Casa Sulema, la memòria viva de l’Albufera

Miquel Martí està enamorat de l’Albufera, dels valors i l’ecosistema, de la història coneguda i ocultada. El de l’hereu de Casa Sulema és un amor de mare, el que se sent per qui t’ha parit. Martí ensenya els tresors d’un llac ple de mites i renúncies, en una perfecta metàfora de la relació entre els valencians i el seu patrimoni.

A ell, arqueòleg i professor, li han explicat a casa des de menut una Albufera més viva i, ara, mira al llac, “un gran bassal, una anomalia”, i el veu dessagnar-se i morir a poc a poc. “Fins la dècada dels 60, estava igual que fa milers d’anys. Des d’aleshores, amb el ‘desarrollismo cutre’ del Franquisme, l’Albufera ha destruït la seua pròpia economia”. Ho ha fet la gent que ha abusat de la convivència amb ella, que l’ha usada com abocador, que l’ha assetjada amb el formigó, i que s’ha aprofitat dels seus recursos limitats fins deixar-los a zero.

Casa Sulema (dreta) i Miquel Martí miren a l'Albufera. Fotos © Rafa Honrubia.

“Posar als polítics a tenir cura de l’Albufera és tant com deixar un pederasta a vigilar una guarderia”, afirma contundent Miquel, i repeteix la comparació fins en dues ocasions més, el matí d’un dissabte de Pasqua en què ens convida a descobrir els secrets de Casa Sulema, el cor, el cervell, la memòria del que ha sigut l’Albufera des que es va formar a principis del plistocè, fa uns 2,5 milions d’anys.

Sancha immortalitzada

Casa Sulema fou construïda en 1881 a la vora del port de Catarroja sobre unes enormes piques de fusta. Les seves arrels, per tant, toquen el fons del llac. “Així s’edificava antigament, i les piques encara aguanten, perquè no hi ha oxigen i, per tant, no hi ha descomposició”. Primera lliçó de Miquel, que conta cada detall de sa casa i el llac amb una passió que fa que t’enganxes a l’explicació de seguida.

L’amor pel llac li’l va inculcar son pare, mort fa poc més de dos anys. El rememora i s’emociona. “Quan ja estava molt malament, a l’hospital, recorde que va fixar la vista en la llum que es colava per una persiana mig tancada, i em va dir que veia el llac, els peixets, estava veient l’Albufera… i a mi se’m va encendre una llumeneta, havia de fer alguna cosa per ell, pel llac”. I va decidir erigir-li un monument dins de Casa Sulema.

Casa Sulema fou construïda en 1881 a la vora del port de Catarroja sobre unes enormes piques de fusta. Les seves arrels, per tant, toquen el fons del llac

Aleshores va pensar en ‘Sancha’, la serp del conte que apareix en la novel·la de Blasco Ibáñez ‘Cañas y barro’ (1902), en el que un pastor de l’Albufera mor asfixiat per l’abraçada de la serp que havia criat des de menuda quan torna a trobar-la després d’anys d’absència. Amb Sancha com a fil conductor, en un racó de Casa Sulema, Miquel ha reconstruït la història del llac, amb totes les civilitzacions que l’han ocupat, des dels homínids primitius als cinc poblats romans que té localitzats, des dels ibers a l’actualitat.

A poc a poc, en els dies lliures que li deixa la seua feina de professor, Martí va completant les diferents figures de ceràmica que conformen el mural, i que té previst presentar en els pròxims mesos junts als tresors que ha anat acumulant a Casa Sulema.

Miquel Martí mostra alguns dels tresors de la 'Col·lecció Sulema'. Fotos © Rafa Honrubia.

Una ‘Pepa’ en la teulada

Un sistema d’alarma i una càmera de seguretat guarden la ‘Col·lecció Sulema’, els tresors que ara dormen en aquesta antiga taverna de port, que ell i son pare van anar acumulant amb esforç econòmic i intel·lectual durant anys. L’ús de la paraula tresors no és cap llicència; hi ha un original, l’únic al País Valencià, de la Constitució de Cadis de 1812, ‘La Pepa’. Fa fredat tocar les seues fulles grogues, la seua portada, tacada de vi. “La vam trobar amagada en l’antiga teulada quan rehabilitàvem la casa, fa uns anys”, rememora Miquel. I somriu, orgullós.

Què feia un exemplar de ‘La Pepa’ amagat a la teulada de Casa Sulema? “Hem de pensar en el context d’aquesta casa, enmig de l’Albufera, un punt de conspiracions, un nucli de poder, on es reunia la gent que dominava el monopoli de l’arròs a principis del segle passat. O penseu que és casualitat que molts alcaldes de València hagen sigut naturals dels pobles de l’entorn de l’Albufera?”

‘La Pepa’ no és, ni molt menys, l’únic tresor. La ‘Col·lecció Sulema’ té un original, de la primera edició, del ‘Systema naturae’ del científic i naturalista suec Carl von Linné, pare de la taxonomia i de l’ecologia, que va establir els fonaments de la nomenclatura binomial, per als biòlegs, l’a be ce de la classificació de les espècies.

Miquel té dividida l’exposició en diferents parts. Les vitrines i aparadors estan plens de pols, provocada pels treballs amb Sancha a l’altre costat de l’estança. Allí es mesclen fòssils, minerals, antigues estaques del port romà, i documents de tot tipus amb els que es pot reconstruir la història de l’Albufera des que era una sabana ocupada per tigres de dents de sable.

Es nota que és mestre i, amb un to didàctic, es pren el seu temps per explicar fins l’últim detall. Hi ha fòssils trobats al llac, i també d’altres que ha adquirit a diferents parts del món, a Síria, a Austràlia o Sudàfrica, però que bé podrien ser de l’Albufera, perquè daten de quan aquests territoris estaven units o compartien clima i, per tant, eren habitats per les mateixes espècies.

Què feia una ‘Pepa’ en la teulada? “Hem de pensar en el context de la casa, enmig de l’Albufera, punt de conspiracions, nucli de poder on es reunien els que dominaven el monopoli de l’arròs»

Altres tresors de Casa Sulema no són materials, i ens els proporciona la veu de Miquel, dipositari de la saviesa d’una família que ha viscut al llac des de sempre. Conta l’hereu de Sulema que, abans de morir, son pare va rebre la visita d’un ex coronel de la Guàrdia Civil que tenia certa amistat amb la família. Aquell agent de l’ordre, tal volta per mala consciència, li va confessar al pare de Miquel el secret de la suposada fàbrica de matalassos que compartia paret amb Casa Sulema.

Allà, en absolut secret, no es fabricaven el que ara s’anomenen ‘sistemes de descans’, sinó Napalm per a la Guerra del Vietnam. Miquel va visitar la fàbrica abans què l’enderrocaren i va trobar grans tancs amb símbols de perill tòxic i llegendes en anglés que indicaven que la confessió de l’agent era totalment certa.

Què necessita el llac?

Miquel Martí esguita la seva explicació d’una reivindicació, d’una queixa gens muda sobre el desconeixement que es té de l’Albufera, sobre els tòpics que planegen en l’imaginari col·lectiu dels valencians quan miren cap a aquest paratge. I dóna dades. Fa uns 40 anys, s’extreien del llac, només en un dels seus ports, 24.000 quilos d’anguila. Hui en dia, per les condicions penoses de l’ecosistema, amb sort se’n pescarà un 10 per cent en total.

La ‘Col·lecció Sulema’ té peces d’incalculable valor, i d’altres que il·lustren la queixa de Miquel. Hi ha sandàlies i tot un seguit d’articles fabricats amb palla i derivats de l’arròs. Però provenen de Xina. “Jo em pregunte, per què no va algú de la Generalitat a Xina i porta alguna màquina per tractar la palla de l’arròs, i se li busca una utilitat? No. Ací la cremem i provoquem problemes respiratoris a la gent que viu en l’entorn del parc”.

El llac de l'Albufera, un dia de vent. Foto © Rafa Honrubia.

Casa Sulema és, en definitiva, l’últim vestigi del que el llac ha sigut realment des que es va formar, a les faldes de les muntanyes de Picassent i Montserrat. Però l’han violada els encarregats de preservar-la. I sempre amb la hipocresia d’erigir-se en els seus defensors. “Hi ha qui ha fet un mapa de l’afectació de metalls pesants, i l’entorn de la Ford està ple de bor i zinc. Això és una bomba. El primer que s’hauria de fer, el que necessita el llac urgentment, és extreure tots els fangs tòxics. I després, educació, sobre tot, per a la gent que conviu amb l’Albufera, com els caçadors”.

Acabem la conversa amb Miquel donant una breu passejada pel port de Catarroja, on es troba Casa Sulema, seu, també, del Club de Vela Llatina, impulsat per son pare, que compta amb centenars de socis, i que ha recuperat un mode de navegació ancestral. Ens convida a vindre el dia del Club, on ha acudit, per primera vegada, l’actual alcaldessa de Catarroja, en un símbol de bona voluntat després de les turmentoses relacions amb els anteriors batlles, Antonio Cubillos i Francisco Chirivella, pel megaprojecte urbanístic ‘Nou Mil·leni’.

“Ací, a Ca Sulema, ha hagut molt de dolor en els últims anys. Molt. Ens han assetjat, han estat molt prop d’enderrocar la casa, ens han amenaçat de mort”, recorda Miquel. “I està bé –continua, i mira cap a l’homenatge a son pare, la llarga Sancha de ceràmica que s’enfila per les parets- que tot acabe amb una cosa bonica”, i ens acomiadem amb la sensació de que algú hauria de fer alguna cosa per donar a conéixer els tresors d’una antiga taverna que ara és el cor i la memòria de l’Albufera.