Any nou, banda nova

La música valenciana està d’estrena amb el naixement d’una nova banda, Vadebo, que acaba de treure el seu primer tema i ja ha alçat una polseguera de bons comentaris. Els seus membres provenen de diferents formacions, el que implica que ja tenen cert bagatge. Tot i això, el grup parla amb la il·lusió de qui comença una nova aventura.

“Quasi tots venim d’altres grups, i això ajuda molt al principi, perquè tens els instruments, el local, i perquè també saps amb què et trobaràs de primeres, i coneixes quines passes pots pegar i on et pots equivocar», explica el guitarrista, Víctor. Foto: Amblesmeuesmans.

Encara no han desplegat tot el seu potencial i, de fet, Vadebo, la nova banda valenciana nascuda poc abans d’acabar-se el 2013, només ha tret a la llum un tema, homònim, amb videoclip. La resposta del públic, amb bons comentaris, i repercussió del vídeo, que porta més de 5.500 visites en 10 dies, fan pensar en una aventura prometedora. Tot i això, quan conversem amb dos dels seus membres, Víctor, el guitarra, i Dani, un dels cantants, mantenen certa cautela: és massa prompte per extreure conclusions, i ni tan sols tenen un repertori tan ample com per a començar a defensar-lo en directe.

Vadebo té al seu favor un factor essencial per començar amb força. La majoria dels seus 9 components provenen de bandes que encara estan en actiu o que acaben de baixar la persiana. Víctor prové de Termofrigidus; Raúl, l’altre guitarra, arriba des de Kólico; Dani ha format part de diferents grups com The Skafeinats; Santi, el bateria, tocava amb Arma Secreta; i Marcos, l’altra veu, també canta amb Mafalda.

“Quasi tots venim d’altres grups, i això ajuda molt al principi, perquè tens els instruments, el local, i perquè també saps amb què et trobaràs de primeres, i coneixes quines passes pots pegar i on et pots equivocar quan formes un grup”, explica Víctor, que en el videoclip porta una samarreta de pilotari que li va regalar el seu amic Ricard, professional de raspall. El nom del grup no és casual, és una mena d’homenatge a l’esport valencià, i també “una actitud, una carta de presentació; volem dir que no ens anem a callar, que anem a dir les coses que pensem molt seriosament, de veritat”, afegeix Dani.

Del seu primer single es poden extreure ja algunes conclusions respecte de l’estil, que en aquesta estrena va del ska al punk-rock. Foto: Amblesmeuesmans.

La conversa amb Dani i Víctor bota de la pilota valenciana a la música, i a la inversa. I també sobre la llengua: “tenia moltes ganes de tindre un projecte on poguérem cantar en valencià”, explica Víctor. Tot i això, Vadebo no es vol tancar. “Estic d’acord amb el que deien els Orxata Sound System no fa molt, cantem en valencià perquè és natural, som valencianoparlants. Jo tenia moltes ganes, perquè sóc fan de molts grups en valencià, i era una motivació més per formar un nou projecte. Ara bé, si algú ve un dia amb una lletra en castellà, o en francès, i ens agrada, també la cantarem”.

Perquè altre factor positiu que té Vadebo, a més de l’experiència, és que davant d’ells s’obri un camí verge, per explorar, i l’afronten sense prejudicis ni idees preconcebudes. Només tenien clar que preferien teclat, percussió i disc-jockey abans que una secció de vents, per diferenciar-se un poc dels grups d’un estil similar. Fou simplement una preferència per un tipus sonoritat.

Com etiquetar-los? “Encara és complicat, i això que jo li pegue moltes voltes a això, però no sabria tancar-me encara en un estil molt concret, perquè encara estem composant alguns temes”, diu Víctor. “Cadascú som d’un pare i d’una mare, i això es veu en el procés de composició, on cadascú aporta idees i funcionem un poc pel mètode d’assaig-error”, conta el guitarrista.

Del seu primer single es poden extreure ja algunes conclusions respecte de l’estil, que en aquesta estrena va del ska al punk-rock. “És el punt de trobada perfecte per a tots. Punk rock, rock-ska, punk més duret… en la mescla ens trobem prou cómodes”, explica Dani. Però en el seu proper llançament, que no trigarà massa en arribar, es podran veure altres estils, “tal volta un poc més durs, i amb algun toc de rap”, avança Víctor.

Van començar a perfilar Vadebo fa només sis mesos i, fins ara, la trajectòria ha estat modèlica. “Estem molt contents de com ens hem acoblat els uns als altres. Hauria pogut ser un desastre perquè, encara que ens coneixíem d’abans, la majoria no havíem tocat junts mai. Però ha hagut molt bona química”, explica Víctor. Fruit del bon enteniment, i amb mitjans molt humils, han sigut capaços de treure al carrer un primer tema i il·lusionar-se per un futur prometedor.