Optimista vocacional i periodista per casualitat, Paco Piera va començar signant amb el pseudònim de Pau Castell les seues primeres fotos. Trenta anys més tard és el director de Levante TV i recorda el seu pas per El País, Ràdio 9, TeleSafor i Levante-EMV mentre reivindica una televisió de qualitat per als valencians.
El canvi de periodista ras a director deu ser abismal.
Ser un gestor a mi, particularment, em dona molt ràbia. Jo sóc periodista i em toca veure l’informatiu a la mateixa hora que als teleespectadors, però s’ha de deixar lloc a la gent jove. Quan treballava a Levante-EMV fent política, el primer any els pressupostos de Presidència em semblaren un escàndol, el segon eren quasi un escàndol i al tercer ja m’havia acostumat. Vaig demanar que em canviaren perquè algú es tornara a tirar les mans al cap i ho contara, de nou, a quatre columnes.
Formes part dels periodistes de la vella escola però tu t’has reciclat.
Ser periodista no és una professió normal. Tu eres periodista les 24 hores, i això pot arribar a fer pols la teua vida personal, a no ser que sàpigues com fer que s’acoblen, clar. Si veus un camió de bombers deus tirar darrere, però si ja no pots fer-ho, doncs cal trobar altres fórmules per estar ahí, al peu del canó, i així seguir essent periodista. Les xarxes socials faciliten molt la feina.
«Ser periodista no és una professió normal. Tu eres periodista les 24 hores, i això pot arribar a fer pols la teua vida personal.»
Però precisament les xarxes socials han convertit al ciutadà en periodista.
Sí però hi ha trampa ahí. Per a mi s’està fent periodisme barat. La figura del periodista reflexiu és totalment necessària. El nostre treball és traduir allò que està passant, amb el risc d’equivocar-nos. Nosaltres estem sempre en primera fila, i per tant l’honestedat continua essent fonamental en la professió. Tal i com està el pati, i amb tanta corrupció, si no ho fas ja em diràs que fem ací.
Està Levante TV interpretant el paper de Canal 9?
No és la nostra intenció. No ens podem comparar, ni som un ens públic ni tenim la seua envergadura, i a més hem de seguir criteris comercials per continuar subsistint. Però clar, nosaltres apostem per la pluralitat i tots sabem què està fent Canal 9.
És frustrant això?
Si, fa molta ràbia. És un vehicle potentíssim, nosaltres en canvi volem estar en tot i no arribem perquè tenim un equip menut. Tot i això els nostres informatius no tenen res que envejar als de la televisió autonòmica. No tenim mitjans per a enviar una unitat mòbil a Alcoi però cobrim les Corts amb la mateixa rigorositat.
Parle amb un director de televisió privada que reivindica una pública?
Sí. A mi m’agradaria que tinguérem una bona televisió pública, però no neutra. Vull una tele militant de la causa valenciana, que defense la llengua, que siga la tele dels valencians. Una televisió que parle de Falles, de Pilota, però no a nivell de folklore, sinó com a part de la nostra cultura. Hi ha molta gent que preferix veure Canal 9, per a criticar els seus programes, que veure els nostres debats. De vegades sembla que els valencians som un poc «masoques”. Em fot que els «progres» continuen mortificar-se mentre que a Levante TV estem intentant donar una alternativa.
«Una televisió que parle de Falles, de Pilota, però no a nivell de folklore, sinó com a part de la nostra cultura.»
Per altra banda, mai he entés que siguem capaços d’ajuntar-nos milers de persones per reclamar TV3 i que no siguem capaços de fer el mateix al davant de Canal 9. M’agrada molt TV3, però és la televisió de Catalunya, i ells se centren més en el que passa al Baix Llobregat, que a l’Horta, i és normal. Jo reivindique TV3, clar que sí, però abans vull que Canal 9 acomplisca la seua funció. I ho dic sabent que al País Valencià és perillós dir una cosa així.
br>
Un cafè amb Paco Piera br> Poc després Levante-EMV li va fer una oferta, però ell volia tastar les ones i així ho va fer. Va estar tres anys treballant a Radio 9, però “era massa oficialista. Menys que ara, però ho era” i es va aventurar amb un nou projecte anomenat Telesafor. “Muntàrem una cooperativa, érem 11 persones i una història molt xula” que després compraria l’Ajuntament de Gandia. Al cap d’un temps va tornar a València de nou, era l’any 95 i Eduardo Zaplana guanyava les eleccions autonòmiques, a Piera li encomanaven cobrir Presidència. Allà va durar uns anys fins que “vaig sol·licitar que em canviaren, perquè tenia els contactes cremats, ja els havia tret els ulls a tots, i no em quedaven amics allí, ni ningú que em contara res” i aleshores va ser quan es va posar al front de la Delegació de l’Horta de Levante-EMV, fins al 2008, any de les primeres emissions de Levante TV. Piera confessa que va ser corresponsal en la Guerra del Golf, Orient Mitjà i El Salvador i que, pot ser alguna vegada, va estar temptat de dur este tipus de vida, però la crueltat li va parar els peus. Diu que procura divertir-se allà on està, i que encara hui allò més important per a ell són les persones. |
||
Comentarios