Som de la Pelitrúmpeli



Ara que ens hem fet grans i que quasi se’ns ha oblidat somniar, en Algemesí ens recorden que encara ‘Som de la Pelitrúmpeli’. Aquest disc d’Al Tall s’ha adaptat al teatre i ha inclòs una nova parada per tal de donar a conèixer la Muixeranga i les Festes de la…

Som de la Pelitrúmpeli

Ara que ens hem fet grans i que quasi se’ns ha oblidat somniar, en Algemesí ens recorden que encara ‘Som de la Pelitrúmpeli’. Aquest disc d’Al Tall s’ha adaptat al teatre i ha inclòs una nova parada per tal de donar a conèixer la Muixeranga i les Festes de la Mare de Deu de la Salut, declarades Patrimoni de la Humanitat.

Raül Sanxis, Gemma Pellicer, directora de l'obra, i Aleix, un xicotet muixaranguer. Foto: E. Cívico.

Raül Sanxis, Gemma Pellicer, i Aleix

Enguany fa 31 anys que es va posar a la venda ‘Som de la Pelitrúmpeli’, un recull de cançons tradicionals i de músiques populars, per a xiquets, que Al Tall aglutinava en un sol disc. Hui, sota la direcció de la Nova Muixeranga d’Algemesí i amb l’adaptació musical de Néstor Mont, membre de la rondalla de Pep Gimeno ‘Botifarra’, aquest fragment de la memòria col·lectiva ha tornat a l’escena gràcies a una obra de teatre batejada amb el mateix nom. ‘Som de la Pelitrúmpeli d’Al Tall a escena’ es va representar en Algemesí el passat cap de setmana en un Teatre Municipal ple de gom a gom. Almenys 18 xiquets de l’Schola Cantorum i 20 balladors i personatges del grup de danses Berca escenificaven una rondalla que en la dècada dels 80 va fer que molts joves s’allistaren en un vaixell, carregat de fantasia, que recorria diversos indrets del País Valencià.

La directora de l’obra, Gemma Pellicer, va adaptar l’obra per a que la colla de la Pelitrúmpeli passara per Algemesí, els dies 7 i 8 de setembre, just quan se celebren les Festes de la Mare de Deu de la Salut. Celebracions que han estat declarades fa dues setmanes Patrimoni inmaterial de la Humanitat per la Unesco i que tenen el seu origen en la devoció a una imatge trobada, conta la llegenda, l’any 1247.

Les danses tradicionals, les peces teatrals, les processons i les torres humanes, que s’alcen acompanyades per la música de la Muixeranga, han fet de les Festes d’Algemesí mereixedores d’un títol internacional que garanteix la seua protecció. Raul Sanxis, membre de la Nova Muixeranga, comenta que gràcies a la gent d’Algemesí i a la voluntat dels distints col·lectius que hi conviuen, s’ha conservat la festa i “podem somniar, com els xiquets de la Pelitrúmpeli, en un País Valencià diferent”. De fet aquesta associació cultural, nascuda al 1997, ja va donar el primer pas per a que així fóra incorporant a la dona a la dansa.

Balls tradicionals durant la representació de 'Som de la Pelitrúmpeli'.

Balls tradicionals durant la representació de 'Som de la Pelitrúmpeli'.

L’obra de teatre s’emmarca dins de la Muixerola 2011, jornades culturals organitzades per la Nova Muixeranga d’Algemesí que han impulsat la representació escènica del disc d’Al Tall. Un àlbum molt necessari, assegura Pellicer, “pel nostre context, on les nostres arrels i tradicions musicals estan perdent-se a la carrera”. Després de l’èxit i del ressò que ha tingut l’actuació, que se va celebrar per primera vegada en octubre, l’organització està rebent propostes per tal de que es represente en altres municipis, com per exemple Benicarló i L’Alcudia. A mésa més ells han manifestat interès perquè aquesta adaptació teatral puga veure’s també en València en un futur pròxim.

35 anys amb Al Tall


A partir de les 20 cançons d’aquest disc infantil, el mític grup de folk valencià va teixir una història d’aventures, allà pel 1980, on la música, els balls i diversos personatges desfilaven per la trama. ‘Som de la Pelitrúmpeli’ recupera formes tradicionals de musicar i moltes cançons populars de la tradició oral del País Valencià.

Vicent Andrés Estellés deia al pròleg del llibre d’Àngel Cosmos ‘Al Tall canta amb tot el poble’ que: “Nascut al poble, i poble ell mateix, Al Tall constitueix, a hores d’ara, un bon fenomen per a la persona estudiosa que vullga meditar sobre la realitat clamorosa de tres o quatre xicots que enramen de cançons les festes”. I així és, Al Tall continua sent tres dècades després un grup imprescindible per entendre al poble valencià.

El paranimf de la Universitat de Castelló acull, el 16 de desembre a les 20 hores, el concert antològic ’35 anys d’Al Tall’, on es podran escoltar cançons del seu darrer treball, ‘Vergonya, cavallers, vergonya’, i on no faltaran ‘Tio Canya’, ‘Darrer diumenge d’octubre’ o ‘Cant de maulets’. Un concert, que serà el colofó de l’exposició sobre el grup que pot visitar-se a la Universitat de Castelló fins al 18 de desembre i que anteriorment s’havia pogut veure a la Universitat d’Alacant.