Amb la motxilla per Bolívia i Perú

El periodista i blocaire Lluc Avellan presenta a València ‘El viatge que arriba’. Un apassionant recull de cròniques narrades en primera persona sobre allò viscut mentre recorria, motxilla al llom junt amb Ramón, els països de Bolívia i Perú. No feia massa que l’autor havia descobert el significat de l’expressió…

Amb la motxilla per Bolívia i Perú

El periodista i blocaire Lluc Avellan presenta a València ‘El viatge que arriba’. Un apassionant recull de cròniques narrades en primera persona sobre allò viscut mentre recorria, motxilla al llom junt amb Ramón, els països de Bolívia i Perú.

Lluc Avellàn presenta el 5 i el 16 de febrer en València ‘El viatge que arriba’.

Presentació el 5 i el 16 de febrer en València.

No feia massa que l’autor havia descobert el significat de l’expressió ‘Això val un Potosí’ quan va mamprendre el viatge. Aquella ciutat sud-americana, rica en l’extracció de plata que ara trepitjava, exhibia encara alguns vestigis de l’esplendor colonial en les façanes dels edificis i les balconades així com una realitat sovint colpidora.

Des que les fèrtils mines de Potosí foren descobertes l’any 1545, explica Eduardo Galeano en ‘Las venas abiertas de América Latina’, els minerals extrets dels subsòl d’aquesta ciutat boliviana s’encarregaren de reactivar l’economia europea. Nodriren la riquesa dels paisos més rics.

Però aquella societat potosina, malalta d’ostentació i malbaratament, només va deixar a Bolívia la vaga memòria dels seus esplendors, les ruïnes de les seues esglésies i palaus i vuit milions de cadàvers d’indis.

Amb ‘El viatge que arriba’ Lluc Avellan ha narrat en primera persona, i al llarg de 159 pàgines, la crònica de les experiències viscudes junt amb Ramón durant el seu viatge de tres mesos per La Paz, Coroico, Caranavi, Sorata, Cuzco, Lima, Cajamarca o Potosí, entre d’altres. Una obra que l’autor presentarà a València el 5 de febrer, a 19:30h al Centre Excursionista, i 13 de febrer en la Llibreria Patagonia, a les 20:30h.

L’autor i protagonista va triar ambdós països pel baix cost de vida, la diversitat paisatgística d’aquests racons del món i el contacte directe amb la població. Encara que va tornar a l’Alcúdia amb la motxilla més carregada del que esperava. “Madures molt durant el viatge, tu eres l’estranger allí, de forma natural et vas mimetitzant amb l’ambient amb els pas dels dies”.

El salar d'Uyuni, a Bolívia. Foto: Lluc Avellan.

El salar d’Uyuni, a Bolívia. Foto: Lluc Avellan.

Descens al submón

Quan s’endinsaren en la mina de Potosí no eren del tot conscients d’allò que anaven a trobar-se en el subsòl. En una galeria sense eixida hi havia una figura venerada d’aspecte demoníac, es tractava d’un altar dedicat a Tio, un esperit subterrani responsable de tot allò bo i roí que ocorre a la mina. Durant les eternes hores de treball els miners no menjaven, només mastegaven fulla de coca, “per això estan tan prims” explica l’autor dels relats. Alguns d’ells combinaven treball i estudi, altres només tenien 15 anys i “la mirada perduda en la falsa nit”. Cada fragment de text és producte de la improvisació que condueix el mateix viatge.

“Recordes que, quan agafaves la llibreta, estaves al llit de l’hostal, a la tenda de campanya, al bus o al banc d’una plaça qualsevol. I escrivies perquè volies contar tot allò que et passava; perquè sabies que hi ha moments irrepetibles que necessiten ser explicats. La memòria té una capacitat limitada: és massa selectiva i, de vegades, funciona de manera traïdora o enganyosa.

A través de les seues aventures, el lector es pot endinsar en l’altiplà andí, travessar els boscos tropicals, navegar l’espectacular llac Titicaca i tenir el privilegi de contemplar el llegat cultural que van deixar els inques.

Lluc Avellan, periodista i blocaire valencià durant el viatge.

Lluc Avellan, periodista i blocaire valencià durant el viatge.

Lluc Avellan sabia també que allò que descrivia amb passió no quedaria per sempre en l’oblit dels temps. Tenia la certesa que, passats els anys, algun diumenge de nostàlgia, cauria en les notes que relataven el que sens dubte han estat els tres mesos més apassionants de la seua vida.

Així que va decidir retre homenatge a l’àngel de la guarda de Coroico que va fer-los costat quan més ho necessitaven, recordar el concert de Sargento García a La Paz i a Bere i a Nacho, els companys de viatge argentins que dos anys després encara continuen descobrint Amèrica del Sud. Perquè com diu l’autor “la memòria està plena de camins inescrutables.”