. Des del passat 9 de novembre mantenen una estància per hores a la plaça, les que els deixa la policia. Tres hores al dia. «Quan deixem de pagar la hipoteca perquè no cobrem el jornal, els bancs no tenen tres hores per escoltar les nostres excuses», es queixava una dona en una assemblea celebrada la setmana passada amb forta presència policial. Totes les assemblees de barris, universitats i pobles els han mostrat el seu suport.

Barris i pobles mantenen viva la flama

El moviment 15M es manté viu amb una xarxa capil·lar que abarca totes les zones de la ciutat, on es cuinen les noves propostes i accions, i s’organitzen activitats per conscienciar els valencians de que un altre món és possible i necessari. «Hem posat en marxa un mercat de troc, volem que la gent entenga que hi ha alternatives als diners», explica Kalyan, membre de l’assemblea de l’Olivereta-Nou Moles. A més a més, cada dues setmanes ofereixen cinefòrum i xerrada posterior. L’última projecció va ser ‘Capitalisme, una història d’amor’, de Michael Moore.

El 15 de maig de 2011 van tenir lloc les primeres manifestacions de Democracia Real Ya. Foto: DRY.

També ha calat l’esperit del 15M a un barri tradicionalment contestatari i actiu políticament com Benimaclet. «L’última activitat que hem portat a terme des de l’assemblea és la Fira d’Art Reivindicatiu i Transformador (FART) de Benimaclet, un intent de recuperar l’espai públic per a l’art”, explica Natxo, membre de l’assemblea del barri. Com ha enganxat l’esperit del 15M amb un barri tan actiu? «Ha complementat el que ja existia, ha donat una espenta al que ja havien creat l’Associació de Veïns o Benimaclet Viu, i ha permés tocar temes que altres associacions del barri no tractaven», revela.

Són només dos exemples de les 16 assemblees diferents establertes a la ciutat, que s’enfronten, com les dels pobles i les universitats, a alguns problemes: «tal volta el més important és de logística», descriu Natxo. «El 15M és un moviment que pretén recuperar el carrer, utilitzar espais públics, i l’Ajuntament no és que done facilitats a l’hora de fer-ho, instal·lar megafonia i totes eixes coses». Altres col·lectius, com l’Associació de Veïns o el Centre Social Terra els faciliten locals.

També hi ha altra classe de problemes: «existeixen les contradiccions pròpies d’un moviment tan ampli, que abarca gent que milita en organitzacions polítiques i altra que no vol fer res amb elles, on hi ha qui té experiència en assemblees i qui no en té, però això és un problema i al mateix temps no ho és, perquè tots hem de fer un esforç per entendre’ns», conclou Natxo.