Els treballadors no tenen la culpa

Saquejada, endeutada i amb un dels nivells d’audiència més baixos de tota la seua història, la situació de RTVV és excessivament delicada com per a reduir-la a titulars. Sobre la seua plantilla planeja un ERO que ja està en marxa i començarà a fer-se realitat a partir de març. 1.700…

Els treballadors no tenen la culpa

Saquejada, endeutada i amb un dels nivells d’audiència més baixos de tota la seua història, la situació de RTVV és excessivament delicada com per a reduir-la a titulars. Sobre la seua plantilla planeja un ERO que ja està en marxa i començarà a fer-se realitat a partir de març. 1.700 famílies a les que volen carregar amb la culpa.

El 9 d’octubre de 1989 començava a caminar la Televisió Autonòmica Valenciana. Segons la seua Llei de creació havia de regir-se, entre d’altres, pels principis de “promoció i protecció de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i l’objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions”. Esta és una tasca que, al llarg de més de dues dècades, han intentat complir diàriament els treballadors d’eixa casa, però no ha passat una sola jornada en què no s’hagen trobat amb el seu pitjor enemic: els seus propis caps, que ara els donen l’esquena.

Els treballadors de RTVV protesten a la porta dels despatxos dels directius. Foto CC.OO.

Els treballadors de RTVV protesten a la porta dels despatxos dels directius. Foto CC.OO.

¿Sobren treballadors a RTVV?

El deute estimat que el grup RTVV ha acumulat al llarg d’estos anys ronda els 1.200 milions d’euros. És un hipotètic excés de plantilla el que ha provocat este forat? La resposta és senzilla: no. Segons José Manuel Alcañiz, secretari del Comitè d’Empresa de RTVV, «deixant a banda quina part és deute de veritat i quina pur robatori, eixe forat prové de que l’ex president Eduardo Zaplana, quan va arribar el PP a la Generalitat, va deixar d’aportar cada any via pressupostos de la Generalitat la diferència entre ingressos i despeses de RTVV, com marca la llei de creació. En lloc d’això, avalava RTVV perquè s’endeutara per eixa quantitat, de manera que així no computava com a despesa de la Generalitat».

Últimament s’ha repetit com un mantra que la plantilla de treballadors de RTVV superava a les de Telecinco i Antena 3 juntes. «Es tracta d’una d’eixes llegendes urbanes clarament interessades. A dia de hui, Telecinco té 1.581 treballadors directes, sense comptar les productores associades (Atlas, per exemple) i Antena 3 en té, en les mateixes condicions, 1.895. Tots els treballadors de RTVV, amb els temporals inclosos, en som 1.749. TV3 en té 2.800 i no preveu despatxar-ne cap».

¿Qui ha gastat els diners?

Saber on es gasten els diners en RTVV és una missió complicada, a pesar de que es tracta d’una empresa pública. Així i tot hi ha certes dades que ens poden donar una idea. L’exemple més pròxim va eixir a la llum fa uns dies. Segons va revelar el diari digital Valencia Plaza, RTVV hauria pagat més de 600.000 euros per la compra de tres reportatges (que anteriorment ja havien sigut emesos en altres cadenes) a una productora que podria estar relacionada amb l’actual director d’antena, Fernando Lázaro Quintela.” Uns reportatges que perfectament podria haver realitzat el personal de la casa dins del seu horari laboral, i pels que es va pagar un cost fins a 150 vegades major del preu habitual.

Segons Alcañiz, “no és en absolut normal pagar eixe preu. Diuen els productors de la casa que el preu màxim que es paga per reportatges de primeríssim nivell (de la BBC o National Geografic, per exemple) i d’estrena en Espanya és d’uns 18.000 euros. Les peces en qüestió estan el·laborades a base d’imatges d’arxiu, algunes entrevistes fàcils d’aconseguir i molta mala llet; a més, ja havien sigut emesos per Intereconomía.

Extracte de l'informe del Síndic de Comptes

Extracte de l'informe del Síndic de Comptes

RTVV apadrina els clubs de futbol

Un altre punt significatiu és el de la despesa en retransmissions esportives. Segons l’últim informe del Síndic de Comptes, RTVV va pagar al magnat Bernie Ecclestone 22 milions d’euros més IVA pels drets, no en exclusiva, de la Fórmula 1. Qui va ser el brillant gestor que va decidir que retransmetre unes carreres, que ja oferia La Sexta a nivell nacional, era una bona inversió, i d’interès general per a promoure la cultura valenciana? Probablement, cap dels que aniran al carrer amb l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO).

Sense deixar el món de l’esport, l’esmentat informe també revela altres dades curioses. En 2010, RTVV va pagar al Vila-real CF 1.747.360 euros per diferents conceptes. Entre ells cal destacar els 537.600 euros invertits en els drets d’explotació de la seua mascota. L’informe del Síndic comenta a continuació que «estos drets d’explotació de mascotes no han produït cap tipus d’ingrés o benefici a RTVV». Qui va ser el cap pensant que va decidir que era una bona idea comprar els drets d’un submarí de peluix per més de mig milió d’euros? Acabarà esta persona afectada per l’ERO?

Els diners del Papa

Si ens traslladem uns anys enrere, comprovem com més diners de RTVV van anar a parar a mans de qui no tocava. Dins del desplegament per cobrir la visita del Papa Benet XVI a València hi va haver despeses i contractes totalment fora de lloc. “Segons la fiscalia, RTVV va pagar 14 milions d’euros a Teconsa – Una empresa aliena al món audiovisual. Concretament es tracta d’una constructora amb seu a Lleó- pels equips de sonorització i les pantalles de vídeo de la visita del Papa».

Almenys la meitat d’eixa despesa no està justificada, i el fiscal manté que es va desviar a la trama Gurtel. Pedro García, aleshores director de RTVV, encara no està processat per totes les anades i vingudes del cas Gurtel entre Madrid i Valencia, però en els escrits preliminars se li imputa haver-se quedat directament amb un milió d’euros. Per què es lloguen pantalles i equips de so a una constructora? Per què d’altra comunitat? A hores d’ara ningú ha donat cap explicació.

El futur de RTVV


La llista de despropòsits s’estén fins a límits insospitats. En tot este balafiament és fàcil trobar un denominador comú: una gestió nefasta de banda dels alts càrrecs de l’ens. Per què si els responsables d’esta desfeta econòmica estan identificats amb nom i cognoms es pretén culpar als treballadors de l’espoli a què s’ha sotmès a RTVV? Estem davant d’una privatització encoberta d’un mitjà de comunicació que va nàixer amb una clara vocació de servei públic?

Alcañiz no ho dubta. “L’ERO, de fet, va acompanyat de privatització. La idea, ja anunciada per Esteban González Pons en campanya, és deixar a les autonòmiques amb només els informatius, i cobrir la resta de l’emissió amb una programació comuna per a totes (excepte TV3, ETB i TVG) feta per productores ‘amigues’. És impossible fer una televisió sencera, ni tan sols un canal, amb les 400-500 persones que es preveu que volen mantindre.”

«Amb la plantilla actual es pot fer perfectament una programació completa almenys per a dues cadenes (una que integraria Canal 9 i Nou-24, i l’altra el 24-9) i la ràdio. De fet, quan el PP va prendre el poder l’any 1995 n’érem uns 800 per fer-ho tot i no existien coses com els telèfons mòbils, les llançadores via satèl·lit, els ordinadors portàtils, l’edició no lineal ni els decorats virtuals. Això serà possible sempre que es compte amb tots i no es tinga a gent marginada o subcontractada i a una colla d’enxufats de luxe que, en alguns casos, ni apareixen per RTVV. Eixa seria, a grans trets, la solució que proposem els sindicats».