ONG, crònica de l’asfíxia

Fa molts mesos que les retallades han arribat a les ONG del País Valencià. Més que retallades, aquestes organitzacions han patit amputacions en forma d’impagaments, reduccions de pressupost i canvis en les condicions del servei que les han portat, en molts casos, a baixar la persiana i deixar sense atenció…

ONG, crònica de l’asfíxia

Fa molts mesos que les retallades han arribat a les ONG del País Valencià. Més que retallades, aquestes organitzacions han patit amputacions en forma d’impagaments, reduccions de pressupost i canvis en les condicions del servei que les han portat, en molts casos, a baixar la persiana i deixar sense atenció als més desfavorits.

Els incompliments de l'Administració afecten a tot tipus d'ONG, des del recolzament a immigrants als malalst d'Alzheimer. Foto: Nonada.es

Els incompliments de l'Administració afecten a tot tipus d'ONG, des del recolzament a immigrants als malalst d'Alzheimer. Foto: Nonada.es

En la superfície, sigles com Calcsicova, Cermi, Apyme, Cocemfe o Fevapa poden sonar a una sopa de lletres inintel·ligible. Però darrere de totes aquestes inicials hi ha milers de treballadors i desenes de milers d’usuaris que, per sobreviure, depenen de la tasca que porten endavant dia a dia. El teixit d’acció social i cooperació internacional del País Valencià ha sigut un pilar bàsic per garantir l’estat del benestar, i ara llença un SOS davant l’asfíxia econòmica a la que el sotmeten les administracions, tant locals, com autonòmiques i estatals.

Una desena d’aquestes xarxes, que engloben centenars d’Organitzacions No Governamentals (ONG) menudes, en molts casos, i avalades per décades de feina a peu de carrer, s’han agrupat per protestar. Segons denuncien en un manifest publicat a mitjans de desembre , els poders públics estan provocant un retrocés en l’aplicació de l’estat del benestar i, lluny d’afavorir que altres realitzen les funcions que els pertocaria, no permeten que s’òmpliga el buit de l’atenció als més desfavorits.

Es calcula, d’acord amb les dades facilitades per la Plataforma del Voluntariat Social de la Comunitat Valenciana (PVCV), que un 25% de la població del País Valencià recorre als serveis socials bàsics que presten les 800 organitzacions dedicades a aquest fi. Són, en total, 1.300.000 persones que corren el perill de quedar encara més al marge. Reclamen, simplement, que es complisquen les lleis, els acords i que es paguen els deutes milionaris acumulats al llarg dels últims anys.

Darrere de la situació, que ofega organitzacions de tot tipus, des d’atenció a malalts de VIH a afectats per l’Alzheimer, des de discapacitats físics i orgànics a drogodependents, hi ha, segons el comunicat, una estratègia deliberada per «privatitzar la solidaritat» i «eliminar l’acció reivindicativa d’aquestes organitzacions». Per aconseguir-ho han de fer desaparéixer l’actual teixit de solidaritat, una batalla en la que guanyen per golejada, a pesar de la resistència quasi heroica de les ONG.

Els principals afectats pels problemes de les ONG són les persones amb risc d'exclusió social. Foto: Gonzalo_ar.

Els principals afectats pels problemes de les ONG són les persones amb risc d'exclusió social. Foto: Gonzalo_ar.

Hipotecar-se i no cobrar

Darrere de les grans xifres, aconseguides gràcies a una unió desconeguda fins ara entre tot tipus d’organitzacions de tots els àmbits, hi ha drames concrets i situacions increïbles. És el cas de Belinda, amb 10 anys de trajectòria en organitzacions de lluita contra l’exclusió social. Alguns dels treballadors de la seva ONG han hagut d’hipotecar els seus bens per pagar subministres i poder seguir prestant els serveis als seus usuaris. «Li contes el que ens està passant a companys de la resta de l’Estat i flipen», explica. La seva organització no rep els fons aprovats amb regularitat des de fa dos anys.

«En aquest cas, els bancs no són precisament amables. Ells et deixen els diners, però els interessos són alts, entre un 6% i un 7%, i has de signar un aval amb els teus béns. Si no pagues, ja ho saps…», relata Belinda, que ha vist com l’Administració, sobre tot, l’Autonòmica, ha anat desballestant la solidaritat pas a pas, establint una prioritat macabra: «Primer va caure la Cooperació Internacional, després les drogodependències i, a continuació, l’exclusió social i els discapacitats». L’espiral s’ha frenat amb l’atenció als menors que depenen de la Conselleria de Benestar, perquè «la Generalitat no pot deixar d’atendre als seus fills», explica Belinda.

A pesar de tot, aquesta jove valenciana és optimista i veu amb bons ulls la unió que s’ha creat entre totes les ONG, que treballen per quantificar amb exactitud el deute de les diferents entitats públiques i posar en marxa protestes que facen visible els greus problemes que pateixen, i el perill per als principals interessats, tots els habitants del País Valencià. No és suportable un nivell d’incompliment de pagaments del 99% l’any 2011 i un 98% en 2010, que són algunes de les conclusions dels primers estudis.

L’agonia d’Avape

No totes les ONG es veuen obligades a deixar d’atendre els seus usuaris, però algunes ja han hagut de derivar-los a altres serveis. És el cas de l’Associació Valenciana d’Ajuda a Persones Exclosses (Avape), una organització que porta 25 anys tractant d’integrar a presos en la vida al carrer, a trobar un treball; també de rehabilitar drogodependents, i que el passat dia 31 va suprimir la major part de la seva activitat per un deute de 400.000 euros de l’Administració pública. Paraules com concurs de creditors, Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), o deutes amb la Seguretat Social han passat a formar part del seu vocabulari.

«Hem de tornar a començar, tota la xarxa d’atenció s’ha ensorrat», explica Ramón, que atribueix tota aquesta estratègia a una forma d’administrar «neoliberal», d’intentar «privatitzar i mercantilitzar» també aquest tipus d’activitat. Primer els han arruïnat, i després treuen a concurs els serveis que prestaven amb unes condicions a les que les ONG no poden optar. «Abans, podies optar, per exemple, a un cert nombre de places de centre de dia. Concursaves per les que podies atendre. Ara, o optes per totes, o et quedes fora dels concursos», descriu Ramón. El proper 15 de gener es coneixeran les empreses que es quedaran amb molts dels serveis que prestava Avape.