«L’actual model alimentari genera fam»



Hi ha aliments per a 12.000 milions de persones al món, però 7.000 passen fam. Aquells que conreen la terra no decideixen el preu dels fruits, i les varietats autòctones desapareixen dels camps. Són les paradoxes d’un sistema que ens han venut com l’única via possible. Tot i que activistes…

«L’actual model alimentari genera fam»

Hi ha aliments per a 12.000 milions de persones al món, però 7.000 passen fam. Aquells que conreen la terra no decideixen el preu dels fruits, i les varietats autòctones desapareixen dels camps. Són les paradoxes d’un sistema que ens han venut com l’única via possible. Tot i que activistes com Esther Vivas plantegen alternatives com la sobirania alimentària.

Què hi ha al darrere d’allò que mengem?
Nestlé, Danone, Monsanto… en definitiva, les grans multinacionals. Les polítiques alimentàries venen determinades pels seus interessos econòmics. Durant dècades, aquestes empreses han monopolitzat les llavors, que antigament intercanviaven els llauradors, i han acabant patentant-les. Ara, doncs, cal pagar per elles. Aquestes multinacionals de l’agroindústria controlen la transformació i la distribució dels aliments en funció dels seus interessos particulars. Res d’açò seria possible sense el suport actiu dels governs i les institucions internacionals. Aquesta és una qüestió clau del problema.

De fet, segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) en l’últim segle s’ha perdut el 70% de la biodiversitat.
Els criteris mercantils són els que prevalen per damunt del respecte a l’ecosistema i a les necessitats alimentàries. S’ha fomentat la producció d’aquelles varietats agrícoles i ramaderes que responen als interessos del mercat i que generen majors beneficis. S’han promogut les varietats de fruita i verdura que tenen millor aspecte per ser comercialitzades o les que millor resisteixen el transport de llargues distàncies. Un exemple molt clar és el de la llet. El 95% de la llet que es consumeix a l’Estat espanyol prové d’un sol tipus de vaca lletera, l’holandesa Frisona Holstein, la raça més productiva. Però aquesta dinàmica té conseqüències en la desaparició de l’agrodiversitat, dels sabers i, també, en la nostra seguretat alimentària. Què passaria si una plaga o una malaltia afectés a algunes d’aquestes poques varietats o races que avui ens donen de menjar?

Llaurador fent una parada per esmorzar - Foto: Elena Cívico - Nonada.es

Llaurador fent una parada per esmorzar - Foto: Elena Cívico - Nonada.es

Encara hi ha remei?
Davant el model agrícola i alimentari actual, que avantposa interessos privats a necessitats col·lectives, es proposa el paradigma alternatiu de la sobirania alimentària. Avui, el model agroindustrial genera fam, pobresa i desigualtats. L’alternativa passa per recuperar el control sobre la producció, la distribució i el consum dels aliments. Que les comunitats i els pobles tinguem capacitat de decidir sobre allò que mengem. Açò implicaria la democratització del model.

Així mateix, cal donar suport al món rural, defensar una agricultura ecològica i de proximitat. Que la gent jove que vulga, puga dedicar-se al cultiu de la terra, promoure bancs de terra públics i aprofitar els recursos naturals, que no s’especule amb els mateixos. Cal canviar també els nostres hàbits de consum i, sobre tot, cal un canvi radical en les polítiques públiques avui supeditades als interessos d’una minoria.

Però a hores d’ara depenem de les exportacions i també d’importar aliments.
Sí. El model actual és quilomètric i ‘petro-dependent’. Els aliments viatgen milers de quilòmetres abans d’arribar al nostre plat. L’agroindústria aposta per produir els aliments allà on el cost de producció és més barat. Ja siga als països del Sud, explotant la seva mà d’obra o bé aprofitant-se d’unes legislacions mediambientals més laxes, o als països del Nord, amb l’ajuda de quantioses subvencions. El cas és que es produeix en un extrem del planeta i s’acaba consumint en l’altre. No s’afavoreix el consum de fruites i verdures locals, de temporada i de producció pagesa, que seria allò desitjable, sinó que es fa tot el contrari.

L’accés al menjar no hauria d’esser un privilegi sinó un dret per a tothom, però el control que exerceixen les multinacionals de l’agroindústria en tota la cadena han convertit els aliments en una mercaderia. Si no tens diners per pagar-ne el seu preu o accés a la terra, a l’aigua o a les llavors, no menges.

Quí és Esther Vivas

Esther Vivas, activista social - Nonada.es

Esther Vivas, activista social - Nonada.es

Esther Vivas (Sabadell, 1975) és una activista social que ha participat en diversos moviments alternatius com el moviment altermundialista, antiguerra, agroecològic… i ha assistit al Fòrum Social Mundial, al Fòrum Social Europeu i al Fòrum Social Català. Ara treballa en temes de sobirania alimentària i consum crític. És membre de l’organització política Revolta Global-Esquerra Anticapitalista i forma part del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) a la Universitat Pompeu Fabra. És autora de llibres i publicacions sobre moviments socials i agroecologia i col·labora en diversos mitjans de comunicació.