Interins en peu de guerra

Amb una convocatòria de sis dies de vaga han acabat les mobilitzacions dels professors interins del País Valencià contra el canvi de funcionament de les borses proposat per la Conselleria d’Educació. El col·lectiu reclama que durant anys han estat el recurs de l’administració per a que el sistema educatiu continuarà funcionant, i ara els culpabilitzen del fracàs escolar.

Els professors interins van intensificar les seues protestes arran del ‘decret Vela’ el passat 2012. Foto: Nel·lo Garcés.

El passat mes de gener, la Conselleria d’Educació anunciava que convocava noves oposicions per a professors. La decisió, no obstant això, portava aparellat un canvi en els barems de les borses de treball del professorat. El procés d’oposicions es tornarà a repetir cada any, però la mesura que, si res no passa, s’aprovarà hui, trenca l’acord amb els agents socials (si no hi ha acord es farà amb forma legal d’ordre) i canvia la forma de funcionar vigent des de 1986. El resultat serà més professors i professores interines al carrer, que se sumen als 5.000 que estima el STEPV que es van quedar a l’atur a la fi del curs passat.

Els que alguna vegada han aprovat una oposició es mantindran dins. Els que no, hauran d’aprovar-la si volen continuar treballant. L’anunci de la Conselleria ha provocat la reacció de sindicats i professors, que veuen en el canvi de normativa una reducció evident de professionals en actiu, en línia amb els principis establerts a la nova Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE, més coneguda com ‘llei Wert’), que unificarà matèries per minvar la despesa en educació. Els professors de religió, nomenats per l’arquebisbat, i els de l’escola concertada, no es veuran afectats per la mesura, malgrat cobrar un sou de l’administració i, en el cas dels primers, treballar a centres públics.

Nota de premsa incendiària

Les notes de premsa emeses per la Conselleria al voltant del tema han caldejat més encara els ànims dels interins i interines. El titular d’una d’elles deia textualment: “Educació proposa nous criteris per donar cabuda en la borsa de treball als que obtinguen millors notes i als que garantisquen la lluita contra el fracàs escolar”. Encarna Signes, membre de la Coordinadora de Professors Interins (CPI), opina que “aquesta proposta l’únic que fa es continua sagnant a l’escola pública, continuar amb el menyspreu cap a el professorat interí. Fins ara els havíem servit per a que l’educació no es paralitzés i, de cop i volta, som els culpables del fracàs escolar. Fracàs escolar que, en la privada i concertada, i segons Conselleria, es dóna en menor percentatge. Però aquests professors no han passat cap oposició”, com ara reclamen a qualsevol que desitge treballar en la pública.

Els interins sostenen que el nou sistema de baremacions que podria aprovar-se hui mateix és injust. Foto: Nel·lo Garcés.

“Si els que no hem aprovat cap oposició sencera –continua Encarna- no som professors de qualitat, per què Conselleria ha anat obrint borses d’urgència i no ha anat oferint les places existents en oposicions? Per què no han fet un seguiment d’aquest professorat a través dels inspectors educatius? En definitiva, d’on es trau conselleria que el professorat interí és el culpable del fracàs escolar?”

Per entendre les reivindicacions cal fer una ullada enrere. Durant anys s’han convocat oposicions amb un nombre de places inferior a les necessàries. Aquelles i aquells que, malgrat aprovar, es quedaven sense plaça, passaven a formar part de la borsa per cobrir vacants i fer substitucions. Però el sistema no funcionava i feia falta “mà d’obra”, per la qual cosa la conselleria obria les borses i donava treball a professors que no havien passat una oposició. Els interins de l’educació cobraven un sou públic, encara que les seues condicions no eren les mateixes que les de les persones amb una plaça, els funcionaris.

Els que no aprovaven, anaven pujant llocs a la borsa conforme acumulaven experiència professional, i treballaven a llocs molt diferents, recorrent el País Valencià de Nord a Sud, de vegades, amb contractes temporals conforme anaven sent necessaris. Mentre treballaven anaven adquirint uns drets, com ens explica Nel·lo Garcés, professor interí: “Quan parlem de drets adquirits, sembla que ser interí siga una ganga. Potser hi ha alguns acomodats, però l’interí té unes condicions laborals molt precàries”. Alguns deixaven altres treballs quan els cridaven per a exercir com a professors. La seua disposició feia possible que l’educació pública continuara funcionant malgrat la manca de recursos i la nul·la voluntat de la Conselleria per regular la situació.

Els interins s’organitzen

L’any 2012, l’anomenat ‘decret Vela’ va impulsar la supressió del sou als interins als mesos de juliol i agost. La seua relació laboral amb la conselleria d’Educació s’extingia cada 30 de juny. El col·lectiu començava a organitzar-se i va nàixer la CPI (Coordinadora de Professors Interins). Al juliol del 2012 acampaven a la porta de la Conselleria per exigir que els seus drets laborals foren respectats.

Des dels sindicats es feia una crida contra la injustícia que suposava que se’ls llevara el seu dret a gaudir del mes de vacances pagat, que tots el treballadors tenen. Amb les retallades, més de 5.000 professors perderen la feina, segons dades del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV). Deixaren de fer-se substitucions per a períodes curts i s’unificaren matèries.

El cas d’Encarna Signes és un bon exemple de la situació. Viu a València i és professora de francès. El passat curs va treballar a Castelló i, a més de la seua assignatura, impartia classes d’informàtica. Era la vacant que li tocava i, si volia treballar, havia de fer l’esforç d’ensenyar una matèria que res té a veure amb la seua titulació. Al mateix temps, altre interí amb eixa especialitat es quedava sense feina. La major perjudicada no era Encarna, ni l’interí d’Informàtica sense feina, sinó la qualitat de l’ensenyament públic i, en últim terme, els i les alumnes.

La Coordinadora de Professors Interins ha convocat vaga entre els dies 20 i 20 de març, una reivindicació que, pel moment, compta amb el suport del STEPV. Foto: Nel·lo Garcés.

Des dels sindicats donen suport a la CPI. Marc Candela, del STEPV, dassegura que han tancat files amb els interins. “Demanem que es retire la proposta, la considerem injusta i no creiem ni que siga possible aplicar-la amb els terminis que han marcat. La rebaremació és absolutament injusta, així com que els professor de religió i dels centres concertats estiguen exempts”. El seu sindicat ha convocat als afiliats, junt als membres de la CPI, a sis jornades de vaga entre els dies 20 i 27 de març.

Javier González, de FETE-UGT, diu que esperaran a la mesa sectorial de hui per veure si es modifica la proposta. “Tal com ens la van presentar el passat divendres, ens pareix rebutjable. Anem a esperar a veure quina és la definitiva. Si no estem d’acord decidirem amb els nostres afiliats quines mesures prenem”. Des de CCOO, Pau Diaz també valora la proposta com “molt negativa, sobretot pensant que ja hi havia un acord signat que no caducava fins al 2015. És una de les formes d’actuar de la consellera, canviar acords per ordres. Exigim que no es faça la rebaremació i que els interins tornen a cobrar els mesos de juliol i agost. No descartem convocar la vaga”.

Si la Conselleria continua endavant amb la proposta, ho farà deixant de costat als agents socials i dictant una ordre sense cap acord previ. El fons de la qüestió és destinar menys diners a l’educació pública, llevant-se de damunt a un nombre important de professors que, a més, constitueixen un col·lectiu tradicionalment combatiu.