Literatura — 18/06/2012 8:15

El llibre vol passar pàgina

Pin It

Què fas quan tens una editorial en un territori on es llig poc? I si, a més, les vendes cauen? I si, damunt, els retalls de les ajudes públiques fan trontollar el teu projecte? El món editorial valencià sobreviu com pot a una situació extremadament difícil. Les publicacions es redueixen i les plantilles s’aprimen.

L'ERO temporal afectarà 12 treballadors de la plantilla de Bromera. Foto: Bromera.

L’ERO temporal afectarà 12 treballadors de la plantilla de Bromera. Foto: Bromera.

El que va náixer en un despatx d’Alzira com una idea de “bojos” – publicar llibres en valencià allà pel 1986 – es va convertir amb el temps en el principal i més potent grup editorial del País Valencià. Vora 1200 títols publicats, 6,5 milions de llibres venuts i 400 autors són les xifres amb què Edicions Bromera celebrava fa un any el seu 25è aniversari. Però les tornes han canviat.

El problema

En el pròxims dies l’editorial aplicarà un expedient de regulació de l’ocupació que afectarà a 12 dels seus 32 treballadors. En principi, és temporal, queden suspesos de treball durant un any. Al llarg d’este temps el grup que presideix i dirigeix Josep Gregori tractarà de reestructurar-se per a fer front a una nova realitat.

Si l’últim trimestre de 2011 va ser complicat pel que fa a les vendes, fonts del sector asseguren que el primer quadrimestre 2012 ha sigut desastrós. La caiguda de la facturació de llibres a Espanya s’estima en un 20% només en el que portem d’any, Bromera assegura que no ha arribat a eixe percentatge, però la preocupació creix perquè la davallada de les vendes sembla accelerar-se a mesura que passen els mesos. Després de 5 anys de crisi la rendibilitat de les empreses es veu amenaçada i cal fer correccions.

Les causes

El llibre escolar. Un segment molt gran de l’entramat editorial valencià depén d’ell. En el cas de Bromera, el llibre de text suposa un 50% de la facturació. Mostra un posicionament difícil. Per un costat, es parla de la reutilització dels llibres; per l’altre, es presenta el problema del bonollibre. L’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV) es queixa que la Generalitat encara no ha pagat a les llibreries la part que deu des de setembre. Calcula que són vora 31 milions d’euros, un important mos al total que factura el llibre valencià, que oscil·la al voltant dels 280 milions. El problema de liquidesa afecta a tota la cadena: llibreries, distribuïdores i editorials. A l’escola també s’ha reduït la prescripció de llibres de lectura.

Menys fons bibliogràfics per a les biblioteques. Molts ajuntaments han optat per estalviar anul·lant activitats de promoció de la lectura i reduint la compra de llibres per a les biblioteques. L’AEPV calcula que en els deu darrers anys les biblioteques valencianes han deixat de percebre 10 milions d’euros per a la compra de llibres.

El retall de les ajudes públiques. Fa vint anys, la Generalitat Valenciana va crear una línia d’ajudes a la producció editorial. Hui la quantitat assignada és menor que en aquells moments. Per al grup alzireny, “la retallada ha estat enorme, un 80% en el pressupost, si és que arriben a convocar-se finalment les ajudes enguany, i , per descomptat que ha afectat a l’editorial, especialment ara que fallen altres recursos”. Les consideren en el context actual “més importants que mai”. Dubten que es convoquen i, de fer-ho tan minvades, “faran trontollar les empreses que depenen d’aquest suplement per quadrar els comptes anuals”. Per al sector, no hi ha una dependència de les subvencions sinó que constitueixen un recolzament per a desenvolupar la indústria cultural.

El baix índex de lectura. Llegim poc, i en valencià, encara menys. Segons l’estudi d’hàbits de lectura i compra de llibres, un 56% dels valencians llig en el temps lliure, un punt per baix de la mitjana espanyola. Només un 3,4% assegura fer-ho en valencià de forma habitual.

La suma d’estos factors dóna com a resultat una tempesta perfecta que sacseja el món del llibre valencià i davant la qual es plantegen:

Seu a Alzira de l'Editorial Bromera. Foto: Bromera.

Seu a Alzira de l’Editorial Bromera. Foto: Bromera.

Les (possibles) solucions

Pràcticament totes les editorials han fet moviments per adaptar-se a la delicada situació. Bàsicament, s’ha retallat en personal i s’ha reduït la producció. Manel Romero, secretari de l’AEPV ens ofereix una dada positiva: “L’entramat empresarial de l’edició valenciana està format majoritàriament per petites o micro empreses, cosa que els dóna una gran capacitat d’adaptació a les diferents situacions. Tot i la feblesa aparent”.

En el cas de Bromera, l’aposta passa pel llibre de text, “l’actual campanya es presenta decissiva”. Passarà de pubicar 100 títols anuals a vora 80, “sobretot llibre juvenil i infantil. Pel que fa a literatura d’adults, potenciarem més la línia dels nostres autors per damunt dels grans autors internacionals (Premis Nobel, etc..)”.

I què cal per a què la plantilla recupere el seu lloc de treball? “És imprescindible que es reactive el consum de llibres, que és la causa que provoca aquest daltabaix en les empreses editorials. Des de Bromera creiem que és millor actuar amb realisme, sense dramatisme i posant les eines que estan al nostre abast per mantenir els llocs de treball i assegurar la viabilitat dels tres segells editorials que conformen el grup”. Els premis literaris ‘Ciutat d’Alzira’ es mantenen, ara bé, com que la crisi és global i també afecta els patrocinadors, la dotació serà un 15% inferior.

Des de l’Associació d’Editors reclamen la implicació de tots: “Cal un gran pacte del llibre i la lectura que atenga no sols al sector escolar sinó a tota la societat. Cal el compromís de totes les administracions i de la societat civil per situar el llibre i la lectura al centre de qualsevol acció política”. El panorama general és poc alentador i el repte, complicat: guanyar lectors, i lectors en la nostra llengua, per tal que el llibre valencià puga passar pàgina i escriure nous capítols.

Comenta el artículo

— Obligatorio *

— Obligatorio *