Contemplar el naixement d’un grup és un espectacle del qual només gaudim una vegada. El 6 de març els quatre membres de Mai Mai pujaran a l’escenari de la Sala Matisse, a València, per tal de presentar el seu primer treball. Serà una nit d’emocions a flor de pell que compartiran amb Smoking Soul’s i PlanB.
“L’esser humà està condemnat a ser lliure”, clama Jean Paul Sartre en la capçalera de ‘Filibusters’, el single i videoclip promocional que Mai Mai ha triat per a presentar el seu primer disc. Tota una declaració d’intencions per part de Mario Sancho, Pau Berga, Pau Belda i Miquel Albero, quatre amics que entenen la llibertat com a la possibilitat de donar una passa endavant.
Començaren a assajar sense tenir nom. En les seues mans estaven les lletres i també les melodies, però no sabien com batejar aquell projecte comú que havien engegat. Alguns temes d’aquesta nouvinguda formació valenciana estigueren guardats, durant anys, a l’interior d’un calaix. Altres, simplement, anirien prenent forma, brollant en les converses i durant els assajos de quatre xicots de Canals, Vallada, Benissanó i l’Eliana. Fins que, com solen passar aquestes coses, prenent una cervesa a Benimaclet un d’ells va dir allò de “Mai, mai trobarem un nom per al grup”, i finalment l’aconseguiren.
Com aquelles lletres al calaix, els quatre components de Mai Mai esperaven impacients que arribara la seua hora. El 7 de gener anunciaren la seua existència al món, l’endemà un grapat de conills escamparen per les xarxes socials l’imminent arribada del primer single del grup: ‘Filibusters. El 4 de febrer ja tenien el videoclip rodant per internet, a hores d’ara supera les 4.000 visualitzacions en Youtube, i des de dimarts passat qualsevol podia descarregar-se l’EP gratuïtament a través del seu web.
L’enregistrament i la promoció del primer disc, batejat de forma homònima, han funcionat com un rellotge. Fins al moment tots quatre han dominat a la perfecció el joc. Mario Sancho, vocalista i baix, i Pau Berga, guitarra, estudiaren junts Comunicació Audiovisual. Mentre que Pau Belda i Miquel Albero, bateria i guitarra respectivament, es llicenciaren en Ciències Econòmiques i Història. Diferents perfils acadèmics i gustos musicals semblants han aconseguit fer de Mai Mai una formació tan acolorida com prometedora.
La prova de foc
Els quatre membres de Mai Mai són de Canals, Vallada, Benissanó i l’Eliana. Tot i què viuen entre Benimaclet i el Cabanyal.
Del llançament d’aquest primer EP destaca que tot el treball ha sigut autoproduït pel grup, els seus membres s’han encarregat de la realització dels vídeos promocionals, del videoclip, del disseny i del web ajudats per Graphic Records, l’agència de comunicació editora de la revista musical Tres Deu. Excepte l’enregistrament del disc, portada a terme als estudis Caramelo de Montcada i Rio Bravo de Xirivella, la resta ha estat fet pels quatre.
Saben que, per davant, queda la prova de foc. Pujar al damunt de l’escenari. El 6 de març la sala Matisse de València acollirà la presentació oficial del seu primer disc acompanyats d’Smoking Soul’s i Dj PlanB, qui punxarà fins les 3.30h. Ni Mario, ni Pau ni Miquel, els tres membres de la banda presents a l’entrevista amaguen el seu nerviosisme. Al seu local d’assaig d’Alboraia adapten el seu repertori per al directe, revisant cada arranjament, cada línia de baix, cada riff de guitarra per tal de garantir que la primera vegada siga memorable.
S’han obert al rock d’estil americà “buscant sonoritats properes als Foo Fighters”, apunta Pau Berga. Alguns riffs recorden a Platero y Tú, en canvi en altres temes s’aprecien reminiscències dels Red Hot Chili Peppers. Melodies amb lletres que parlen sobre “la nostra realitat, sobre l’amor, el coratge i la nostàlgia”, explica Mario.
Coincideixen, admet Miquel, en què «a tots quatre ens faria molta il·lusió que el públic corejara les nostres lletres durant el concert presentació». Són conscients de que és difícil, però també saben, encara que no ho diguen, que arribara el dia en el qual gaudiran amb plenitud d’eixe instant. I aleshores haurà pagat la pena tot el treball i els sacrificis personals. Perquè saben que és ara o mai.
Comentarios