Arribar a provar l’existència d’una llegenda amb més de 400 anys va desvetllar la curiositat de l’historiador José Lull. Gràcies a ell, els dies 5 i 6 d’octubre, podem gaudir de nou de l’alineació solar de la Foradà. Una tradició que s’havia esvaït amb el pas del temps i que ha estat recuperada a la Vall de Gallinera.
Instant de l’alineació solar de la Foradà a la Vall de Gallinera. Foto: José Lull.
Deien els avis que durant el dia de Sant Francesc la llum del Sol passava directament per l’arc de la Foradà -la muntanya més emblemàtica del terme- i enllumenava el convent dels franciscans oferint un espectacle natural colpidor.
Però cap d’aquells avis havia gaudit mai del fenomen, així què com a historiador i com a aficionat a l’astronomia José Lull no va poder resistir-se a investigar si aquella història era certa o només una llegenda.
Un homenatge solar
El convent de Sant Andreu de la Muntanya, del qual actualment es conserven poques restes, es va alçar als peus de la Penya Foradà cap al 1611, dos anys després de l’expulsió dels moriscos per ordre de Felip III i de l’arribada dels mallorquins a aquestes terres. Una ubicació en absolut casual, si atenem a les indagacions de Lull.
“Tenint en compte l’angle horari, el meridià i l’equació del temps”, aquest egiptòleg de Gandia va poder calcular el moment del trànsit del Sol per la Foradà, obtenint unes coordenades concretes. Aquelles dades marcaven el 4 d’octubre i el 9 de març, festivitat de Sant Francesc d’Assís i de Santa Francesca respectivament, com a les jornades en les quals els rajos del Sol passen a través de l’arc de pedra i marquen el lloc exacte on s’alçava el convent franciscà de Benitaia, un dels llogarets de la Vall de Gallinera.
Gràcies a Lull l’alineació solar de la Foradà ha deixat d’ésser una llegenda. Ara sabem que es produeix, cada any, el 4 d’octubre cap a les 18 hores i 20 minuts i pel març al voltant del dia 9, cap a les 17 hores i 42 minuts. Tot i que també pot ser observada en els dies previs i posteriors a ambdues dates.
Entre les hipòtesis que l’historiador planteja respecte al per què d’edificar allí el convent, diu que podríem pensar que, “a través d’un rosetó o d’una finestra, els rajos del Sol s’introduïen en una capella i il·luminaven a Sant Francesc durant uns moments en el dia de la seua efemèride”. Però només són hipòtesis, no ha aconseguit cap plànol del convent que l’ajude a provar-ho.
La precisió de l’alineació
De les conclusions del treball de camp a Lull sempre li ha resultat especialment interessant l’extremada precisió amb la qual deu ser observat el fenomen. “Situar-se una mica més enllà del lloc marcat significa veure l’alineació descentrada o no veure-la”. De fet en l’any 2006, rememora, “molts dels visitants que s’acostaren a veure l’alineació solar de la Vall de Gallinera se n’anaren decebuts perquè no pogueren contemplar-la, no estaven situats en el punt exacte, que era enmig d’un camp de tarongers”.
L’estudi original de José Lull és va publicar com a part de ‘Treballs d’Arqueoastronomía: exemples d’Àfrica, Amèrica, Europa i Polinèsia’, sota el nom de ‘L’alineació solar del convent franciscà de Benitaia a la Vall de Gallinera’. Tot i que no era la primera prova escrita de l’existència del fenomen, el frare franciscà Antonio Panes ho havia relatat prèviament al 1620 en un document que avui està custodiat a l’Arxiu Històric Nacional.
Moment en el que veïns i visitants observen el fenòmen natural. Foto: José Lull.
Fins a març de 2006, quan encara no s’havia donat publicitat a l’estudi de José Lull, el fenomen era desconegut per a la major part dels veïns i veïnes de la vall. Ningú s’acostava a veure’l perquè no sabien de la seua existència.
Ara, gràcies a la publicació dels resultats de la investigació, centenars de persones acudeixen des de fa set anys al convent de Benitaia per a gaudir d’aquesta joia astronòmica. Un espectacle que recorda els origens de les gents d’aquell indret, llogarets repoblats per mallorquins que construïren un convent allà on l’astre rei els va indicar que ho feren.
Comentarios