“La joventut de hui ‘n dia ja no aguanta el món de la faràndula com els històrics”



Toni de l’Hostal és una mescla de cantant i monologuista que agrada a tot el ventall de valencianets, des dels fallers als ‘indepes’, dels pilotaris als futbolistes, de poble o de ciutat. El secret? Irreverència, escatologia, humor i mala llet. L’últim fenomen transversal (oh, la paraula!) parla per a Nonada.es…

“La joventut de hui ‘n dia ja no aguanta el món de la faràndula com els històrics”

Toni de l’Hostal és una mescla de cantant i monologuista que agrada a tot el ventall de valencianets, des dels fallers als ‘indepes’, dels pilotaris als futbolistes, de poble o de ciutat. El secret? Irreverència, escatologia, humor i mala llet. L’últim fenomen transversal (oh, la paraula!) parla per a Nonada.es a la seua manera. I que Pompeu Fabra ens perdone…

"Marga Sanz m’ha llogat de preparãor físic, que vol vestir-se de blanc pâ les pròximes votães i ser figura; el seu punt fort és l’əsquerrə…". Foto: Guillem Sanchis.

Toni de l’Hostal va compartir escenari al Trinquet de Vila-Real (Castelló) amb Pep Gimeno ‘Botifarra’ fa uns mesos. Foto: Guillem Sanchis.

En primer lloc, i com a context, conta’m quina ha sigut la teua trajectòria artística. Per què cantar i no, per exemple, anar a esporgar, a collir, o fer-te mestre o professor de valencià com la majoria de gent del rotllo?
Ui, jo anava pâ figura de segona partida i haguera segut el sûstitut de Paco [Genovés I], pero m’haguí de retirar per una lesió nel crepó. Entonses, com havia fet un curset del Servef de cançó popular i cant d’autor, la Generalitat me va llogar a dit pâl puesto de Bufón de la Corte [sic], qu’és un càrrec històric valencià, més antic qu’el de Síndic de Greuges. I en això ‘stic…

Perquè eixa ortografia tan particular? És que no tens por a que et cremen en la plaça del poble?
Nò, perque nel meu poble no són gens falleros, pero ja voldria jo que me cremaren en la plaça: seria la meu’ única oportunitat d’actuar allí. Lo de la’ortografia vol representar la forma com parlem mosâtros regularment, & totes les vertuts i defectes, sobretot perqu’això no sol aparéixer ben representat en ês diàleqs dês llibres o la tele, que sonen massa postissos. Al remat és tot una divertició, tammé pâ fer burla de les dos normes, la de Fabra i l’âtra, sobretot en el tema dels acentos.

Tots els de l’Alcúdia (Bausset, tu…) escriviu el valencià com vos ix dels ous?
Dome, tan’ Bausset com jo som dos personalitats influents en el món del valencianisme de pos’guerra, per això tenim llibertat de càtedra en ‘ixe aspecte; tammé n’hi han roscans [malnom dels alcudians] qu’escriuen com toca, pero ‘ixos no ‘s mingen una merda…

Paco Torito i jo som cul i merda: no hi ha dia que no mos fem un «piticlín» en el trinquet que toque

“Paco Torito i jo som cul i merda: no hi ha dia que no mos fem un «piticlín» en el trinquet que toque”

No t’acollona que et detinguen agents de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o la Real Acadèmia Valenciana de la Llengua, o la Policia Autonòmica?
Ah, pero ja tenim polecia autonòmica? Pôs si són com la monocipal, que quan pega no fa mal… no com ês Gossos de Quadra ‘ixos que tenen ês catalans.

És veritat que les estrelles del rock folleu més que voleu o del que podria abarcar una persona normal?
No: aguantem dos nanos com a molt i prou, com qônsevol âtra persona normal i corrent; ara, sí qu’és deveres que cada nit dormim en un llit diferent. O en un sofà, depenguent de la casa okupa a on actues ‘ixa nit.

Per això teniu fama de dopar-vos?
Dopar-mos dopar-mos no mos dopem gens: només prenguem drogues sintètiques com el burret, la cassalla, el conyac o el plis-plai, qu’és com el burret pero alcoià, qu’el tallen més pur i al səndemà fas un cagalló moris’ qu’es toca ‘l nas.

Penses traure un disc o no vols rebentar la indústria i haver d’anar a Miami a recollir un Emmy i desbancar a Alejandro Sanz?
Nò, pense traure’n quatre o cinc aixina conceptuals: un del meu poble, un de dibuixos animats, un âtre de pilota, un pâ xicones… lo mal és qu’ês tinc tots əmbastats i encâ no n’hə acabat cap. & Alejandro [Sanz] tinc mol’ bona relació, qu’həm fet alguna cosa junts i me convida seguit seguit a sa casa de Miami i anem a vôre partides de frontó.

Van a tancar Canal 9 i Ràdio 9 i tal volta la Generalitat, penses que depenent de Madrid la música en valencià pegarà l’esclafit final?
Segur: tinguent a Baldo’ [Joan Baldoví, diputat de Compromís al Congrés] per allí per Chueca, pegarem el colp! A més, aprofitarem quan siga estiu, que tots ês madrileñyos estaran per ací torran’-se, pâ okupar la Castellana i fer un Festinfern o un Fesllock d’ixos.

“Ja voldria jo que me cremaren en la plaça del meu poble: seria la meu’ única oportunitat d’actuar allí”

A qui veus més futur en la música: Alberto Fabra, Enric Morera, Marga Sanz o Ximo Puig?
Morera podria ser, que jo l’hə sentit cantar cançons de Senior i desafina & un rôllet aixina mol’ dylanià; a Ximo Puig no l’hə sentit, pero & el seu aĉent morellà queda exòtic i podria resultar per allà dalt. I els âtres dos no crec que funcionen cantant en valencià; a més, la indústria discogràfica és mol’ sexista i volen que les dones ənsenyen carn, conque Fabra descartat.

Creus que el fet de que Fabra i Puig siguen de Castelló podria afavorir un pacte de govern PP-PSOE?
Ni de conya! Pero perque cap dês dos és de Castelló: la u és dês Ports i l’âtre no ho sé, pero de la Plana cert que nò, que ni parla & la E ni diu «i avan’».

Quina conselleria triaràs quan Enric Morera siga president?
Conselleria no cap, qu’això seria pagar i plorar, pero jo ja li hə dit a Enriquito [Morera] que me faça acadèmic de la llengua. No per xuplar poltrona, sinó per inventar paraules noves.

És veritat que Marga Sanz et vol contractar de professor de valencià?
No exactament: m’ha llogat de preparãor físic, que vol vestir-se de blanc pâ les pròximes votães i ser figura; el seu punt fort és l’əsquerrə…

Quan se t’obriran les portes del Palau de la Música com a Pau Alabajos?
Ui, quan jo vullga! La [presidenta del Palau] Meneýto i jo vãem ser nóvios fa milanta mil anys i m’ha dit qu’ella, pâ mi, sempre tindrà les cam… ai, les portes awertes.

“Marga Sanz m’ha llogat de preparãor físic, que vol vestir-se de blanc pâ les pròximes votães i ser figura. el seu fort és l’əsquerrə”

Al Tall i Obrint Pas s’han retirat quasi al mateix temps, però tenen 40 anys de diferència. És que els que toquen ska amb dolçaina són uns ‘maltrabajes’?
N’home, no; lo que passa és que la joventut de hui ‘n dia ja no aguanta tant el món de la faràndula com els històrics: en l’època d’Al Tall, mos alçãem de bon dematí pâ anar a l’horta, en ‘cabant câ u a la seua fãena, a l’hora de la becãeta primera partida, en acabant la segona, i a la nit recital de «folksongâ». I al səndemà âtre passó, mas que fóra dûmenge!

Tu t’has cregut l’adéu d’Al Tall?
De cap de les maneres: per això que t’hə dit adés, jo tinc quimera qu’és una maniobra comercial pâ tornar-se a ajuntar d’ací set o huit anys i fer un disco i una gira de retorn; mentres provaran a fer carrera en solitari, com Miquəlet [Gil]…

"Ací 'stic jo només guanyar l'Individual de Pilota Grossa de l'any 37, que com va ser en guerra en no me l'han volgut convalidar per crèdits de lliure 'lecció".

“Ací ‘stic jo només guanyar l’Individual de Pilota Grossa de l’any 37, que com va ser en guerra no me l’han volgut convalidar per crèdits de lliure ‘lecció”.

Al Botifarra l’ha premiat la Generalitat, l’any que ve et toca a tu o a Francisco?
Te referîxes a Camps o al que va ser telonero d’Al Tall quan encâ li dîen Franjo? Jo ja li vaig dir en el seu dia a Lerma qu’hasða que no m’a-retire no vullc qu’em regalen cãe escapolari, conque ja ho sâs.

Tu que has xafat totes les comarques, on paguen millor? Quins són els valencians més generosos i quins els més rates?
N’hi ha una regla que pareix cwmplir-se, que contra més llunt de casa més s’əstiren, i contra més prop menos jornal, pero com tammé va un poc a proporció de la distància, pôs tampoc te sap mal…

Quins són més cassalleros?
Això tammé és relatiu, perque va un poc en funció de la marca: Candela, Cerveró, Ferri, Rios, Tenis… pero diu la llegenda que hi ha un bar en no-sé-quin poblet əncalat de les Valls de Pego que tenen totes les marques i tu tries i te la servîxen en un vaqueret de quistral de Bohèmia & un əsguitet d’aüia & gas i un talló de llima, com si fóra un gin-tònic d’ixos d’autor.

Què hi ha del teu bot a Catalunya, triomfaràs més enllà del Sénia?
No paren de dir-m’ho i d’oferir-me sacrificis d’animals barat a la meua vesita, pero les dos o tres voltes qu’hə cantat per allà dalt sempre ha segut pâ compatriotes exiliats que malviuen allí de mestres de valencià i âtres fãenes matãores; els aborígens, si a Senior ja no l’əntenen quan lis diu «a fer la mà», imagina’t a mi quan dic «ausães»!

Per últim, conta’ns les teues pròximes actuacions i digues tres bons motius per a anar a veure’t.
Bo, dimecres que ve, en la facultat de Matemàtiques de Burjassot, telonejaré a Mi Sostingut, qu’és un xic jove i pollo de La Pobla [Llarga] que fa unes cançons molt llawides; això un, i a més perqu’és debães i estarà ple d’estudiantets i estudiantetes i algun Erasmus qu’es preguntarà «Was meint apitschatt?»

Vols afegir alguna cosa més?
Sí: un parell de fotets pâ la làpida, més que res pâ que la gent no pegue a fugir de vore tot este patracol de lletres.