Llauradors contra l’asfalt

Tres associacions, tres ciutats, tres províncies. En Alacant, en València i en Castelló la gent dels barris ha fet seua la frase d’Emiliano Zapata «la tierra para quien la trabaja» y s’han arromangat per cultivar-la. Dur a terme una producció ecològica, tradicional i sostenible, que no perdudique als comerciants locals, són els ceps que s’arrelen als horts urbans valencians.

Els dels barris de Benimaclet (València), d’Altabix (Elx) i Meridiano (Castelló de la Plana) són tres casos distints amb objectius comuns, però no els únics. Moltes ciutats s’han sumat ja a aquesta iniciativa ciutadana que s’estén pels carrers i places de les urbs valencianes.

Veïns treballant als horts urbans de Benimaclet.

Benimaclet contra Goliat

L’Associació de Veïns de Benimaclet (València) es prepara per a viure una nova jornada reivindicativa. El 17 de desembre, tornaran a comunicar-li públicament al BBVA, banc propietari dels terrens on han planificat l’hort urbà del barri, que no van a deixar les aixades a casa. Entraran amb animals als horts del PAI de Benimaclet i conrearan la terra a mà, per tal d’evitar que els denuncien.

Antonio Pérez i Fermín Alegría, president i membre de la xarxa veïnal, saben molt bé de què parlen. Davant «el femer en el que s’havia convertit el solar» la gent del barri va decidir mobilitzar-se per tal de «transformar un àrea marcada en el PAI de Benimaclet com a zona verda», en un hort urbà. Amb el consentiment de l’Ajuntament de València i el vist-i-plau del Tribunal de les Aigües, hui només els resta què Goliat (el BBVA) claudique.

El recolzament dels veïns ha estat l’espenta necessària per a poder fer front als problemes amb els que han entropessant durant els últims mesos. Advocats, arquitectes, professors, llauradors i gent del barri els han fet costat des del primer moment. Fet que ha facilitat molt la tasca en quant a l’obtenció de permisos.

Hi ha projectades 60 parcel·les, que s’han repartit per rigorós ordre d’inscripció, i una clara normativa que obliga a aquelles persones que s’han compromès en el projecte a treballar la terra de forma tradicional i ecològica. De fet, hi haurà una gestora que, en cas de que els adjudicataris de la parcel·la la descuiden, podrà llevar-los el terreny i donar-la a la gent del llistat d’espera. Els llaurados del PAI de Benimaclet, a excepció dels propis comerciants, tampoc podran vendre les fruites i hortalisses que recol·lecten per tal de no perjudicar els negocis del barri.

Hort del barri d'Altabix en Elx (Alacant).

Altabilx, espai per fomentar relacions socials

L’Hort ecològic de l’Associació de Veïns del Barri Obrer d’Altabix va ser el primer hort urbà d’Elx. Mariló Antón, responsable del programa d’educació ambiental, conta que han tractat d’aprofitar l’espai que hi ha entre els arbres del Palmeral, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, per a sembrar les hortalisses.

En Altabix s’ha dividit el terreny en quatre seccions diferenciades. Hi ha un àrea reservada per als jubilats, altra per als escolars, una tercera destinada a la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) i una última que els pertany als membres de l’associació. A més s’estan celebrant cursos de formació, en els que ja han participat 50 persones, on es pretén fomentar valors «com el de compartir i la bona alimentació».

Han signat un contracte per 10 anys amb l’Ajuntament de la ciutat, senyala Antón. Contracte, que servirà per a desenvolupar un projecte que pretén, entre d’altres coses, instruir als ciutadans, fer que majors i xiquets interactuen, revitalitzar el camp i fomentar en definitiva, les relacions socials.

Classes de formació en el barri Meridiano.

Meridiano, un barri amb futur

En Castelló de la Plana, l’Associació de Veïns Meridiano s’ha proposat promoure la recuperació i el manteniment d’una agricultura respectuosa amb el medi ambient a través de horts urbans ecològics. Per dur-ho a terme es pretén implicar a immigrants, a discapacitats i a gent de totes les edats.

Ara mateix, amb 100 persones inscrites, estan en fase de captació i desenvolupament del projecte. Ramón Ferrero, president de l’associació, explica que es crearà un Mercat d’Intercanvi de Llavors i Productes hortícoles, es farà un Hort de Pràctiques per tal de formar als interessants i que s’habilitaran espais agrícoles amb sistemes de producció ecològica i tradicional.

Entre els objectius que s’ha marcat la xarxa veïnal cal destacar la reconversió d’espais agrícoles degradats, la conservació de varietats locals de cultiu així com l’estudi de varietats conreades per veure l’adaptabilitat al clima mediterrani i la possibilitat d’introduir en els cultius locals.

Paral·lelament a la realització dels tallers, es pretén crear una línia d’assessorament tècnic atesa per tècnics de l’organització. Per participar en el projecte, serà necessari sotmetre a les normes de l’agricultura ecològica, especialment a les concernents a l’estalvi d’aigua. Per assegurar que s’acompleix la normativa hi haurà un comitè d’experts que podran visitar periòdicament els horts urbans.