Mentre Al Tall es preparava per acomiadar-se dels escenaris després de 40 anys batallant, Manolo Miralles començava a rumiar la possibilitat de reunir a un bon grapat de músics joves i inquiets de la Marina, Alta i Baixa, entorn a un projecte d’immersió en els llenguatges de la Mediterrània. El passat 9 d’abril el Teatre el Micalet va acollir la presentació a València del primer disc de Musicants, la nova aposta del membre i fundador del grup de música tradicional per antonomàsia. Ell ha estat el denominador comú entre els huit components d’una banda que s’ha presentat a la societat valenciana amb un nou treball anomenat ‘Adsabara’, com les herbes aromàtiques del Montgó. El resultat d’un anhel que s’ha materialitzat en una banda amb solatge que estarà el 22 d’abril al Centre Artesà Tradicionarius (CAT) de Barcelona presentant les seus músiques i cançons d’arrel condimentades amb les experiències musicals d’una banda influenciada pel jazz, el pop clàssic i el cant tradicional.
Eugènia Saval (violí), Paco Pineda (violoncel), Eugeni Camacho (percussió), Rebeca Mut (veu), Àlex Velàzquez (piano), Ximo Guardiola (baix i guitarres), Jordi Pastor (violí, saxo i acordió) i Manolo Miralles (cordes i vents) integren una formació molt transversal pel que fa a bagatges i escoles musicals, un fet que enriqueix notablement la seua paleta sonora i els atorga un ampli marge de llibertat creativa.
Com va ser l’acollida per part del públic de El Micalet?
Va ser molt emocionant, des de la primera cançó es va notar la proximitat. Va ser molt bonic, fins i tot diria que entusiasta. La primera impressió és que va agradar molt el treball i que la gent estava il·lusionada i s’ho va gaudir.
Com va ser el procés de gestació d»Adsabara’?
Els orígens de la formació és el d’un grup d’amics als quals els agrada tocar junts. Eixe és l’esperit, el rollo que hi ha entre els components. Davant eixa imatge em vaig dir: això hi ha que aprofitar-ho. Aleshores vaig proposar-los provar a fer alguna cosa, parlarem de començar a provar amb una sèrie de cançons, entre elles hi havia algunes d’Al Tall que pensava que podrien ser interessants per a expressar-les d’una altra manera. D’aquell llistat anàrem descartant alguns temes, i segons anàvem escoltant com sonàvem anàvem triant d’altres. El procés va ser llarg, més de nou mesos des de que comencen les converses fins a que comencem a treballar el repertori.
De qui heu begut Musicants?
‘Adsabara’ beu de les fonts de la tradició, però també d’evolucions de la tradició com Al Tall, i dels músics de la Mediterrània, dels intèrprets grecs i turcs, dels italians. D’ací i d’allà però tots al voltant de la mediterrània.
Com veus la música tradicional ara mateix, respira amb salut?
La música tradicional està molt viva al País Valencià, i s’està treballant d’una forma molt interessant. Mai hem tingut tants grups de danses, de rondalla o de dolçainers com ara. Dins de les possibles renovacions del folklore, d’aquells que fusionen modes i estils… ací està la diferència. Per què no barrejar rock i música tradicional? Falta un poc d’interés cap a este tipus de música. També per part de l’Administració Pública. Si alguna cosa pot dir-se del flamenco és que s’està renovant constantment.
Què diferencia a Musicants d’altres grups?
Són músics que venen de formacions diverses, de grups que no tenen a veure amb la música tradicional i que aporten noves maneres de percebre la música. Alex Velàzquez ve del jazz, ha donat classes de piano en conservatori, Ximo Guardiola ve del rock en valencià, tenim violi i xelo, que no és habitual en la música d’arrel. Tots ells posen les seues sensibilitats al servei de Musicants. És molt interessant, i per davant és interessant que es posen al servei de la idea. És una manera diferent d’interpretar la música tradicional fugint de les versions més estrictes.
On podrem gaudir dels vostres pròxims concerts?
El 22 d’abril estarem al Tradicionarius a Barcelona, després tindrem un altre concert per Sant Joan a Callosa d’En Sarrià i ara estem tancant les presentacions que farem pròximament a Castelló i a Alacant. Tot i què encara no està confirmat.
Quines són les metes que s’esteu proposant?
De moment girar el disc per tot arreu, i a partir d’ací veure com respon el públic. Tenim un públic fidel, que de moment ja ens està donant una resposta immillorable. Volem viatjar cap a noves formes d’interpretar la música tradicional sense perdre el sentit i el llenguatge.
Una de les metes és arribar al públic que no vos coneix?
Efectivament, hi ha un públic sensible amb la música tradicional i que hem d’arribar a ell també.
Comentarios