L’explosió dels interins

Les retallades en educació van començar el 2010, però ha sigut en l’últim curs quan s’han fet més dures i patents. La conselleria ha acomiadat 7.500 docents interins a finals juny. La majoria d’ells no tornaran a treballar en centres públics. S’han quedat sense lloc. Al remat, ho pagaran la…

L’explosió dels interins

Les retallades en educació van començar el 2010, però ha sigut en l’últim curs quan s’han fet més dures i patents. La conselleria ha acomiadat 7.500 docents interins a finals juny. La majoria d’ells no tornaran a treballar en centres públics. S’han quedat sense lloc. Al remat, ho pagaran la qualitat de l’ensenyament i els alumnes de la pública

Pau Alabajos i Xavi Sarrià van prestar el seu suport a l'acampada dels interins el passat dijous. Foto: Guillem Sanchis.

Pau Alabajos i Xavi Sarrià van prestar el seu suport a l’acampada dels interins el passat dijous. Foto: Guillem Sanchis.

I quant s’estalviarem els valencians amb aquest Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) massiu i encobert? “Diuen que uns 250 milions d’euros, encara que la xifra inclou mesures en Sanitat i Funció Pública. Però no et calfes el cap. Açò no ho fan per estalviar. És un problema de model ideològic, una estratègia per desmuntar l’ensenyament públic, per baixar la qualitat i afavorir a la privada i la concertada”, diu Marc Candela, responsable d’Acció Sindical del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV).

Candela ha passat l’última setmana acampat amb una trentena d’interins i interines enfront de la direcció territorial d’ensenyament a València. Ho van intentar a la mateixa conselleria, dirigida per Maria José Català. Però abans els van tancar les portes. L’acampada coronava tot un mes de mobilitzacions que han escenificat l’explosió d’un col·lectiu que veu com no cobrarà les vacances després d’un curs sencer treballat, i que tindrà molt complicada la tornada a l’educació pública. Els barra el pas l’augment de ràtios (nombre d’alumnes per aula) i d’hores lectives dels funcionaris, dues mesures decretades pel Govern central en la seua carrera suïcida contra el dèficit i, fins que es demostre el contrari, acatades pel govern l’autonòmic.

Les retallades venen de lluny. Ja fa dos anys es van suprimir els desdoblaments (grups reduïts per millorar l’atenció) i les unitats d’atenció a la diversitat. En total, les mesures es van emportar per davant uns 2.400 llocs de treball, segons les dades de l’STEPV. En aquest curs ha arribat “la rematada final”, com la defineix Marc Candela, amb el cessament de tots els interins en juny.

Què passarà en setembre? Senzillament, hi haurà menys places de mestres i professors, i la majoria d’interins es quedaran sense feina. “Els càlculs que tenim són que els ‘sobren’ uns 3.000 professors, encara que és difícil assegurar-ho ara, i en podrien ser centenars més”, avança el dirigent sindical. “Conselleria diu que hi haurà més grups, que es jubilen 1.500 professors, que la Formació Professional augmentarà… però podrà absorbir això els 7.500 interins acomiadats?”, es qüestionen des de l’STEPV.

Una trentena d'interins ha acampat davant de la direcció territorial de València per protestar contra les retallades. Foto: STEPV.

Una trentena d’interins ha acampat davant de la direcció territorial de València per protestar contra les retallades. Foto: STEPV.

Criteris de la privada, a la pública

Les mesures de conselleria no només afecten als interins. També “tocaran” als funcionaris de carrera. “S’hem assabentat que en tres especialitats, Valencià, Tecnologia i Filosofia, als docents els obligaran a donar matèries afins, uns criteris que es gasten en la privada», i que permeten, per exemple, a un professor de Valencià haver de donar Llatí.

Darrere de cadascun dels 7.500 interins acomiadats hi ha una història diferent, més o menys dramàtica, però tots comparteixen la frustració de veure’s al carrer, amb una carrera professional tallada de socarrel i projectes de vida i de futur esmicolats. I el que encara és pitjor, sabent que fan falta, que la seva absència anirà en prejudici dels alumnes valencians, el graó més innocent i castigat d’un sistema que té el rècord estatal de fracàs escolar amb un 40 per cent.

Encarna, per exemple, porta set anys d’interina. Després de tant de temps, s’havia atrevit amb una hipoteca. L’any passat va començar a tenir problemes per trobar plaça prop de casa i va haver de treballar tot el curs a Castelló. “Anava i tornava cada dia, però ara, si treballe, ho hauré de fer a Alacant, i hauré de pagar casa ací i casa allà, i no sé si podrà ser”, explica, amargada.

Ja enguany, Encarna ha hagut d’impartir classes d’informàtica, encara que ella és professora de francés. “És molt greu. Afortunadament els alumnes han sigut bons, i entre ells i jo hem tret el programa de l’assignatura endavant, però no sé si tenen bona base per a l’any vinent, pense que no”.

«Els perjudicats seran els alumnes»

“Tots estem disposats a tirar una mà per solucionar la situació econòmica, però el que no pot ser és que fem culpables als xiquets i xiquetes valencianes. L’any que ve la motivació del professorat serà nul·la, estem cansats i desencantats amb la situació que s’ha creat, i al final eixiran perjudicats els alumnes, que són els que menys culpa tenen de tot açò”, explica Encarna.

El sector de l'educació ha portat a terme nombroses mobilitzacions en els últims mesos a causa de les retallades. Foto: STEPV.

El sector de l’educació ha portat a terme nombroses mobilitzacions en els últims mesos a causa de les retallades. Foto: STEPV.

I se sincera quan descriu l’estat d’ànim dels equips docents als centres educatius: “Ho hem parlat a l’acampada, els interins ens hem sentit enguany professors de segona categoria. Conselleria ha utilitzat l’estratègia de ‘divideix i venceràs’. Els funcionaris de carrera estaven preocupats pels sexennis (reduïts a la meitat en el mateix pack de mesures), i alguns deien que eixirien al carrer per això, però no pels nostres problemes”, explica Encarna, que veu, també en els temps, una estratègia: “han esperat a anunciar les mesures contra els funcionaris de carrera al final de curs perquè no protestàrem junts”.

Les eixides per a milers de docents valencians són diverses. Algunes es van barallar durant l’acampada a la direcció territorial: “es va parlar de donar classes gratis als alumnes, per reforçar-los, per demostrar que som necessaris”. La situació actual també podria fer virar el convenciment de treballar en la pública: “estan les acadèmies, el sector privat, però això costa d’assimilar; encara esperem poder treballar en la pública uns quants mesos i aguantar amb els estalvis”. En qualsevol cas, “queda una lluita molt llarga”, avança Encarna, que encara té altra alternativa: “sortir a l’estranger, a països on se’ns valore i se’ns necessite”.