De l’INEM al trinquet

Sobre Genovés, on la pilota valenciana és religió, corre una llegenda. Diuen que quan naix un xiquet, el llencen contra la paret. Si rebota, serà pilotari. Si es queda apegat, manobre. No corren bons temps per a la pilota ni per a la construcció. Del poble de La Costera és…

De l’INEM al trinquet

Sobre Genovés, on la pilota valenciana és religió, corre una llegenda. Diuen que quan naix un xiquet, el llencen contra la paret. Si rebota, serà pilotari. Si es queda apegat, manobre. No corren bons temps per a la pilota ni per a la construcció. Del poble de La Costera és Panete, que coneix i ha intercanviat ambdues professions.

David Cabanes, conegut al trinquet pel nom esportiu de Panete (una herència familiar) contesta al telèfon endormiscat. Són les cinc de la vesprada d’un dia entre setmana. No és que siga amant de la migdiada. És que ajuda son pare en l’explotació càrnica de la que és propietari. Reparteix corder des de les tres de la matinada i ha de trampejar amb els biorritmes del cos per poder recuperar hores de son. Hui ha fet vora 500 quilòmetres en 12 hores, però no juga, i pot esplaiar-se amb un merescut descans dels anomenats de pijama i orinal.

Hui no és un mal dia perquè demà, un dia qualsevol, Panete ha d’eixir prompte de casa, amb l’últim mos del dinar a la gola, per pegar-se una nova panxada de quilòmetres cap a Vila-real, Borriana, Massamagrell, Pelayo, Pedreguer o Guadassuar. És pilotari i té 27 anys. Va aterrar en aquesta professió, que combina amb la carn, després de ser guixaire. Com molts altres, es va deixar seduir per un sector, el de la construcció, que oferia millors salaris que cap altre. Fins que la bombolla va esclatar.

Panete està considerat un pilotari de potència, complidor, que ho dóna tot cada vesprada. Foto: Frediesport.

Panete està considerat un pilotari de potència, complidor, que ho dóna tot cada vesprada. Foto: Frediesport.

“Guanyava 3.000 o 4.000 euros tots els mesos (un salari que ronda el fixe de les primeríssimes figures del trinquet). Així, quina necessitat tenia d’anar a jugar a pilota? M’agradava molt, però era més atractiu el món de la construcció, pels jornals”, recorda.

Diuen els que entenen que Panete té unes condicions innates per a jugar a pilota, que es un xic complidor, que sempre ho dóna tot, encara que no hi haja propina. Va començar ben jove a la modalitat de raspall, la més exigent en l’aspecte físic. I va recórrer una curta carrera que es va veure tallada en diferents ocasions. No trobava la motivació ni la regularitat que li permeteren escalar posicions. Tampoc ho necessitava. No arribaven els diners, i altres opcions van prendre força. El guix ocuparia aleshores el lloc de la pilota de vaqueta a les seues mans.

Eren els temps del boom de la construcció, però la mamella del taulell es va esgotar, i Panete es va quedar en l’atur i sense possibilitat de recuperar el nivell d’ingressos dels bons temps. Aleshores va recordar el trinquet, la vaqueta, les planxetes i el pantaló blanc, però de pilotari.

Genovés II li va obrir les portes

Entrenava amb Genovés II, una de les màximes figures dels últims temps. Ell li va obrir les portes de Val Net, l’empresa que gestiona el món professional de l’escala i corda. Es va entrenar per agafar nivell i va demanar partides. El van posar, i la cosa va començar a funcionar. “Quan u dóna el nivell, quan s’entrega cada vesprada, la gent el demana, els trinqueters el volen, els postors també, i té marxa”, expliquen des de l’entitat ubicada a Silla.

Ara, Panete ocupa una posició mitjana en l’escalafó de pilotaris. “A la seua edat és difícil progressar molt més, però mai se sap el que pot passar, hi ha hagut casos de jugadors com Soro III que van pegar un gran bot en només un any. Això també li podria passar a ell”, expliquen des de Val Net.

L’escaleter de Genovés sol anunciar-se en les anomenades primeres partides dels trinquets, les prèvies de les estelars, encara que continua entrenant per millorar i ja l’han posat contra els grans, pilotaris com Sarasol II, amb qui també entrena, o Javi de Massalfassar. Demà, sense anar més lluny, juga la partida de festes de Genovés amb Jesús i Carlos II (també del poble) contra León (ídol local), Tato i Colau II.

“Si no haguera perdut aquells anys, entre els 17 i els 21, que és quan se sol pegar el bot, no sé on estaria ara, la veritat”, es lamenta el jugador, que es defineix com un admirador de Paco Cabanes Genovés, al que pràcticament només ha vist en vídeo per la seua edat. Com a pilotari, té clar que és “un pegador; si tinguera técnica, ai mare, la feina seria dels altres!”, exclama mig en broma entre rialles.