15 anys amb els Ki Sap

La banda d’ska-reggae encara té el dipòsit ple. A l’horitzó s’intueix el vuitè disc d’una llarga carrera que els ha portat pels escenaris del país, l’estat i, fins i tot, d’Europa. Una producció acurada i un directe contundent són les marques d’un grup que manté intacta la sensibilitat per les…

15 anys amb els Ki Sap

La banda d’ska-reggae encara té el dipòsit ple. A l’horitzó s’intueix el vuitè disc d’una llarga carrera que els ha portat pels escenaris del país, l’estat i, fins i tot, d’Europa. Una producció acurada i un directe contundent són les marques d’un grup que manté intacta la sensibilitat per les causes socials.

Erik, cantant de Ki Sap. Foto: Pau Vedri.

Erik, cantant de Ki Sap. Foto: Pau Vedri.

Si arriba el vuitè disc, el tornaran a oferir de forma gratuïta a través d’internet per a que els seus incondicionals se’l descarreguen, com els set anteriors. «Sempre hem apostat per això perquè toquem per afició, perquè s’ho passem bé fent-ho», explica Malibú, el trompeta de Ki Sap des que la banda es va crear, allà pel 1996.

Ell va entrar un poc més tard. Tot va sorgir en temps de l’institut. Uns quants amics, entre els que es trobaven Erik, Joan, Charli i el Moro, començaren a assajar. En una festa van conéixer Natxo i Suca, i amb ells van formar la banda. La majoria no eren músics. Més endavant es van sumar els vents i Malibú, que va saber de l’existència d’un grup de música de la zona de l’Horta Sud i la Ribera, i es va acostar a un assaig. De seguida es va trobar dins.

Per què Ki Sap? «És curiós, en això vam tindre molta sort. Una nit de festa a l’antic Casal Popular de València estàvem pensant quin nom posar-li al grup, i debatíem entre Skagalera i Ki Sap. Afortunadament vam triar la millor opció», diu entre rialles el trompeta.

Alguns dels que van prendre aquella decisió en una nit de borratxera continuen en el grup, i altres, no. La banda compta actualment amb 11 components, però el nombre i els noms han variat amb el pas dels anys i els discos, en tot moment amb una consigna clara: “Sempre hem treballat molt l’aspecte musical, des de la primera maqueta (‘L’Horta Ska’) s’hem pres les coses molt seriosament i hem assajat molt, sempre», explica Malibú.

A banda d’això, altra marca de Ki Sap ha estat sempre la sensibilitat per les causes socials al País Valencià, i ha oferit bolos debades per infinitat de causes. Per a tota una generació, la música de Ki Sap ha format part de la banda sonora de la contestació i la resistència contra el poder establert, especialment a València ciutat.

De l’ska-punk al reggae

“Sempre hem tingut eixe conflicte. Ens criden per a un festival d’ska i diguem ‘bo, és que no som ska…’, o ens demanen per a un concert reggae, i pensem el mateix. En definitiva fem el que ens agrada, el que escoltem», explica Malibú. Això sí, l’evolució del so de la banda ha sigut molt marcada, producte del creixement musical de cadascun dels membres i del conjunt. De ‘l’Horta Ska’ (1998) al ‘Ki Sap at New Rockers studio’ (2009) hi ha un abisme que la banda ha recorregut colze a colze amb els seus seguidors.

Ki sap, durant una actuació. Foto: Ki Sap.

Ki sap, durant una actuació. Foto: Ki Sap.

Com se sent un component de Ki Sap quan escolta la primera maqueta? “Major, em fa sentir-me major, però m’agrada. Me la pose de tant en tant, i veig l’evolució”. Com s’ha produït la mutació? “D’una manera molt natural, poc a poc, hem fet sempre el que ens ha abellit, cada disc és una història però acabes fent el que t’agrada” diu Malibú. I així des de 1996 fins ara.

Pas a pas, any rere any, concert rere concert, van passar de l’ska-punk i els coquetejos amb el hardcore, fins a l’ska clàssic i el reggae dels últims temps, passant pel disco o el hip-hop. Així, també, van passar de fer totes les lletres en valencià a cantar majoritàriament en castellà: «Al principi cantaven Suca i Charli, i Erik era el bateria. Després, Erik va passar a cantar i a fer les lletres. Era millor cantant que bateria, i ell és castellanoparlant, així que el castellà perdomina des d’aleshores. Tal volta això des de fora no sempre s’ha entés, però per a nosaltres no suposa cap problema», explica Malibú.

Nou disc amb Begoña Bang-Matu


Ki Sap ha canviat amb el pas del temps però, lluny d’apagar-se, ha donat peu a altres formacions, i s’ha nodrit d’elles. De fet, moltes de les seves últimes incorporacions provenen d’altra banda, Low Moscow. El cantant actual, Erik, ha editat un treball baix el nom d’Ital-Erik. I al mateix sí de Ki Sap ha sorgit altra banda, instrumental, anomenada The Shake it up’s, que ja va publicar un treball l’any 2007.

Després d’alguns directes conjunts, The Shake it up’s gravarà a partir del proper 23 de desembre el nou disc amb la cantant Begoña Bang-Matu, antiga col·laboradora de Fermín Muguruza que, fa alguns anys, va iniciar la seua carrera en solitari i està considerada una de les veus més destacades de l’ska-reggae estatal.

Ki Sap actuarà el proper dissabte 17 de desembre a la sala Loco Club de València amb Benimaclet Klub Ska i els madrilenys San Blas Posse.