CIEs, l’infern dels ‘sense papers’

Ara mateix hi ha nou Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) en actiu en l’Estat espanyol, un d’ells a València. Són presons per a gent que no ha delinquit, persones que simplement no tenen el permís de residència en regla i que en molt casos acaben essent víctimes d’abusos. La Campanya pel…

CIEs, l’infern dels ‘sense papers’

Ara mateix hi ha nou Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) en actiu en l’Estat espanyol, un d’ells a València. Són presons per a gent que no ha delinquit, persones que simplement no tenen el permís de residència en regla i que en molt casos acaben essent víctimes d’abusos. La Campanya pel Tancament dels CIEs reclama el seu desmantellament immediat.

Salva Lacruz, membre de la Campanya pel Tancament dels CIEs a València Foto: Elena Cívico

Salva Lacruz, membre de la Campanya pel Tancament dels CIEs a València Foto: Elena Cívico

La nit de Reis, els companys de cel·la d’Ibrahim Sissé presenciaren la seua mort en el CIE de la Zona Franca de Barcelona. Només unes hores abans, Salva Lacruz, membre de la Campanya pel Tancament dels CIEs, em contava que al carrer Sapadors de València s’ubica altra d’aquestes instalacions, “un camp de concentració, si em permets la demagògia» on retenen per ordre judicial a gent fins que s’organitzen les deportacions a Àfrica, Amèrica Llatina o Àsia.

Elles i ells no són delinqüents, puntualitza el portaveu de la Comissió d’Ajuda al Refugiat al País Valencià (CEAR PV), són persones que simplement no tenen el seu permís de residència en regla i que “en molts casos acaben essent víctimes d’abusos”.

Lacruz conta que a l’octubre va arribar a la costa d’Almeria un grup d’algerians, però com que estaven les dependències plenes els traslladaren a Sapadors. Ja en València, conta l’activista, intentaren escapar. Alguns ho aconseguiren però altres foren enxampats i tornaren al CIE. Allí, relataren els argelians, foren tancats en cel·les d’aïllament, sense aigua ni aliments, i se’ls va apallissar en diverses ocasions. En aquestes cel·les de càstig no hi ha càmeres, assegura Lacruz, però “nosaltres igualment notificàrem els fets al jutjat d’instrucció número 3 de València”, tot i que poc després alguns d’ells foren deportats al seu país.

Allí, relataren els argelians, foren tancats en cel·les d’aïllament, sense aigua ni aliments, i se’ls va apallissar en diverses ocasions.

La situació d’indefensió és molt evident, sentència. “Baixar de la pastera, ésser detingut, que se t’incoe una ordre d’expulsió i què, després de passar pel CIE, acabes deportat havent estat víctima en alguns casos d’irregularitats en el tracte, acaba tenint unes conseqüències psicològiques molt greus per a la víctima i esdevenint en una situació d’impunitat per a l’agressor”. En el moment en que el principal testimoni es troba fora del país és complicat demostrar res, comenta el portaveu de CEAR en el País Valencià.

Noura, marroquina deportada

Noura, marroquina deportada

De fet, aquest va ser el cas de Noura, una marroquina que residia a l’estat espanyol des de feria dos anys. Ella vivia a Oriola però no tenia permís de residència quan els agents li demanaren els papers. Just abans d’ésser traslladada a Sapadors, va passar una nit a la comissaria d’Elx i allà, conta Lacruz, “va patir una agressió sexual per part d’un agent”. Quan la traslladaren a València, la marroquina va aprofitar per denunciar la situació però va ser deportada abans de que se celebrara el judici. El cas es va arxivar, i se li va prohibir l’entrada a l’Estat espanyol.

Actualment hi ha nou CIEs en actiu, «encara que en la pràctica en són més» apunta. Des de gener del 2009 i arran de l’informe de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) els activistes de la campanya pel tancament d’aquests centres començaren a mobilitzar-se a València. Des de fa quasi dos anys es manifesten cada últim dimarts de mes en la porta de Sapadors per tal de denunciar públicament que aquests centres vulneren els Drets Humans.

A l’altra banda del CIE


L’estructura d’un CIE és carcerària. Al de València les cel·les són de sis places, molt menudes, i no hi ha serveis, així que “si has d’anar al bany per la nit, t’aguantes o et busques un altre mitjà”. Només per no tenir en regla el seu permís de residència, una persona que ingresse en aquestes instal·lacions pot ser retinguda fins 60 dies i, finalment, ser expulsada.

El portaveu de la plataforma relata que ells entren cada dia, i poden entrevistar-se amb els reclusos, en règim d’intimitat, i el temps que ells vulguen. Pel que a hores d’ara tenen més coneixement del que passa allà dins. Lacruz conta que han anat recollint episodis de maltractament, tortura i càstigs col·lectius, i que en dues ocasions, a petició dels interns s’han traslladat els fets a jutjat.

Les seues demandes, més enllà de treballar amb els interns, d’assegurar el correcte tracte dels presos o denunciar les violacions de Drets Humans, passen per exigir el lliure dret de circulació de les persones, el dret a fixar la seva residència allà on estimen oportú i, per descomptat, desmantellar els CIEs arreu de l’Estat perquè sostenen que cap ésser humà és il·legal.