Pobles que lluiten contra els transgènics

Diversos municipis valencians es declaren ‘Pobles Lliures de Transgènics’ i es comprometen a minvar l’ús de llavors modificades artificialment. Entitats i col·lectius promouen la iniciativa per a recuperar la sobirania sobre els aliments que es cultiven als camps.

A Xàbia, la paraula “dacsa” sempre l’hem anomenada així tot i que que en llengua catalana arribem a tindre fins a dèsset mots més per a referir-nos al mateix. A saber: blat de moro, blat de l’Índia, milloc, milloca, moresc, panís, blat moresc, capça, dacsera, forment de l’Índia, fusada, milloquera, panís de l’Índia, panissera, panolla, panolla de panís i panotxa.

Quina és la vostra variant? Segur que la trobeu. Però, i si algun dia només hi hagués una forma d’anomenar la dacsa? I si es fusionaren totes les formes de dir-li a la dacsa en una sola? Es perdria la riquesa que atresora, desapareixerien les variants, no ens faria gràcia parlar-ne. Restaria dessaborida. Sí, perdria sabor, gust. Semblaria com una paraula transgènica, és a dir, que ha estat modificada perquè tothom la diga de la mateixa manera.

«I si es fusionaren totes les formes de dir-li a la dacsa en una sola? Es perdria la riquesa que atresora, desapareixerien les variants, no ens faria gràcia parlar-ne. Restaria dessaborida».

Tomaca conreada de forma ecològica. Foto: Perico Terrades.

El que podria passar-li a la paraula, està succeint-li a la planta. I per a lluitar contra la pèrdua de la riquesa agrícola valenciana -no sols de la dacsa sinó la de gran part dels cultius tradicionals (tomaques, creïlles, melons…)- diverses associacions i col·lectius han posat en marxa campanyes a nivell local perquè els ajuntaments es declaren ‘Pobles lliures de transgènics’.

Col·lectius de diferent índole (ecologistes, conservacionistes, indignats…) i entitats de la importància de la Unió de Llauradors i Ramaders han decidit prendre la iniciativa en el tema dels aliments transgènics i instar als plenaris dels ajuntaments a que en desaconsellen el cultiu i la venda. Una empenta que ha aconseguit que, ara com ara, Alcoi, Ontinyent, Altea, Calp, Crevillent i Vinaròs siguen ja ‘Pobles Lliures de Transgènics’. És un pas més i molt important per aconseguir -recuperar- el que es coneix com Sobirania alimentària.

Els acords dels consistoris els anima a promoure que als seus termes no s’utilitzen Organismes Modificats Genèticament (OMG) bé siga en forma de llavors bé siga en productes que es venen als consumidors; i també que es comunique si se’n cultiven.

Entre d’altres coses perquè “amb els cultius transgènics els llauradors perdem el nostre patrimoni (les llavors) i amb això caiguem en mans del monopoli de les grans multinacionals”, adverteix Carles García, membre de la comissió executiva de la Unió de Llauradors. García, qui és agricultor ecològic, alerta també de que la introducció de llavors modificades genèticament aconsegueix no sols la dependència dels llauradors sobres llavors modificades en laboratoris sinó també “tots els factors de producció associats”.

Jordi Tormo, regidor de Medi Ambient d'Alcoi. Foto: Nonada.es

En la mateixa línia, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi, Jordi Tormo, defensa que “hem donat suport a la declaració perquè recolzem les iniciatives que suposen un model de desenvolupament sostenible nou des dels punts de vista ambiental, econòmic, social, etcètera” afegint que de la mateixa manera “també fem costat als agricultors que porten anys apostant per models agraris ecològics”.

Amb tot, hi ha llocs al món on l’excepcionalitat de les situacions que s’hi donen (fam, sequera…) obri el debat sobre si és imprescindible l’ús de llavors modificades genèticament per a possibilitar l’abastiment de la població. Però en el cas del País Valencià des de La Unió tenen clar que “les llavors, i a més les autòctones”, són la nostra garantia de sobirania alimentària”.

Una sobirania alimentària que si a més compta amb una riquesa lingüística com la valenciana acaba conformant una genètica pròpia deliciosa. Vaja, com una bona panotxa de dacsa torrada al foc.