Temps de Tardor



Com les fulles que cauen dels arbres, Tardor saltarà a l’escenari de la sala El Loco de València el 20 de desembre. Perquè Àlex, Cesc i David presenten, acompanyats de Pau Alabajos, ‘Revolució de l’estat latent’. Un primer disc que és tan potent com addictiu. Àlex Martínez i Cesc Doménech…

Temps de Tardor

Com les fulles que cauen dels arbres, Tardor saltarà a l’escenari de la sala El Loco de València el 20 de desembre. Perquè Àlex, Cesc i David presenten, acompanyats de Pau Alabajos, ‘Revolució de l’estat latent’. Un primer disc que és tan potent com addictiu.

Àlex Martínez i Cesc Doménech són amics des que tenien sis anys. Les seues famílies s’establiren alhora a València i per atzar els matricularen junts en l’escola La Gavina. El pas per les seues aules els va marcar, la importància que li donen a la llengua i la passió per la música es deu, en gran mesura, a la pedagogia que es practica en aquest centre de Picanya.

Diuen que la força del grup resideix en la unió. Foto: Pablo Garrigós.

Cesc, Àlex i David diuen que la força del grup resideix en la unió. Foto: Pablo Garrigós.

Des de ben menuts ja feien música, o almenys això intentaven. Passaren d’una formació a un altra provant amb l’ska, emulant a The Offspring, aprenent a compondre fins que a la tardor del 2010 i a 6.076 kilòmetres de distància, l’un a València i l’altre a Nova York, decidiren construir un projecte conjunt.

Cesc, el bateria, ha estudiat Biologia. I Àlex, veu i baix, Periodisme com David García, la tercera pota del grup. Aquest últim membre mai no havia tocat una guitarra però s’ho va fer per aprendre, “és el que té passar d’ésser fan a membre, estava molt motivat”.

Com a músics “no som uns virtuosos”, asseguren, tot i que sí tenen algunes virtuts ben visibles, com són la humilitat i la perseverança. Els continus assajos i la dedicació quasi absoluta a la música han acabat donant un fruit de tardor ben saborós anomenat ‘Revolució de l’estat latent’, el seu darrer treball. Un disc fet amb molta cura que viatja entre el rock alternatiu i el punk rock, onze pistes que es poden escoltar i descarregar gratuïtament a la seua web.

Tardor presenta 'Revolució de l'estat lantent' a la sala el Loco el 20 de desembre junt amb Pau Alabajos.

Tardor presenta ‘Revolució de l’estat lantent’ el 20 de desembre.

Enregistraren els temes a l’estudi Millenia de Vicente Sabater i Pau Paredes, bateria de Twelve Dolls, va ajudar-los amb la Producció. De la distribució del disc s’ha encarregat MesdeMil però de les hores repetint cançons fins a l’extenuació s’han hagut de fer càrrec ells. Una feinada que es veurà recompensada el 20 de desembre amb la presentació del disc a la sala El Loco de València. Debut que a més comptarà amb la presència de Pau Alabajos, músic a qui admiren i segueixen.

Diuen que la força del grup resideix en la unió, que la combinació de tots tres és la millor arma que tenen. I pot ser tinguen raó. La seua música és potent, les lletres enganxen, no és difícil passar de la melancolia a l’eufòria en l’espai de temps que dura un ‘riff’ de guitarra. Ningú diria que tenien només 23 anys quan guanyaren el Premi Amplifica’t 2011 o que quedarien entre els finalistes en els Premis Ovidi a la Música en valencià, en la categoria de grup revelació.

Hi ha qui els pregunta per què Tardor fa música en la seua llengua. “Com l’anàvem a fer sinó?”, responen. Per a molta gent no és habitual escoltar cançons en valencià tret de les que canten grups més reivindicatius. Però, “no fer-ho seria artificial”, assevera Cesc. Per als membres de Tardor cantar en valencià constata el grau de consciencia lingüística i social que han assolit amb l’edat. I per això aposten per la naturalitat. “Una cultura com la nostra, assetjada, necessita reivindicar-se per fer-se espai. Som conscients de que hui podem cantar en valencià amb normalitat i fer la música que ens agrada gràcies als músics del País Valencià que ens obriren camí”.

Àlex, quina és la història d’aquesta cançó?

“Doncs era estiu i estava a l’Alfàs del Pi, les germanes del meu iaio no paraven de xarrar i jo tenia ‘el cap com un bombo’ així que vaig capbussar-me en la piscina. I baix de l’aigua vaig pensar que calia eixir i respirar, que no pots fer desaparèixer els problemes amagant-te. Necessites enfrontar-te, igual que necessites respirar quan estàs baix de l’aigua. Només eixir de la piscina vaig escriure la cançó. Aquesta no anava a formar part del disc, no trobava melodia per a ella. Però amb l’ajuda de Cesc i David ho aconseguirem. I de fet ha estat la cançó presentació de ‘Revolució de l’estat latent’, i el tema amb el que l’Esclat Produccions s’han estrenat, ells ens han fet el videoclip i estem molt contents. En només una setmana va tindre 2.500 visites”.