Media.cat, il·luminant els silencis mediàtics



Darrere de la façana de la democràcia i la llibertat d’informació i expressió hi ha molt més. El rerefons de l’ordre establert guarda alguns secrets, els silencis mediàtics, els temes que els grans mitjans ignoren o tracten de manera superficial. Quinze d’aquestos temes veuen la llum en l’Anuari Media.cat, una…

Media.cat, il·luminant els silencis mediàtics

Darrere de la façana de la democràcia i la llibertat d’informació i expressió hi ha molt més. El rerefons de l’ordre establert guarda alguns secrets, els silencis mediàtics, els temes que els grans mitjans ignoren o tracten de manera superficial. Quinze d’aquestos temes veuen la llum en l’Anuari Media.cat, una iniciativa del Grup Ramon Barnils, presentada ahir a València.

Un dels silencis mediàtics més cridaners del País Valencià fou la sanció a Ford per pràctiques anti-sindicals. Foto: GVA

Un dels silencis mediàtics més cridaners del País Valencià fou la sanció a Ford per pràctiques anti-sindicals. Foto: GVA

L’Anuari Media.cat és, per damunt de tot, una reivindicació del periodisme com a ferramenta fonamental de la nostra societat. En un moment en què els grans mitjans acomiaden periodistes per milers amb l’objectiu de quadrar balanços, el Grup Ramon Barnils llença, amb l’ajuda del micromecenatge, 15 reportatges que no s’han publicat a ninguna de les grans capçaleres, ni les ràdios ni les televisions, públiques o privades. O que no han estat tractats amb suficient atenció i rigorositat.

En la segona edició d’aquest Anuari s’analitzen en profunditat temes tan diversos com els tèrbols negocis de Pilar de Borbó, germana del Rey Joan Carles, i la seva SICAV, les relacions entre els fons d’inversió dels grans bancs i les empreses d’armament, l’especulació de Catalunya Caixa en el mercat d’aliments bàsics, la fallida del model de creixement del País Valencià, la política anti-sindical de la factoria Ford d’Almussafes o la inexistència d’un contracte que vincule l’Ajuntament de Barcelona amb l’empresa Aigües de Barcelona per a la gestió de l’aigua, entre d’altres.

Els temes, centrats al territori de parla catalana, és a dir, Catalunya, Illes Balears i País Valencià, es tracten en profunditat, contextualitzant les problemàtiques, nodrint cada argument amb fonts fiables i, a més, recopilant-les totes al final de cada peça. Fins i tot facilitant-ne els telèfons i adreces electròniques dels que parlen en cada reportatge. A més, l’Anuari analitza el silenci entorn al tema en concret, el per què de la censura. Però sobre tot, s’aborden els conflictes sense cap interés més enllà del rigor, la crítica i la independència periodística.

Es podria afirmar que és periodisme pur. “Però en una situació com la que travessa la professió actualment, amb les dificultats que hi ha a totes les redaccions, no volem ser cap mena de gurús, no volem ser tan pretensiosos com per a dir que el futur passa pel crowdfunding i el periodisme d’investigació. L’Anuari té una vocació constructiva, no és una crítica contra res, vol ser, per sobre de tot, una eina per a la professió”, explica Roger Palà, un dels coordinadors de la publicació.

Sense grans pretensions, la història d’aquest segon anuari és, com a mínim, significativa. La campanya de micromecenatge a Verkami va superar en molt les expectatives inicials. Tant, que es va poder finançar la presentació a diferents ciutats, “molt més enllà de Barcelona i la seva àrea metropolitana, com havia succeït fins ara”, explica Palà. “Això ens dóna una idea que hi ha espai per a allò més bàsic del periodisme, per a la contextualització, per a les bones fonts, per a anar al fons i no quedar-se en la superfície. Fins i tot, si se’m permet, hi ha també mercat per a tot això”, argumenta Palà.

Teràpia de grup a l’OCCC


Un grup de periodistes i curiosos (no més de dues dotzenes) es van reunir ahir a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) en la presentació a València de l’Anuari Media.cat. Enmig del maremàgnum d’acomiadaments i amenaces en què viu la professió, tots tenien ganes d’expressar els dubtes existencials d’un sector que ha sumat a la clàssica ingerència dels poders polític i econòmic la crisi publicitària i la revolució de la xarxa i el 2.0.

On anem? D’on venim? Qui som? Es pregunten uns professionals cada vegada més precaris, com va destacar Antoni Rubio, de la Unió de Periodistes Valencians. “Abans es queixaven alguns de ser mileuristes; ara, molts voldrien ser-ho”. Rubio va deixar com una llosa l’anunci del tancament, hui mateix, del diari digital L’Informatiu. Un silenci més que caldrà contar entre els de 2012.

Roger Palà va explicar el naixement del grup impulsor de la publicació, creat entorn a la figura del periodista Ramon Barnils. Creat, també, des de la conspiració, “com ens agrada als periodistes”. Per admiració a Barnils, un grapat d’informadors es juntaven per comentar els desficacis de la premsa fins que van decidir deixar constància de totes les seves apreciacions, inspirades en la idea del cinquè poder de Noam Chomsky. “Suposadament, el quart poder, la premsa, ha de vigilar als altres tres. Però quan el quart està tan a prop dels altres, es necessita un cinquè, un observatori de mitjans”.

D’aquesta idea naix Media.cat, i de la “necessitat de deixar constància escrita de tota la tasca” s’edita l’Anuari, un èxit rotund a Verkami. “En 12 hores vam aconseguir el que s’havíem fixat per a 40 dies”, recorda Palà qui, “sense falsa modèstia”, pensava que ni tan sols reunirien els 3.200 euros fixats d’eixida. Finalment en van ser més de 6.000.

I després de la xerrada de presentació, les intervencions del públic. Amb ànims i agraïments, sí. També amb certs retrets. “Això que digueu és el mateix que parlàvem fa 50 o 60 anys els periodistes, el que passa és que, com hi havia una dictadura, no ho podíem fer en públic”, va recordar JJ Pérez Benlloch, entre el públic, després d’advertir que “els mitjans són capitalistes; oblideu-vos de la resta de coses”.

I una última intervenció inquietant, d’un enginyer anònim que es va confessar marit de periodista i consumidor habitual de premsa: “el que teniu els periodistes és falta de fiabilitat. Llig molta premsa, i em costa creure’m la majoria de coses. No es tracta de ser radical, es tracta de ser honrat”. Alguna cosa haurem fet malament.

Foto de portada: Torre Agbar de Barcelona. Autor: Xesc