Rafa Ramírez, valencià de 30 anys, es dedica professionalment al món de les travesses esportives. No és una professió senzilla. Requereix, sobre tot, estudi, lectura i càlcul estadístic de probabilitats. I coneixement de l’esport en qüestió, així com una bona dosi de sang freda. “T’has d’oblidar del que diga el cor”. Primera lliçó.
Rafa Ramírez es dedica professionalment a les apostes esportives per internet des de fa set anys. Foto: Nonada
“Des que travesse, ja no em considere seguidor de ningun equip en especial”. Quan Rafa Ramírez s’asseu davant de les tres pantalles amb les que segueix els partits de futbol, tennis o bàsquet, es deixa el cor penjat fora de l’habitació i fa servir el cap. Les seves ferramentes són l’estudi, les estadístiques i l’anàlisi de les quotes que paguen les desenes de cases d’apostes per internet que funcionen en un lucratiu negoci que multiplica el seu volum cada any, i també els seus beneficis, que van arribar als 315 milions en 2010.
Quan només li quedava una assignatura per finalitzar l’enginyeria superior en Telecomunicacions, Rafa va decidir especialitzar-se per la seva banda en apostes esportives. “Abans travessava a tot, la lliga japonesa de futbol, handbol europeu… però amb el temps vas aprenent, i el que has de buscar són coses que conegues, de les que tingues informació de primera mà per determinar quina quota és interessant”. I quina és la quota interessant? “La que tu penses que paga massa per un resultat que creus probable”.
Aquell últim curs amb una única assignatura, fa juns set anys, va començar la seva carrera d’apostador. “Em vaig passar molt mesos llegint fòrums, dedicant-li de quatre a vuit hores al dia per aprendre a determinar quina és l’aposta bona. És tot estadística, però no és tan fàcil saber on arriscar-te”. “Açò no és com la loteria o la quiniela –afirma-, ahí pots guanyar o perdre, tot és atzar. Per a viure d’açò s’ha de tindre tècnica i control”, explica Rafa.
«Em vaig passar molt mesos llegint fòrums, dedicant-li de quatre a vuit hores al dia per aprendre a determinar quina és l’aposta bona»
Quotes, ‘stakes’, ‘Bankrolls’, ‘net balances’, ‘yield’ o ROI són només alguns dels conceptes que ha de dominar un apostador professional. Tots ells parlen del rendiment de les travesses realitzades, del que es paga, es guanya i es perd en un món en el que costa arribar a fer diners. “Hi ha caps de setmana que, de 15 partits, apostes en 7, i altres que només en un o en cap. De vegades, pots guanyar més diners sense apostar que apostant”. L’autocontrol, per tant, és essencial. S’ha d’usar el cap i tindre’l sempre fred.
Informació privilegiada
La informació és una ferramenta essencial. També en les apostes esportives. Per això, el primer que fa Rafa quan es lleva cada matí és consultar els seus quatre fòrums de capçalera. Allà, centenars de clients de les cases d’apostes comparteixen informació d’última hora i de primera mà. La lesió d’aquell jugador, la sorprenent llista de convocats que deixa un ‘crack’ a la graderia, o la trajectòria brillant de l’equip humil que pot donar la sorpresa a casa d’un gran.
«De vegades, pots guanyar més diners sense apostar que apostant. L’autocontrol, per tant, és essencial.S’ha d’usar el cap i tindre’l sempre fred»
També entren en joc la història, els precedents, les estadístiques. Tothom diu que estan per trencar-les, en un dels tòpics més repetits de l’univers esportiu. Però la realitat és que poques vegades es trenquen, i són les que, al final, determinen les quotes que paguen les cases d’apostes pels possibles resultats. “El Betis li pot guanyar al Barça al Nou Camp, però si juguen cent partits… quants pot guanyar-ne el Betis? Tot és estadística i probabilitat”.
Tot i això, la quota que es pagava ahir per la victòria del Barça era de 1,08, és a dir, si s’apostaven 100 euros, se’n guanyaven 8. Una quota baixíssima, de les que fan que no valga la pena travessar. En canvi, a Rafa li agradava fer alguna combinada amb els resultats al descans i al final del partit. El seu instint o, millor dit, el seu estudi del partit, li feia pensar que el Betis podia complicar-li la vida al Barça. I així va ser, perquè els culés van patir i només pogueren alçar l’empat a dos amb l’expulsió d’un jugador andalús.
“Açò és com la borsa, els valors, les quotes, fluctuen”, sempre en funció de l’estadística i la informació, i dels moviments dins de cada equip. Cal estar atent a les notícies, les convocatòries, les lesions i els partits anteriors dels equips per saber si estan millor o pitjor. I després, cal veure quina quota determina la casa d’apostes per a cada partit, segons resumeix Rafa, que publica els seus moviments al seu blog personal a Blogabet. “Això si, sempre ho faig després d’haver apostat, no siga que es moguen les quotes…”. La veterania és també un valor important, i a l’alça.
Quants diners es fan?
La pregunta a aquestes altures és evident: Com es viu quan el teu salari depén de que entre la pilota o no? Rafa veu el principal problema en que no té una nòmina fixa. “Hi ha mesos que perds, i hi ha mesos que guanyes. Al llarg de l’any faig una mitjana, i sé que m’ha anat millor que si haguera acabat Teleco i m’hagueren contractat com a mileurista, que és el que han fet molts dels meus companys. El dia que no em compense, ho deixaré i acabaré el projecte de final de carrera”, afirma, contundent.
Mentrestant, Rafa continua estudiant, absorbint de tota la informació possible als fòrums, escoltant les ràdios i preparant una nova jornada. Els principals enemics de l’apostador professional són el descontrol, el desconeixement i les males ratxes. “Quan en tens una, val més prendre’t una setmana de descans, i a llegir, a veure futbol i tractar d’entendre per què has errat”.
Comentarios