«L’aigua és del poble i volem decidir»

Al darrere de ‘Bétera per l’aigua’ hi ha un conjunt de ciutadans i ciutadanes indignades. Pau Pertegaz, portaveu del grup, conta què des que s’assabentaren dels plans de l’Ajuntament no han estat quiets. Organitzaren una assemblea oberta explicativa, iniciaren la recollida de signatures i convocaren a l’assistència al darrer ple ordinari. Com a resposta, molts veïns de Bétera han canviat els tests i les plantes dels seus balcons per safes, ruixadores i poals expressant, d’aquesta forma, la seua oposició al projecte.

Safes i poals com a protesta. Foto: © Bétera per l'aigua.

En quin punt està el procés de privatització?

Ara mateix estem en la fase de presentació de projectes per part de les empreses. En un parell de setmanes s’obriran les pliques. L’aprovació definitiva de la privatització s’haurà de fer al ple municipal.

Quines són les condicions de la venda?

El plec de condicions estableix un canon únic d’explotació, de tres milions d’euros, dos dels quals es cobrarien en signar el contracte. També estableix l’obligació de realitzar una inversió mínima d’un milió i mig d’euros. La privatització és per 25 anys.

Per què una empresa privada podria estar interessada en pagar aquesta quantitat pel servei d’aigues de Bétera?

Aquesta mateixa pregunta la vam fer al passat ple municipal ordinari, en el torn de prec i preguntes, dirigint-nos a l’equip de govern. T’ho reproduïsc textualment: “Vostès diuen que és un servei deficitari. Però resulta que arriba una empresa i els paga tres milions d’euros per fer-se càrrec d’un servei deficitari, i a més promet una inversió d’un milió i mig d’euros. Per favor, presente’ns eixa empresa: deu ser un cas únic en el món i digne d’estudi.”

Aleshores què penseu que hi ha al darrere?

La immediata necessitat de tapar un forat de dèficit en els comptes municipals, provocat per una mala gestió i un mal govern. I la voluntat deliberada d’afavorir interessos privats en detriment d’allò públic, encara que siga a costa de vendre un servei públic essencial com és l’aigua.

Saló de plens de Bétera. Foto: © Bétera per l'aigua.

Quant paga, de mitjana, un ciutadà pel rebut?

Fa de mal dir. Del nucli urbà, on la gestió és municipal (perquè hi ha àrees del municipi que ja tenen una gestió privada), una casa on viu una parella sense fills pot pagar uns 60 euros al trimestre.

I quant penseu que s’incrementaria la factura ?

El primer any, segons l’Ajuntament, el doble. Però, segons exemples de pobles veïns, i segons un estudi que tenim realitzat per un tècnic d’una companyia d’aigües, serà molt més. Segons el tram de tarifa, el preu del rebut pot doblar-se, però també triplicar-se, quadruplicar-se o quintuplicar-se.

Quines conseqüències pot tindre a llarg termini?

Doncs la introducció, en un servei públic bàsic, de prioritats mercantils, de negoci i de benefici. Pensar que una empresa privada farà una gestió centrada en l’interès col·lectiu és irreal. Més encara, la companyia podrà fer negocis que s’escapen al control municipal i de la ciutadania. Per exemple la venda a l’exterior d’aigua dels aqüífers del poble, possibilitat ja prevista al plec de condicions. A més la gestió d’una empresa en règim de concessió elimina la competència i la situa en una posició de monopoli dominant. Directament sobre la butxaca de les persones, amb un increment en el rebut de rècord. Al cap i a la fi, l’aigua no es ven, es regala: si una empresa posa sobre la taula tres milions d’euros, però immediatament dobla el preu del rebut, qui paga realment és el poble. I si paguem nosaltres, per a què privatitzar?

Cartell que anuncia el lliurament de signatures de 'Bétera per l'aigua'.

Hui portareu a l’Ajuntament de Bétera les signatures que heu recollit. Què demaneu?

La iniciativa ciutadana ha impulsat un lema senzill i aglutinador: “L’aigua és del poble i volem decidir”. Es tracta d’una qüestió elemental de democràcia. La privatització es vol fer sense que haja figurat en cap programa electoral de les eleccions passades, sense debat públic i amb la màxima opacitat, sense possibilitat que opine la ciutadania, i com si hi haguera molta pressa. En qualsevol cas el canvi en el model de gestió d’un bé públic essencial s’hauria de fer amb la màxima transparència, i amb la possibilitat de debatre i opinar. Portem segles de gestió pública de l’aigua, no es pot privatitzar ara d’un dia per l’altre. Així que demanem l’organització d’un referèndum al respecte, o bé directament la retirada del projecte.

Quina ha estat la resposta de l’alcalde i de la corporació municipal davant les vostres demandes?

El darrer ple ordinari, ple de gom a gom de persones contràries a la privatització, la Iniciativa Ciutadana va demanar a l’alcalde que ens rebés el dia 13, el dia del lliurament de les més de 4.243 signatures recollides. L’alcalde va dir que ens rebria, i que els tècnics ens explicarien el projecte perquè nosaltres estàvem confosos. Considerem que va ser una maniobra dilatòria, amb l’objectiu de dividir-nos. Per la nostra part, sols li demanarem si va a convocar el referèndum o no; si vol donar explicacions, ben al contrari del que ha fet fins ara, nosaltres no som ningú per rebre-les ni per fer de mitjancers. Que les-hi done al poble.