La ruta del balafiament valencià



València està en el mapa. Els grans esdeveniments i els projectes megalòmans finalment ho han aconseguit. Això sí, està en un mapa en el qual cap ciutat voldria estar: el del malbaratament i el de la corrupció. Conscients d’aquesta realitat des del col·lectiu de periodisme crític Xarxa Urbana decidiren reaccionar,…

La ruta del balafiament valencià

València està en el mapa. Els grans esdeveniments i els projectes megalòmans finalment ho han aconseguit. Això sí, està en un mapa en el qual cap ciutat voldria estar: el del malbaratament i el de la corrupció. Conscients d’aquesta realitat des del col·lectiu de periodisme crític Xarxa Urbana decidiren reaccionar, i ho feren traçant la Ruta del balafiament.

En maig inauguraren la primera ‘Ruta del balafiament’. Foto © V. Torregrossa

En maig inauguraren la primera Ruta del balafiament. Foto: © V. Torregrossa.

Va ser pel maig d’enguany quan la periodista freelance Teresa Galindo, el professor Miguel Ángel Ferrís i una colla de col·laboradors pujaren a l’autobús, acompanyats de càmeres, llibretes i amb un intens treball d’investigació en la motxilla disposats a inaugurar la primera Ruta del Balafiament. Un itinerari que ha donat la volta al món, i que compta entre els seus objectius el de fer visible l’altra cara de València. Aquella que amaga “els forats negres pels quals s’han esfumat més de 30.000 milions d’euros”, sentencien des del col·lectiu.

Aquest particular recorregut, que es celebra de nou el 10 de novembre, pretén donar una visió de conjunt del que s’ha fet a la ciutat durant l’última dècada. Grans esdeveniments i inversions milionàries que han acabat situant al País Valencià entre les Comunitats Autònomes més endeutades d’Espanya.

El punt de trobada és la Casa dels Caramels. Des d’ací els participants es desplacen fins la primera de les 15 parades de la ruta: les Corts Valencianes, la institució que representa al poble valencià i per tant, apunta Teresa, “el lloc on es prenen decisions que ens afecten a tots”. Tot seguit la marxa continua direcció al col·legi Públic 103, situat a l’avinguda Balears.

Aules prefabricades del col·legi públic 103 de València. Foto © V. Torregrossa

Aules prefabricades del col·legi públic 103 de València. Foto: © V. Torregrossa.

Aquestes aules prefabricades, matisa la coordinadora del recorregut, són un exemple de com s’està “desmantellant l’escola pública al País Valencià”. El col·legi públic 103 va saltar a les portades dels diaris ara fa uns mesos degut a les 327 denúncies lliurades pels pares dels alumnes. En aquestes s’advertia a la Conselleria d’Educació de l’estat insalubre dels barracons instal·lats allí des de fa quatre anys.

Una escola que queda ben prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències, altre dels considerats pel col·lectiu “forats negres” per les despeses extra generades. El complex arquitectònic, que acumula un sobre cost de més de 600 milions d’euros respecte al projecte inicial, ha suposat a les arques valencianes més de quatre vegades el pressupostat inicialment.

L’itinerari no s’oblida tampoc del Centre d’Investigació Príncep Felip, inaugurat fa només set anys, i amb quasi totes les línies d’investigació tancades a dia de hui. Ni tampoc del cas EMARSA, Entitat Metropolitana d’Aigües Residuals a través de la qual han desaparegut més de 30 milions d’euros. Un cas que ha estat considerat internacionalment com un saqueig a l’erari públic.

En només set mesos s’han interessant pel recorregut periodistes de Finlàndia, del Japó, de Dinamarca i fins i tot l’editor d’economia de ‘Newsnight’ de la BBC, Paul Mason. Ell va publicar el passat 22 de setembre un reportatge titulat ‘València, una ciutat espanyola sense medicines’. Un text que va escriure arran la seua participació en la Ruta del balafiament i on s’analitzava l’efecte de la crisi i la mala gestió en les farmàcies.

CAC acumula un sobre cost de més de 600 milions d’euros respecte al projecte inicial. Foto: V. Torregrossa

La CAC acumula un sobre cost de més de 600 milions d’euros respecte al projecte inicial. Foto: © V. Torregrossa.

Des de maig i fins a dia de hui el col·lectiu Xarxa Urbana ha anat convocant periòdicament les rutes. I ho ha fet, conta Teresa, sense ànim de lucre ja que “amb els 8 euros que costa el recorregut paguem les despeses derivades de l’organització, és a dir el transport, la carteleria o la factura de telèfon”.

Per aquesta nova temporada 2012-13 el col·lectiu ha impulsat altres dos rutes ciutadanes. A més de la Ruta del balafiament i la corrupció, també s’han posat en marxa la Ruta de les retallades i del desmantellament de l’Ensenyament Públic i la Ruta de l’abandó cultural i patrimonial. Les Rutes ciutadanes són part del projecte emprès el 2006 pel col·lectiu periodístic Xarxa Urbana de València, editor del primer diari veïnal, intercultural i participatiu de la ciutat.

Després del tancament de la publicació el 2009 a causa de la forta crisi del sector editorial i publicitari i el debilitament financer del teixit associatiu que recolzava la mateixa, Xarxa Urbana reconverteix la seva tasca divulgativa passant al nou concepte de comunicació ciutadana, posant en marxa la Ruta del balafiament. Entre els projectes que tenen en ment dur a terme, afirma Teresa, està organitzar activitats lúdiques, posar en contacte a gent que oferisca solucions, que plantege altres formes de viure i de pensar. Per canviar el futur, s’ha de treballar el present.