Ca la vaga, l’alternativa en construcció

Impacta la quietud de l’avinguda Blasco Ibáñez la vesprada d’un fred diumenge de desembre. Les voreres desertes contrasten amb la vida d’una de les artèries de la ciutat entre setmana. Els edificis de l’antic campus universitari romanen a fosques. Destaquen en la façana d’un d’ells les pancartes que localitzen Ca…

Ca la vaga, l’alternativa en construcció

Impacta la quietud de l’avinguda Blasco Ibáñez la vesprada d’un fred diumenge de desembre. Les voreres desertes contrasten amb la vida d’una de les artèries de la ciutat entre setmana. Els edificis de l’antic campus universitari romanen a fosques. Destaquen en la façana d’un d’ells les pancartes que localitzen Ca la vaga, l’últim espai ocupat o alliberat, això depén.

Diferents assemblees de barri del 15M utilitzen regularment les instal·lacions de Ca la vaga per a les seues reunions. Foto: Ca la vaga.

Diferents assemblees de barri del 15M utilitzen regularment les instal·lacions de Ca la vaga per a les seues reunions. Foto: Ca la vaga.

El passat 12 de novembre alguns joves van forçar la porta de l’antiga Escola d’Enginyers Agrònoms, un edifici sense activitat docent des de 2010. La història és coneguda: hi havia projectada una ampliació de l’hospital annex, però la Generalitat va tirar el projecte enrere i li va tornar la titularitat a la Universitat Politècnica, que té previst utilitzar-lo com a Centre de Relacions amb la Societat. Dos anys després, més de 10.000 metres quadrats acumulaven pols i papers. Fins el passat 12 de novembre.

Entrar en Ca la vaga és senzill. Hi ha un cartell anunciador en la porta de darrere de l’edifici. Dos vigilants de seguretat miren a certa distància, encara que no pregunten al visitant. S’ha de trucar al timbre i des de dins obrin les portes sense preguntar. Ha acabat ja l’assemblea? “No, passa, passa”.

“Prompte obrirem les portes de davant, pense”, explica un dels membres de la comissió de comunicació, que ens guia en la visita per unes estances laberíntiques que ofereixen possibilitats infinites. Les àrees que gasten, i que comprenen la planta baixa, la cafeteria, alguns despatxos i les aules del primer pis, així com unes naus enormes i fins i tot una sala amb parquet que gasten per a classes de ball i malabars, estan tan netes com si mai s’haguera parat de donar classe.

També es fa un ús responsable dels serveis. “No separem per sexes, sinó per si l’activitat es fa de peu o assegut”. Els corredors estan nets com una patena, i també l’única dutxa de la que disposen. “Ací ens hem tirat hores i hores de neteja”, expliquen, abans de donar-nos pas als antics despatxos, hui habitacions de persones que no poden pagar un lloguer o estaven al carrer.

“Ací ens hem tirat hores i hores de neteja”, expliquen els ocupants de Ca la vaga. Foto. Ca la vaga.

“Ací ens hem tirat hores i hores de neteja”, expliquen els ocupants de Ca la vaga. Foto. Ca la vaga.

Aules d’estudi obertes 24 hores al dia els set dies de la setmana, sales enormes de reunions que ja utilitzen habitualment diferents assemblees de barri del 15M, i diferents espais que acullen ja assajos d’alguns grups de música que no poden fer front al lloguer d’un local privat. “Tothom està convidat a fer ús de les instal·lacions sempre que compartisca els principis del projecte i col·labore de manera activa”, adverteixen.

Les possibilitats de Ca la vaga són infinites, però per a posar en marxa les cinc plantes de l’edifici calen mans i energia. I en això estan la trentena de persones que assisteixen a l’assemblea, tractant de definir els principis que permeten una convivència còmoda, proposant idees noves, completant les antigues, pensant la forma de millorar la seguretat, plantejant-se obrir l’espai a famílies desnonades, estudiant la possibilitat de crear una ràdio, oferint-se per a fer tallers de tot tipus, establint decàlegs de bones pràctiques, també amb els gossos, reflexionant sobre què els va portar a la vora d’abandonar fa pocs dies, recordant que hi ha qui no té cabuda en Ca la vaga. De fet, ja s’ha expulsat a dues persones del projecte.

L’amenaça constant

Després de la por dels primers dies, Ca la vaga va obrint-se a poc a poc. L’ocupació o alliberament tenia l’objectiu d’organitzar protestes amb vistes a la passada vaga general, però passat el 14N, cada vegada acudia més gent atreta per activitats de tot tipus. Es va córrer la veu i la popularitat del projecte va augmentar. Però la il·legalitat d’aquest tipus d’accions pesa com una llosa en l’imaginari dels membres de l’assemblea.

“Com anem a allotjar a famílies senceres, amb xiquets, si sabem que qualsevol dia pot vindre la policia i crear una situació violenta?”. “Si vingueren desenes de famílies, no s’atrevirien a tocar-nos”, respon altra persona. “Si, estant els que estem, que no en som massa, açò ja quasi se’n va a fer la mà, què passaria amb tres quatre, cinc, set famílies? Seria un caos!”. “No ha de ser un caos! A més, el caos és la màxima expressió d’ordre”, rebat altre.

Hi ha refregues enceses i rialles, discussions pujades de to, respostes tallants i comprensives. A l’altre costat de la reixa d’entrada la ciutat, aliena, es disposa a cremar la setmana i encetar-ne una nova. Un dilluns més d’atur, corrupció, primes de risc i baixades de borsa, mentre a una facultat abandonada es crea un espai alternatiu més, obert a tots aquells que tinguen alguna cosa que oferir o aprendre. Que vulguen “destruir el capitalisme”, reivindica algú.

L'ocupació de Ca la vaga es va produir el 12 de novembre amb la intenció de preparar activitats per a la vaga general del 14N. Foto: theplatform.nuevaradio.org.

L’ocupació de Ca la vaga es va produir el 12 de novembre amb la intenció de preparar activitats per a la vaga general del 14N. Foto: theplatform.nuevaradio.org.

“Hem ocupat, ara què?”

Aqueixa és la gran pregunta que sobrevola l’assemblea. Ca la vaga es troba en un moment crític perquè pareix que s’ha aconseguit el més difícil, però el que resulta vertaderament complicat és modular totes les sensibilitats, fer-les compatibles amb la convivència diària, atendre totes les demandes i difondre les activitats per a que la gent continue acostant-se. I sempre amb l’avanç en paral·lel del procés judicial obert arran de la denúncia presentada per la Universitat Politècnica de València, propietària de l’immoble.

Aquesta setmana serà clau perquè una de les comissions creades s’asseurà a redactar el projecte sencer que es vol portar a terme en Ca la vaga. En pocs dies comencen. Serà un procés transparent i plural al que està convidada qualsevol persona que compartisca els principis que fan possible l’obertura d’un espai públic que estava tancat i ara s’obri de bat a bat. Per eixir, ens lleven el cadenat de la porta des de dins amb un somriure. “…Tu eres?”. Guillem. “Guillem, ens veiem prompte”. Sí, ens veurem. Els guardes de seguretat miren asseguts al capó d’un cotxe aparcat enfront mentre es xuclen els dits de fred.