Xepo WS, l’aventura xinesa d’un fotógraf de Dénia

L’aventura xinesa d’un fotógraf de Dénia

Xangai. Swatch Art Peace Hotel. 10 hores. Planta de les habitacions dels artistes. Taula d’esmorzar. Hi són un artista sonor suís, un vídeo artista alemany, un fotògraf valencià, una pintora xinesa, una altra pintora però de Texas… un moment, tornem enrere; un fotògraf valencià? Sí, Xepo W.S. Xepo W.S. (Dénia,…

Xepo WS davant del Swatch Art Peace Hotel.

Xepo W.S. (Dénia, 1980) forma part del grup de creadors escollits per a participar en el projecte del Swatch Art Peace Hotel. Un grup que ha estat triat per un comité de selecció en què hi ha membres tan glamurosos com ara l’actor George Clooney. El programa està impulsat pel grup rellotger suís Swatch i comporta la concessió a cada artista d’una beca de tres a sis mesos de durada que inclou l’allotjament i els vols d’anada i tornada.

L’experiència està sent molt excitant per a Xepo en el sentit que «Xangai és una ciutat molt contemporània en què hi ha una gran energia pels carrers; una força que t’arrastra com la mar». Com a contraprestació de la beca, l’artista ha de lliurar a la fi del projecte un element artístic de la seua matèria. Sobre els seus propòsits, el fotògraf de Dénia explica que, per una banda, «retractaré el dia a dia dels artistes a l’hotel» i, per una altra banda, «estic preparant un altre projecte amb què ensenyaré a xiquets que viuen a barris que seran destruïts o transformats a construir-se les seues pròpies càmeres estereopeïques perquè puguen documentar els paisatges que desapareixeran per a sempre». Una idea que naix de observació del canvi imparable en què viu la ciutat de Xangai (amb 17 milions d’habitants a hores d’ara) i que provoca la desaparició de barris (pobles, en realitat) amb moltes segles d’història.

«Xangai és una ciutat molt contemporània en què hi ha una gran energia pels carrers; una força que t’arrastra com la mar»

Xepo resideix a un edifici que ha estat testimoni de la història de Xangai. L’hotel en què viuen els artistes ha estat restaurat de forma luxosa per part del grup Swatch. Construït a principi del segle XX va esdevindre, paradoxalment amb el nom Hotel de la Pau, un símbol del colonialisme britànic i de les derrotes xineses a les Guerres de l’Opi. Aleshores Xangai és va constituir com un (pre)Berlin de la posguerra mundial sent dividit amb una zona britànica, una altra francesa… i on a l’accés d’alguns d’aquests barris es podien llegir cartells del tipus de «Prohibida l’entrada a gossos ni xinesos». Ara, però, la bandera comunista oneja al terrat de l’hotel perquè l’immoble d’ençà la Revolució és propietat de l’Estat xinés.

Espais creatius

L’hotel ha estat reconvertit i a banda dels baixos comercials, suits i el restaurant, dues de les plantes estan preparades per acollir dèsset artistes amb la seua corresponent habitació i també un estudi per a treballar-hi. La rotació dels artistes no és cada sis mesos sinó que van incorporant-se i abandonant l’hotel cada cert temps a fi d’afavorir-ne la interacció. I sembla que la cosa funciona. Per a Xepo, la convivència amb la resta dels artistes és molt enrequidora: «és un port, un nexe de camins». I per a mostra un botó: el fotògraf de Dénia acaba de publicar, a Xangai, el llibre ‘Xie, Xie’ (gràcies, en xinés mandarín) construït a còpia de fotografies d’ell i dibuixos de Franz Burkhardt, qui també està becat al mateix hotel.

La beca acaba a mitjan mes de març. Tanmateix, el cabàs de les experiències de Xepo ja és a vessar d’històries i projectes incipients. Perquè és impossible no moure’s, no crear, a Xangai, la Nova York del segle XXI, la ciutat en què “cada dia és diferent a la vespra i a l’endemà”.