Les imatges publicades en premsa són un termòmetre que evidencia l’estat d’ànim social. Durant l’any passat, fotografies sobre els desnonaments, les manifestacions contra les retallades i el 15M ompliren els diaris. Però, saps qui va estar al carrer prenent el pols a la ciutadania? Amb ‘Fragments d’un any 2011’ canvien les tornes; l’objectiu apunta ara als fotoperiodistes valencians.
Fins al 3 de juny el Centre Cultural La Nau acull ‘Fragments d’un any 2011. Fotoperiodistes valencians’. Una mostra, organitzada per la Unió de Periodistes Valencians, que arriba a la novena edició amb 118 significatives instantànies del passat any. Parafrasejant a Henry Cartier-Bresson, avuí posem «el cap, l’ull i el cor en el mateix eix» per tal de congelar les experiències vitals i professionals de Kai Försterling, Marga Ferrer i Germán Caballero, tres dels 29 fotoperiodistes que han participat en aquesta mostra.
Kai Försterling, primer dispara i després pregunta
Per a Kai Försterling, una foto no és només una imatge, implica també capturar el missatge. Aquest fotògraf d’ascendència alemanya, aficionat als gossos, és coordinador de ‘Fragments’ i treballa per a l’agència EFE. Porta 21 anys exercint la professió i encara aposta perquè la gent traga les seues pròpies conclusions. Entre les seues fotos de 2011 destaca la d’un tècnic fent tasques de manteniment el dia que el Banc d’Espanya publicava les dades dels crèdits a morosos.
Fragments d'un any 2011. Foto: Kai Försterling.
Què pesa més en les teues fotos, la sort o la tècnica?
Ambdues són necessàries. Això sí, la sort cal buscar-la. La imatge del tècnic n’és un exemple. No sabia què volia quan vaig eixir al carrer sense rumb, i el vaig enxampar. Per a mi esta foto és un resum del que ha passat en els últims anys, els mercats ens han engolit, com aquest caixer al tècnic de manteniment.
Temps de xafar carrer, però també de ciutadans periodistes.
Sí, i això pot ser perillós. Recorde un mitjà de comunicació que va publicar una foto d’un ciutadà, que va resultar ser un engany en quant a lloc i a data. Nosaltres signem les nostres fotos, fet que dóna credibilitat i veracitat a la imatge. No obstant això, la gent està captant instantànies molt bones, cal dir-ho.
En 2010 es van censurar 10 fotografies de ‘Fragments d’un any 2009’, heu tingut algú problema en les últimes edicions?
No, de fet han transcorregut amb total normalitat. Enguany hem rebut un total de 300 fotografies, i hem fet la selecció en relació a la qualitat informativa i estètica. La foto de Biel Aliño que mostra la cabina de la Cadena SER buida, durant la celebració d’un partit de Futbol, és molt significativa. Aporta molta informació sobre la polèmica que va suscitar la no-autorització a les emissores radiofòniques per narrar els partits en directe. Per contra, la foto de Marga Ferrer que exhibeix uns camioners refrescant-se durant l’onada de calor, tot i no ser tan informativa, és molt simpàtica, molt bona també.
Destacaries alguna foto de ‘Fragments 2011’?
La foto de Germán Caballero em sembla que té molta força. Obri la mostra en La Nau.
Marga Ferrer, a pit descobert
Marga Ferrer ja jugava amb la càmera quan era una xiqueta, en la seua Eivissa natal. La sort i conèixer de prop a professionals va conduir-la cap al fotoperiodisme. Per amor va decidir establir-se a València, ciutat on va signar fa 8 anys un contracte de cap de setmana amb Levante EMV. Des de fa 4 és sòcia-fundadora de SOMA Comunicació, empresa que compta amb una revista digital pròpia 360gradospress, i enguany, per primera vegada, ha coordinat ‘Fragments’.
Fragments d'un any 2011. Foto: Marga Ferrer.
Estigueres en les concentracions de protesta dels treballadors del Sidi Saler. Palpar l’estat d’ànim social arriba a afectar-te personalment?
Pel meu caràcter, m’implique al màxim. Intente saber què li passa a la gent que fotografie per tal de comprimir la major quantitat d’informació possible. Però sóc conscient de que el fotoperiodista deu desenvolupar un sistema de defensa, tractar de desconnectar d’allò que ha passat per tal d’evitar ferides. I ho fas per salut. Però és difícil.
És complicat exercir la professió ací?
Hi ha nivell a València, els fotògrafs som molt competitius i exigents amb nosaltres mateixos. Deus posar-te un llistó molt alt per a que es fixen en el teu treball, això es veu molt clar en la premsa esportiva. Amb els acomiadaments dels últims anys, són pocs els privilegiats que poden viure només d’un sou. Cada vegada hi ha més fotoperiodistes col·laborant en els mitjans de comunicació de forma autònoma, i menys fixes.
Com et prepares per a cobrir la noticia?
Improvise moltíssim, m’agrada conservar la ‘humanitat’ de la imatge. Jugue amb els elements que hi ha al meu abast, la llum, el fons, la gent. Una roda de premsa no ha de ser només una persona amb un micro, hi ha molt més darrere.
Ha sigut difícil coordinar ‘Fragments’?
Nosaltres enviem un mail amb els temes més importants de l’any, els participants trien lliurement les fotos que ells consideren, i els coordinadors seleccionem aquelles que ens semblen més representatives. Intentem que no falte res important, però és el fotògraf participant qui decideix quines fotos vol exhibir.
Germán Caballero, el fotoperiodista incipient
Germán Caballero participa, per primera vegada, en aquesta mostra de fotoperiodisme valencià. Amb 19 anys, l’hem vist en primera fila en els desnonaments del Port de Sagunt a l’octubre del 2011, o front al TSJCV durant el judici a l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps. Amb només dos anys de trajectòria, ha col·laborat en l’Informatiu, Levante EMV, la revista El Temps, i ara engega una nova etapa a FullQuatre.
Fragments d'un any 2011. Foto: Germán Caballero.
Com visqueres des de dins els desnonaments i el judici a Camps?
Amb un poc de por al principi, en el judici els companys em donaren molts bons consells i confiança. En quant als desnonaments, em vaig implicar prou, volia contar-ho des de dins, tal i com ho veien els afectats, i això vaig fer. Entrar dins de les seues cases era una altra forma de narrar el que estàvem passant les famílies.
Una de les teues fotos obri Fragments d’un any 2011. De fet, Kai Försterling l’ha destacada entre la resta.
Imagina’t el que significa per a mi. Fa poc jo estava estudiant els treballs de Försterling a l’escola de fotografia.
Tens referents entre els fotoperiodistes valencians?
Fernando Bustamante ha sigut el meu tutor en Levante EMV, em va presentar als companys de professió, m’ha deixat el seu equip, i m’ha ajudat molt amb l’edició fotogràfica. Carles Francesc o Kai Försterling també són professionals als que admire.
Què et permet esta profesió que no et permetria altra?
Viure el dia a dia, estar ahí, contar-ho. En las càrregues de la ‘primavera valenciana’ tenia el menisc trencat però, tot i aixó, havia d’anar, volia estar on estava la noticia. Com a meta, m’ agradaria treballar en una agència fora de l’Estat, però és prou complicat arribar-hi.
Ja has seleccionat alguna foto per a Fragments 2012?
Alguna del IES Lluis Vives, segur.
Comentarios