Sergi López interpreta un home contemporani, contradictori i forçosament insatisfet que decideix deixar-ho tot i marxar lluny de casa en busca de grans aventures. Allà trobarà un animal amb qui compartirà un camí de revelacions: ell és Jorge Picó.
L’explorador i la bèstia són els protagonistes de ’30/40 Livingstone’, l’última creació de dos actors i directors que es conegueren, fa més de 20 anys, als vestuaris de l’escola de Lecoq (França). Dos amics, un de Vilanova i la Geltrú i l’altre de València, que demà estrenen obra al Teatre Talia i que busquen la rialla del públic quasi tant com fer que pense per si mateix. Sergi López representarà, junt amb Jorge Picó, ’30/40 Livingstone’ a València fins el 13 de maig. Ell desvela els secrets d’una obra que va més enllà de «l’humor, el tennis i l’antropologia».
Sergi López, actor i director de '30/40 Livingstone'.
He llegit a la vostra web que riure i la resistència són els eixos del vostre espectacle.
Bé sí, però d’una forma simbòlica. Durant l’espectacle es parla de lleis, de civilització, del deler de llibertat… Però tot embolcallat dins d’una comèdia, el motor de l’obra és riure però intercala també missatges de tant en tant. Cap obra de teatre canviarà el món. Però moltes obres de teatre, molts espectadors i moltes reflexions sí. Això té a veure amb la resistència, en no esquivar el conflicte, en alçar la veu, en manifestar-se, en demanar la paraula. Cal opinar, és essencial per a l’individu, i especialment al nostre país on molta gent està farta d’acceptar, de callar i on hi ha un moment en el què hem d’eixir al carrer.
De fet, fa poc hem vist a Toni Albà protagonitzar un vídeo molt seriós anunciant que no pagaria més peatges.
En l’obra parlem d’una actualitat més profunda, més emocional. Però la nostra realitat, on ens movem nosaltres… Ens digueren que el nostre món era ‘collonut’, i se’ns cau a trossos, i el primer que retallen son els nostres drets. I això nosaltres ho vivim com una agressió. Toni és només un exemple del que està passant al carrer.
Com heu aconseguit fer que lligue humor, tennis i l’antropologia?
Doncs és impossible d’explicar, la resposta és ’30/40 Livingstone’. El meu personatge gira al voltant de l’individu contemporani, vivim en un món capitalista on tots notem que ens falta alguna cosa. A l’obra també es parla de tennis, un animal estrany surt a l’espectacle i, per com es mou, ens va fer pensar en el tennis. Però s’ha de veure l’obra per entendre-ho, o almenys per riure.
Quin missatge hi ha al darrere de la nevera de ’30/40 Livingstone’?
Baix el meu punt de vista l’artista no deu ser ni innocent ni inofensiu. Fer una comèdia no és fer humor blanc, pretenem explicar coses. Volem que el teatre, la música, tot allò artístic faça créixer a la societat. Veure una obra pot significar desconnectar una estona, però també ha d’enriquir-te.
Jorge Picó, actor i director.
Jonh McEnroe també està per ahí.
Quan ens adonarem que l’animal feia uns moviments molt pareguts al tennis, aleshores ens va venir al cap el McEnroe. Eixe tio que es va enfrontar al jutge, que es va posar en mig de la pista i va parar el joc. Eixe esportista que va ser un total irreverent, per a nosaltres es tota una referència. Una icona dins d’eixe món tan ben educat, tan polític i que meneja tants ‘cales’ com és el tennis.
En la ‘Nota del director’ Jorge Picó diu “Visca la terra batuda, València la meua terra batuda”, què creus que ha volgut expressar?
Jorge és un valencià absolut, de Russafa, de València. Treballa des de fa molts anys en el món del teatre i de la cultura. Sempre s’ha posicionat, sempre ha tingut una enorme sensibilitat social. Jorge ha treballat arreu del món, però no pot evitar parlar de la seua terra amb un cert dolor, perque l’estima. No només pel que va passar amb els estudiants (protestes contra les retallades al IES Lluis Vives) sinó pel que està passant des de fa anys, amb vestits, els arquitectes, l’obra pública… per la classe política valenciana. I d’aquesta manera tan poètica anomena València com la seua terra batuda.
Comentarios