Eina Bioconsum, la compra alternativa

Eina Bioconsum és una de les moltes associacions de consumidors nascudes en els últims temps, gent que s’ha unit per alimentar-se d’una manera més sana, i per gastar només en productes ecològics i el·laborats de forma justa. Sempre amb criteris de proximitat, per respectar la sobirania alimentària. Finalment, hi ha…

Eina Bioconsum, la compra alternativa

Eina Bioconsum és una de les moltes associacions de consumidors nascudes en els últims temps, gent que s’ha unit per alimentar-se d’una manera més sana, i per gastar només en productes ecològics i el·laborats de forma justa. Sempre amb criteris de proximitat, per respectar la sobirania alimentària. Finalment, hi ha alternativa a Hacendado.

Però per trobar-la cal moure’s. I això és el que van fer una trentena de persones de diferents localitats de l’Horta Sud fa aproximadament un any i mig per crear Eina Bioconsum, una associació de consum que compta ja amb 40 membres i no para de créixer amb constants sol·licituds d’ingrés.

Els 40 membres d'Eina Bioconsum només compren productes de temporada. Foto: Grupo CAM.

Els 40 membres d'Eina Bioconsum només compren productes de temporada. Foto: Grupo CAM.

La motivació és clara, com expliquen Raquel i Pau, dos dels fundadors: «volíem consumir productes ecològics i produïts de forma justa, si pot ser, de manera artesana, i comprant-los directament al productor. Amb ell, intentem establir un nexe d’unió, assabentar-nos de com porta a terme la seva feina i crear una relació de confiança», explica Pau.

A Eina es reparteixen la feina per sectors. Uns s’encarreguen de fer les comandes. Hi ha una encarregada de formatges, altres s’ocupen de l’oli d’oliva. També han trobat productors i productores de fruites, verdures i hortalisses, sempre, com més a prop a Picassent millor, perquè allí és on tenen la base. Cada cert temps fan les comandes als diferents productors. Uns s’encarreguen d’organitzar, etiquetar i separar. Després només queda recollir el fruit d’un treball voluntari potent que serveix per alimentar ja els 40 socis d’Eina.

Etiquetes prescindibles

«Ens creen alguns dubtes els productes certificats com ecològics. Pot un producte ser ecològic si l’hem de comprar a Alemanya, amb tot el que costa transportar-lo?», es pregunta Pau. «Eixe ha sigut un debat dins de l’associació i hem convingut que la millor fórmula és comprar com més a prop millor, així afavorim també la sobirania alimentària. D’una forma molt humil, pensem que estem ajudant alguns països per a que ells també tinguen eixa sobirania».

«Per a nosaltres no és indispensable, per exemple, que els productors tinguen el Segell de Qualitat del Comité d’Agricultura Ecològica. Si el tenen, bé, si no, en parlem per veure com porta a terme la seva feina. Al remat, el segell és un tràmit administratiu que implica una despesa fixa que els grans productors poden assumir, però no els més menuts. Quan coneixes al productor, no et fa falta que ningú certifique si produeix bé o no», reivindica Pau, que defineix el procés com una espècie «d’agricultura de confiança».

Eina Bioconsum busca una relació de confiança amb els productors i productores. Foto: José Luis Montes.

Eina Bioconsum busca una relació de confiança amb els productors i productores. Foto: José Luis Montes.

S’estalvien diners?

La gran pregunta a estes altures és: s’estalvien diners amb aquesta fórmula de consum? Pau i Raquel responen: «creiem que ens gastem pràcticament el mateix que abans. És curiós, hi ha coses que són més cares, i altres que fins i tot són més barates que a les grans superfícies», diu Pau. I això ja és tot un èxit tenint en compte l’especulació amb els aliments de banda dels distribuïdors que han denunciat els sindicats agraris en infinitat d’ocasions, amb uns marges que superen el 500% en molts casos.

Més enllà de si l’estalvi existeix i no, Raquel i Pau subratllen altres beneficis no crematístics que produeix aquest tipus de consum: «hi ha altres plaers. Has de canviar el mode de cuinar, perquè només disposes de productes de temporada, però la cuina, al cap i a la fi, és cultura. Redescobreixes sabors, perquè sempre menges els aliments en el seu punt òptim. Però sobre tot saps que participes d’una economia diferent, i això és el més satisfactori», conclou. «Compensa. Tal vegada alguna cosa pot eixir és més cara, però l’aprofites més, no es fa malbé en pocs dies i acaba compensant», diu Raquel.

Si vols saber més o estàs interessat en formar part d’Eina Bioconsum, pots trucar al telèfon 654223390. Hi ha moltes altres cooperatives i associacions de consumidors de tot tipus, però dos bons exemples són Mercatremol, a Alacant, i Vland Solaris. A més, arran de les diferents assemblees del moviment 15M han sorgit associacions d’aquest tipus als Pobles de la Mar, Russafa, Patraix i la Universitat Politècnica de València.

(Foto de portada: Echiner)