Recordant a les víctimes del feixisme

Més de 100 assassinats i 4.000 agressions a mans d’individus o grups relacionats amb l’extrema dreta des de 1975. S’ha fet justícia? Aquesta és la pregunta que planteja ‘Ojos que no ven’, documental projectat a València el Dia Internacional contra el Feixisme que recorda que la major vexació que pot…

Recordant a les víctimes del feixisme

Més de 100 assassinats i 4.000 agressions a mans d’individus o grups relacionats amb l’extrema dreta des de 1975. S’ha fet justícia? Aquesta és la pregunta que planteja ‘Ojos que no ven’, documental projectat a València el Dia Internacional contra el Feixisme que recorda que la major vexació que pot patir una víctima és l’oblit.

Cartel del documental 'Ojos que no ven'.

Cartel del documental 'Ojos que no ven'.

L’11 de novembre de 2007, cap al migdia, un estudiant de Vallecas (Madrid) rebia una punyalada per part d’un activista ultra en un vagó de metro aturat en Legazpi. Ell era Carlos Javier Palomino i va morir arran del atac ara fa quatre anys. El documental ‘Ojos que no ven’ (2011), produït per Iria Producciones i realitzat per Hecho a Mano Producciones, és un recull d’entrevistes a víctimes de l’ultradreta espanyola des de la l’etapa de la Transició fins avui. Emmarcat en el cicle de conferències organitzades per Benimaclet Viu i la Universitat Lliure de Benimaclet, la presentació del film en València es va produir en el Centre Social Terra. Entre els convidats estigueren presents el propi director, Luis Moles, i part del seu equip.

Durant 55 minuts testimonis de familiars i amics d’homes i dones assassinats, però també de periodistes, historiadors i membres d’ONG, aporten una sèrie de reflexions i dades que serveixen per a contextualitzar i situar unes històries que no han estat fruit de la casualitat.

Ni la mala sort, ni una malaltia deixaren a Miwa Buene segut per sempre en una cadira de rodes. Ell, un immigrant del Congo de 45 anys resident a Madrid des de fa 10 anys, va ser atacat en febrer de 2007 per l’ultra dretà Roberto Alonso de la Varga pel fet de ser negre. El valencià Guillem Agulló, membre de Maulets, va patir pitjor sort i va perdre la vida a mans d’un grup de nazis liderats per Pedro Cuevas. Va ser assassinat en Montanejos (Castelló), fins on el seguiren, rodejaren i apunyalaren. L’únic condemnat, Pedro Cuevas, va complir quatre anys de presó d’una condemna de 16. La defensa va aconseguir que el jutge negara el caràcter polític de l’assassinat, convertint-lo en una baralla nocturna.

La pervivència encara hui de grups organitzats que veuen en el color pell, en la condició sexual o en l’ideologia política motiu com per dur a terme una agressió evidencia, tal i com comentava el director de ‘Ojos que no ven’, que hi ha un «greu problema en el model social i econòmic existent».

Pots veure on line la pel·lícula o bé descarregar-la en www.ojosquenoven.org. El seu contingut es comparteix baix llicència Creative Commons.