30 anys de ràdio lliure

Fa 30 anys, tal dia com hui, era divendres i un cable sobreeixia des de la finestra de la cuina d’un edifici, recentment construït, al Carrer Badia de Moncada. Allí s’iniciaven eixa mateixa jornada del 26 de març de 1982 les emissions de Ràdio Klara, una estació que es declarava ‘lliure i llibertària’.

Instal·lacions de Ràdio Klara al carrer Hospital (València). Foto: Nonada.es

Manolo Gallego, membre fundador de Ràdio Klara i col·laborador des de 1982, estava en les instal·lacions. No havia complit encara els 30 anys quan ell i un reduït grup de gent vinculada al moviment sindical anarquista engegaren el projecte. Pretenien, recorda, “crear un mitjà de comunicació alternatiu”. Volien posar a l’abast del públic una ferramenta que permetera escoltar altres punts de vista, “debats que els mitjans comercials descartaven per consideracions polítiques, editorials i econòmiques”.

Aconseguir la llicència fou per a ells un punt d’inflexió. Tenir-la va ser important perquè “va evitar estar pendent de multes, de si requisaven el material o, fins i tot, de si tancaven l’emissora”. Una acció consumada en tres ocasions, rememora Gallego, ja que Ràdio Klara fou clausurada una vegada, abans d’aconseguir la llicència, “mentre governava UCD, i altres dues mentre ho feia el PSOE”.

Zona de Control, Ràdio Klara. Foto: Nonada.es

Les portes de Ràdio Klara s’obriren a nous col·lectius i, amb ells, l’emissora va evolucionar. Durant les dècades dels 80 i els 90 moviments ecologistes, insubmisos, feministes, els ‘Salvem’ i “aquells que no tenien veu en el mitjans de comunicació convencionals, privats o públics”, emplenaren la seua programació com a conductors o testimonis d’allò que succeïa al carrer.

Ara, al 2012, durant les protestes estudiantils del IES Lluis Vives i el posterior fenomen de contestació conegut com la ‘primavera valenciana’, o en les manifestacions del 15M del 2011, han tractat de nou d’estar a l’altura de les circumstàncies, ja siga informant a través de les ones o en les xarxes socials, diu Gallego. De fet, el 29 de març, dia en què s’ha convocat la vaga general, “ho tornarem a fer”, avança.

Ràdio Klara, instal·lada hui per hui al Carrer Hospital de València, emet més de 30 programes setmanals, i compta amb més de 80 socis que donen suport econòmic a l’emissora. L’estació sufraga les seues despeses amb aquestes aportacions; a través del que recapten amb la ‘publicitat ètica’, és a dir, amb les “falques radiofòniques econòmiques” que solen contractar xicotetes llibreries i comerços; i amb la quota que paguen aquells que realitzen els programes. Aquesta emissora, puntualitza el fundador, “no rep subvencions ni ajudes de l’Estat ni de la Generalitat Valenciana”.

Durant un programa de Ràdio Klara. Foto: Nonada.es

Un llibre per resumir tres dècades

Ràdio Klara celebrarà el 30 aniversari amb diversos actes al llarg de l’any que s’aniran anunciant. El primer d’ells està previst per al proper 30 de març, quan es portarà a terme una trobada amb oients, socis i amics on presentaran el llibre ‘Ràdio Klara, lliure i llibertària’ escrit per Sergi Durà. Així mateix, la presentació comptarà amb l’actuació del cantautor Xilè Lucho Roa.

Durant els últims 30 anys s’han establert xarxes de col·laboració i intercanvi de continguts amb altres ràdios lliures i comunitàries de l’Estat i a nivell internacional, han passat per les seues instal·lacions molts joves que hui ja no ho són, i arriben altres amb noves propostes. Per a Manolo Gallego, Ràdio Klara és hui un mitjà de comunicació necessari, una ràdio que després de 30 anys continua sent lliure i llibertària.