L’economia ampla de Christian Felber



Màxima expectació a La Nau en la conferència de Christian Felber, pare de l’economia del bé comú. El paranimf es va quedar menut per acollir el lingüista austríac, èxit editorial, que es disposava a pronunciar una ponència sobre ‘Crisi econòmica i Drets Humans’. Felber va desenvolupar la seua teoria en…

L’economia ampla de Christian Felber

Màxima expectació a La Nau en la conferència de Christian Felber, pare de l’economia del bé comú. El paranimf es va quedar menut per acollir el lingüista austríac, èxit editorial, que es disposava a pronunciar una ponència sobre ‘Crisi econòmica i Drets Humans’. Felber va desenvolupar la seua teoria en un auditori àvid d’alternatives a la greu situació actual.

Christian Felber va formular fa poc més de dos anys la seua teoria sobre l'economia del bé comú, plasmada a l'exitós llibre homònim, que planteja una alternativa al capitalisme. Foto: Nonada.es.

Christian Felber va formular fa poc més de dos anys la seua teoria sobre l’economia del bé comú, plasmada a l’exitós llibre homònim, que planteja una alternativa al capitalisme. Foto: Nonada.es.

Convidat per la Universitat de València, Amnistia Internacional i El Pais al Claustre Obert, Felber va aterrar el passat dimarts a La Nau vestit amb americana i motxilla esportiva, com si fóra un ‘guiri’ més que passeja pels carrers de la ciutat. La seua aparença enganya, perquè aquest lingüista austríac és, hui per hui, una de les veus més respectades a Europa gràcies a la teoria de l’economia del bé comú, nascuda fa poc més de dos anys, i que està plasmada al seu llibre homònim, que és tot un èxit editorial.

Al paranimf de l’antiga universitat l’esperaven centenars de persones de totes les edats i condicions, joves, grans, homes i dones, que omplien la sala de gom a gom molts minuts abans de començar. Felber hagué d’esperar en mig d’una sala que no li llevaba els ulls del damunt fins que arribara el vicerrector, Antonio Ariño. Amb Blanca Herrero, d’Amnistia Internacional, va començar la xerrada.

Felber es confessava “nerviós, per les expectatives creades” arran de la seua presència, i pels elogis d’Ariño en la presentació. Es va arrencar, també, amb una precisió a la presentació que li van fer. Ell no és economista, és lingüista i, a més, a propòsit. Mai va voler cursar cap assignatura d’Economia ni d’Administració d’Empreses mentre estudiava “perquè l’Economia, tal com està plantejada hui en dia, és una matèria molt estreta”, aïllada, no relacionada amb altres disciplines amb les que té molt a veure com la moral, l’ètica, la sociologia o els valors de l’ecologia. Primera declaració d’intencions de Felber que, no obstant això, és professor associat d’Economia a la Universitat de Viena. A partir d’aquesta visió ampla de la matèria, Felber articula un discurs multidisciplinar que beu d’ideologies d’esquerres i aporta nous punts de vista contra l’enriquiment com a fi en sí mateix.

Felber no va cursar cap assignatura d’Economia ni d’Administració d’Empreses mentre estudiava “perquè l’Economia, tal com està plantejada hui en dia, és una matèria molt estreta”

En un castellà quasi perfecte, treballat mentre estudiava a Madrid, Felber va començar a desgranar la base de la seua teoria. Són principis que, per evidents, pareix que s’hagen deixat passar en la nostra societat. Felber planteja una tornada, un recordatori dels valors més bàsics que han de moure l’existència humana. Respostes a les grans preguntes amb arguments senzills. Què hem de buscar a la vida? La felicitat i el benestar. On ha d’anar enfocada l’acció d’un Govern? A garantir la felicitat dels ciutadans. És això per al que estem educant a les noves generacions? No.

Al voltant dels Drets Humans, Felber va començar plantejant el “punt de partida de tot, la dignitat humana”. Aquesta dignitat s’expressa a través d’uns drets irrenunciables que tot ésser humà té. “Pel fet de ser humans, tenim un valor, i tots els humans tenim el mateix valor”, va comentar.

Tot i això, pareix que el concepte no queda massa clar en l’educació actual. Tal vegada es dóna per sabut, encara que el repartiment de la riquesa, els drets i les injustícies en el món actual evidencia que no. “Quan comence un curs, en la primera classe, faig una prova. Pregunte als meus alumnes si en algun moment de la seua educació, a les escoles, instituts o universitats, els han parlat de la dignitat humana. La resposta sempre és no”.

Benestar per llei

Segons el punt de vista de Felber, tota l’acció d’un país, les seves lleis, l’activitat econòmica de l’Estat i les empreses, ha de respondre a la cadena lògica dignitat-drets-benestar. No és una afirmació gratuïta, ja que així ho reflexen explícitament o implícita les constitucions d’Alemanya, Liechtenstein, Suïssa o Xile. També l’espanyola. En canvi, a ninguna d’elles, ni als llibres de text que s’estudien a escoles i universitats, apareix que l’objectiu haja de ser el benefici. En la base de l’economia està que la seua finalitat és satisfer les necessitats, encara que la teoria s’ha pervertit fins a extrems insospitats.

Segons Felber, tota l’acció d’un país, les seves lleis, l’activitat econòmica de l’Estat i les empreses, ha de respondre a la cadena lògica dignitat-drets-benestar

Felber va continuar la seua alocució evidenciant més contradiccions, principis que tots donem per certs però tenen arestes més que dubtoses. Altre axioma del capitalisme salvatge resa que la competència ens fa creatius i més eficients. “No hi ha evidències d’això, al contrari, hi ha uns 500 estudis que indiquen que el que fa progressar les idees és la cooperació”.

Cooperació i competència, assegurava Felber, “ens motiven, però de formes ben diferents”. La competència és una forma d’arribar a l’èxit econòmic motivats per la por, i implica que un guanya i l’altre perd. La cooperació, en canvi, busca el mateix èxit però motiva més perquè “fa que les relacions humanes florisquen”, i està demostrat, assegura Felber, que relacionar-se amb altres humans és una de les vies més importants en el camí a la felicitat i el benestar.

El sistema actual té, segons el teòric austríac, altra contradicció important, i és la confusió existent entre mitjans i fins de l’Economia actual. “El benefici financer deuria ser un mitjà per a saciar les necessitats, i no un fi en si mateix”, explicava Felber en el tram final de la seua conferència de 45 minuts. L’objectiu ha de ser, baix el seu punt de vista, altre, que es mesure en paràmetres diferents, de benestar i bé comú.

La visita de Christian Felber va causar una gran expectació al Paranimf de La Nau. Foto: Guillem Sanchis.

La visita de Christian Felber va causar una gran expectació al Paranimf de La Nau. Foto: Guillem Sanchis.

Expandint l’economia del bé comú

Prompte va ser evident que Felber no volia desgranar els motius de la crisi i la relació amb els Drets Humans d’una manera estricta. O sí? És l’economia del bé comú la resposta de Felber per articular ambdós conceptes, per a que no esgarrife posar-los junts en la mateixa frase? Del contingut de la seua xerrada es desprenia que sí.

En el tram final de la ponència, Felber va detallar els processos necessaris per posar en marxa la seua teoria, per portar-la de la lletra a la pràctica. Localitats com Muro ja han adoptat els seus principis, i es reclama que s’adopten a altres indrets del País Valencià. Empresàries valencianes també han mostrat el seu interés i fins i tot es van reunir amb ell en la seua visita a terres valencianes.

Felber vol fugir de personalismes i protagonismes i dóna algunes claus per donar el “primer pas”, com li van reclamar en el torn de preguntes. S’ha de treballar des de les unitats menors de la societat, barris, pobles… i des d’allí, generar el que ell anomena “camps d’energia”, que han de tindre quatre eixos: el terreny empresarial (1.000 empreses de 15 països ja han mostrat voluntat per aplicar els principis de la seua teoria), el de l’ensenyament, un element clau. També als municipis i, per descomptat, cada ciutadà, com a consumidor, tenint en compte on gasta els seus diners, investigant si l’empresa a la que compra respecta o no el benestar dels treballadors. On compra, què fa amb els beneficis o quina petjada ecològica deixa en la seua producció.

Un miler d’empreses de 15 països ja han mostrat voluntat per aplicar els principis de la seua teoria de l’economia del bé comú

L’austríac va desvetllar que feia un any que havia visitat Espanya per primera vegada amb la seua doctrina a la motxilla, i que ací s’estava avançant a bon ritme en la difusió de la tesi, d’aquesta vella forma nova d’entendre l’activitat econòmica. “Va més ràpid que a Alemanya, per exemple. Pense que l’economia del bé comú pot encaixar bé ací, està encaixant bé”, responia a altra pregunta del públic.

“No volem ser la secta del bé comú”, bromejava, mentre explicava com s’ha constituït un grup de persones que han de donar la cara per la teoria en el futur, i que està obert a tothom que desitge participar. També oferia alguns detalls del projecte de banc democràtic que s’està gestant. El camí, diu Felber, és que comence un procés a cada poble, a cada barri, amb el que es determine quins ítems són necessaris per al benestar, i es lluite per ells de forma democràtica. “El poble és sobirà, i això vol dir que el seu poder està per sobre de tot”, assegurava, abans de dir que la lluita pel bé comú és la lluita per “una democràcia real, per un sistema profundament democràtic”.