El Parke Alkosa es declara en vaga de fam

Fa nou dies que Ariel no ingereix cap aliment. Només aigua. «Cinc litres al dia», confirma l’aturat número 4.233.289. Viu al Parc Alcosa d’Alfafar, barri dormitori de 10.000 habitants amb un índex de pobresa i atur alarmants. Generalitat i Ajuntament no paguen als col·lectius del barri des de fa sis…

El Parke Alkosa es declara en vaga de fam

Fa nou dies que Ariel no ingereix cap aliment. Només aigua. «Cinc litres al dia», confirma l’aturat número 4.233.289. Viu al Parc Alcosa d’Alfafar, barri dormitori de 10.000 habitants amb un índex de pobresa i atur alarmants. Generalitat i Ajuntament no paguen als col·lectius del barri des de fa sis mesos. Ariel ha optat per la vaga de fam.

Ariel ocupa un local cedit per l'arquebisbat de València. Foto: Nonada

«Ara mateix em trobe bé, esperant a una analítica per veure com estic exactament. Tinc més fred de l’habitual, he de lluitar amb els jubilats pels bancs amb sol, però el cos està responent bé», bromeja Ariel, que ocupa unes dependències cedides per l’Arquebisbat al carrer Barchilla, a les esquenes de la Catedral de València.

Mentre desenes de turistes fan cua per accedir a la Catedral i la resta de valencians fan esforços per digerir els excessos nadalencs, Ariel ha optat per la protesta pacífica de la vaga de fam. Ell és la punta de llança d’un col·lectiu, la Koordinadora de Kolectivos del Parke Alkosa, que ha dit prou davant els incompliments de l’Administració.

Tot l’entramat d’associacions i cooperatives del Parc Alcosa, el barri sencer, trontolla des que Generalitat i Ajuntament d’Alfafar van decidir no pagar-los. Fa sis mesos que no cobren i el deute ascendeix a més de 300.000 euros. Després d’alguns dies d’estància a la plaça de l’Ajuntament de València, i el posterior trasllat a la plaça de Manises, enfront de la Generalitat, els van pagar 80.000 euros. «Per fer-nos callar», es queixa Ariel. «Estem igual de fotuts que al principi. Per a anar-nos-en d’ací necessitem més, una part més gran del deute, i la resta, podem negociar-ho».

Les reivindicacions no es queden en els diners. La coordinadora de col·lectius demana mesures urgents per combatre la crisi al barri i també a Alfafar. Entre les demandes es troben la creació d’un espai públic que reunisca representants de l’Ajuntament amb diferents associacions, comerciants, bancs, col·legis i fins i tot Cáritas per discutir qué és el que cal fer per eixir del pou. A més, reclamen participació directa en l’elaboració dels pressupostos, que han de contemplar mesures socials per pal·liar els efectes de la situació econòmica actual.

L’elecció de les dates per a la vaga de fam no és ni molt menys casual. «Hem triat el Nadal per la cobertura dels mitjans. Improvisem molt poc, ens poden acusar de premeditació, si volen», diu Ariel. «Tenim una estratègia i marquem els temps. Portem sis mesos sense cobrar. O ens donen respostes o no podem aguantar més. La situació, no només del col·lectiu, del barri sencer, és crítica. Quan hem arribat ací és perquè ja portem un mes i mig de protesta, no podem aguantar més», explica l’activista.

La vaga de fam va començar després d'un acte de protesta el passat 22 de desembre a la Catedral de València. Foto: Alba. A.

Passant les hores entre sants

Ariel passa les hores a la seu de la coral de l’Arquebisbat. És el local que els han cedit després de que el passat dia 22 irromperen en un acte a la Seu per protestar per la seva situació. Flanquejat per quadres de sants, junt a una estufa d’oli i envoltat de diaris, el membre de la ‘koordinadora’ de col·lectius agraeix les visites. Regidors de l’oposició d’Alfafar, sindicalistes de Comissions Obreres que li ofereixen una dutxa a la seu de la plaça Nàpols i Sicília, membres del 15M a València i algunes persones anònimes li fan companyia i mostren el seu recolzament.

«En part, hem aconseguit el que volíem, aglutinar a tot tipus de sensibilitats, partits i associacions, excepte el PP, clar està», descriu Ariel, que ha perdut uns cinc quilos en una setmana de vaga de fam. «Sé que fins als 15 dies tot va bé. Després, ja no ho sé», diu l’activista, que ja va patir una vaga de fam l’any 2001, quan l’Ajuntament d’Alfafar va tractar de privatitzar el servei de neteja del poble, fins aleshores, gestionat per una cooperativa del Parc Alcosa. En aquell moment van fer recular el consistori després de dues setmanes de resistència.

Pareix que, en aquesta ocasió, els ànims de l’Ajuntament són diferents. Ahir mateix es va convocar un ple per aprovar els pressupostos de 2012, que contemplen la supressió del conveni de 20.000 euros que es manté amb la gent de Parque Alcosa. Es va organitzar un acte de protesta per impedir la celebració del Ple que va acabar amb dos membres de la coordinadora ferits i atessos a l’Hospital Doctor Peset de València. Avuí mateix s’han convocat actes de protesta on Ariel manté la vaga de fam.

Un projecte d’autogestió


El Parc Alcosa és el típic barri dormitori. Un dels molts que envolten els pobles de l’àrea metropolitana de València, construït en els anys 70 i que pateix des del seu naixement alts índex d’atur i pobresa. Es calcula que la taxa de desocupació ronda actualment el 40% i que més del 70% de la població viu per baix del llindar de la pobresa, d’acord amb les dates facilitades per la Koordinadora.

A finals dels anys 80 i principis dels 90 van sorgir una sèrie de cooperatives i associacions per combatre la pèssima situació econòmica i social d’aquest barri, terme municiapal d’Alfafar. Actualment s’ha construït un projecte comunitari anomenat ‘Nosotr@s mism@s’ que manté el centre d’inserció socio-laboral Massanassa II, el centre de dia Pekes, la Cooperativa d’Iniciatives Laborals i un Centre d’Informació Juvenil, entre d’altres iniciatives.

Segons denuncien, el Servei Valencià d’Ocupació i Formació (Servef), la Direcció General de Benestar Social i l’Ajuntament d’Alfafar no paguen els serveis que ofereix la Koordinadora des de juliol i el deute frega ja els 400.000 euros.