La banda de Lyon presenta dissabte a València el seu nou disc, ‘A matter of time’, en el que manté l’eix fonamental de l’electrònica en una música inclassificable, mestissa, que s’apega als malucs i les vísceres. Com anuncien en el primer single, ‘New day’, vivim nous temps, ells i nosaltres.
No tingues por, fes click al play i descobriràs un grup que no és de drum and bass, ni de hip hop, ni de reggae ni de funk. Le peuple de l’herbe barregen tots aquestos estils i alguns més en una fusió única. Toquen tots els pals, i en tots aconsegueixen l’excel·lència. La mescla que marca aquesta banda els dóna una textura inconfusible que han mantingut al llarg de tota la seva carrera
En la música de Le peuple predominen els instruments, però també fan servir samplers. Canten en francès i en anglés. Parlen de problemàtiques socials, però també escriuen lletres més banals. I sempre solen demanar col·laboracions a artistes que enriqueixen els seus treballs.
‘A matter of time’, publicat el passat 16 de gener, ja es pot escoltar en les principals plataformes de música on-line, i és el sisè treball de la banda francesa, que trenca un silenci de només un any en una carrera que va començar el 1998. La primera cançó, ‘New day’, suposa tota una declaració d’intencions, del grup i del propi disc. El primer impacte transmet un missatge positiu, de renaixença. “Un nou sol clareja”, “la vida no és un drama”, “el canvi està arribant”, “puc veure un futur més lluminós, arriben nous dies”, són alguns fragments de la lletra d’un tema enèrgic i melòdic.
En la segona cançó, ‘Mars’, arriba la primera col·laboració, la de la cantant francesa Marie Nachury. Un tema ballable, elegant, adobat també amb tocs pop i rock que deixa lluir-se la convidada. Nachury passa de la veu innocent i dolça a la trencada en una de les cançons més completes del disc.
Le peuple de l'herbe està presentant el seu nou disc 'A matter of time' en una gira per tota Europa. Foto: Gilles Garrigos
I així, entre el hip-hop clàssic saltejat amb vents poderosos i protagonistes de ‘Mothership’, un tema funk per moments, s’arriba a ‘Let us play’, un tall entre el disco dels 70 i, de nou, el funk i el rock. Per als amants de les cançons instrumentals clàssiques d’aquesta banda el seu moment arriba amb ‘Not a test’, altre tema en el que s’aprecia la textura especial de Le peuple, amb protagonisme, de nou, dels vents.
La segona col·laboració del disc arriba en el tall número sis, ‘Parler le fracas’, que compta amb els versos en francès de Marc Nammour. Un tema amb predomini d’instruments, no d’electrònica, condició que li atorga exclusivitat i un toc artesanal peculiar. I després de ‘Moustache’, el tema de transició tan típic dels discos de Le peuple, arriba la cançó més moguda del disc, ‘Jasmin in the air’, un homenatge a la revolta del gessamí a Tunísia, que va encendre la metxa de la primavera àrab.
Cantant a la revolta
Amb una base que va del reggae al reggaeton i el ragga, i acaba en drum and bass i jungle, Le peuple es marca el gran tema dels amants de la vessant més ravera del grup. Un baix distorsionat al màxim porta la batuta d’una cançó que evoca les revoltes populars dels països del nord d’Àfrica. “Sons de revolució en l’aire” i “olor a gessamí” de pobles oprimits que han dit prou i estan pagant amb vides innocents la gosadia de demanar llibertat.
‘A matter of time’ es tanca amb ‘Numbers’, que deriva en un final que frega el rock dur, i ‘Wooden jam’, una autèntica perla instrumental que dóna idea de la quantitat d’estils que Le peuple és capaç de mesclar amb èxit, amb infinitat d’instruments i matisos. La cançó que posa títol al disc és parlada, teatral, un discurs de ràbia en què la música posa els punts i comes. L’acomiadament es porta a terme amb ‘Tous les matins’, altre interludi, i ’19…’, l’apoteòsic final, ballable, scratchada, amb els ‘pitos’ al cent per cent i la riquesa habitual del so de Le peuple.
Le peuple de l’herbe actuen demà a Sant Vicent del Raspeig, a la sala The One, i el proper dissabte a la sala La 3 de València.
Comentarios