“El porno no ha notat massa la crisi”



Parlar amb algú que sap molt del món del porno és obrir una finestra més enllà dels tòpics, les bromes i la vulgaritat. Entrevistar Paco Gisbert és això, i més. Aquest periodista i guionista de televisió valencià és, probablement, el millor crític de cinema X de tot l’Estat espanyol. Paco,…

“El porno no ha notat massa la crisi”

Parlar amb algú que sap molt del món del porno és obrir una finestra més enllà dels tòpics, les bromes i la vulgaritat. Entrevistar Paco Gisbert és això, i més. Aquest periodista i guionista de televisió valencià és, probablement, el millor crític de cinema X de tot l’Estat espanyol.

"Internet és el principal mitjà de distribució de porno al món. Encara que el mercat de les webcams, que també té internet com a principal eina de distribució, està prenent molta força". Foto: Paco Gisbert

"Internet és el principal mitjà de distribució de porno al món. Encara que el mercat de les webcams, que també té internet com a principal eina de distribució, està prenent molta força". Foto: Paco Gisbert

Paco, a més, col·labora amb publicacions com Interviu, El País, El Mundo, Ajoblanco i, com no, la Cartelera Turia. També va ser copresentandor del programa ‘Todos Ahhh 100’, de La Sexta. Té tres passions, sexe, futbol i cinema, i sobre elles ha escrit ‘Fantasías de noche’ (1999), ‘Once titulares’ (2000), ‘Basura reciclada’ (amb Casto Escópico, 2001), ‘Ja tenim equip’ (2010) i ‘Ocurrió en Valencia’ (2012), entre d’altres. Això en paper perquè, en el món digital, tampoc s’està quiet. Té la seva pròpia web dedicada a la història del porno, alimenta el seu blog de cinema i, de vegades, muta en ‘Un samaruc en la grada’ i volca la seua passió pel valencianisme futbolístic. Professionalment, a hores d’ara treballa de coordinador i community manager d’El Pornoticiero.

Es pot parlar d’un cinema porno valencià?
No, perquè mai no ha hagut una indústria pornogràfica al País Valencià, entesa com a productores que en fan habitualment. El que ha hagut són actors, directors i distribuïdores valencianes i fins i tot alguna web que fa continguts propis de porno i que és valenciana. Però parlar d’un porno valencià suposaria que té unes característiques pròpies i diferenciades respecte d’altres, i no és el cas.

És cert que la costa valenciana és escenari de moltes pel·lícules X?
Sí, és un fet que es repeteix des de fa molts anys. La costa valenciana sempre ha estat un escenari ideal per fer pel·lícules en general, i pel·lícules X en particular.

El fenomen Nacho Vidal –criat a Enguera (la Canal de Navarrés)- ha generat una pedrera d’actors valencians?.
No, perquè, en realitat, Nacho va fer quasi tota la seua carrera a Barcelona. L’únic moment en què va haver una mena de pedrera d’actors valencians va ser a mitjan dels noranta, quan Isi Lucas va muntar una productora de porno a Puçol i va treballar amb gent que volia ser actor, com ara Toni Troyano, Paco Roca o Quino Valen. Ara com ara, l’actor valencià més important és Nick Moreno, que viu i treballa a Barcelona, a banda de Bobby Perú, que és, principalment, director, encara que també fa d’actor a moltes de les seues pel·lícules.

L’entrada d’Enguera a la Wikipèdia diu que Nacho Vidal es un “personaje destacado” del poble. Què podria passar si l’alcalde li encarregara a Ripollés una estàtua d’homenatge a Nacho Vidal? T’ho imagines?
Em semblaria magnífic. Però segur que, una vegada feta l’estàtua, Ripollés diria que aquell cogombre gegant no representa al Nacho, sinó una al·lucinació seua, com va dir quan li va fer l’escultura a Fabra.

“Mai no ha hagut una indústria pornogràfica al País Valencià, entesa com a productores que fan pel·lícules habitualment amb unes característiques pròpies i diferenciades respecte d’altres”

La crisi econòmica ha augmentat els aspirants a actors i actrius porno en els càstings?
Sí, per descomptat. El porno és un dels pocs sectors on la crisi no s’ha notat massa. En aquests moments, hi ha més actrius que no mai en la història del porno espanyol, encara que, curiosament, hi ha menys actors. O actors que funcionen com cal, si més no. A més a més, s’ha produït un fenomen molt curiós que és l’arribada de les webcams, els xats en directe amb actrius porno o amateurs que són capaces de posar-se davant d’una càmera per excitar, de manera personal, els consumidors. Ara el porno es recolza en les webcams i aquest negoci és el pilar fonamental de la seua existència.

Es diu que és un treball molt ben pagat. Quan pot cobrar una ‘pornstar’ per una pel·lícula?
Bé, jo diria que era molt ben pagat. De mitjana, una actriu porno cobra entre 250 i 300 euros per escena, quan fa cinc o sis anys guanyava entre 700 i 1.000. Una altra cosa són les gran estrel·les, com el cas de Nacho Vidal o la seua ex dona Franceska Jaimes, que poden cobrar 1.000 euros per escena, però perquè tenen un catxé guanyat al circuit americà.

"Internet és el principal mitjà de distribució de porno al món". Foto: Paco Gisbert

"Internet és el principal mitjà de distribució de porno al món". Foto: Paco Gisbert

Cada tipus d’escena i postures tenen un preu?.
Més que les postures, el que marca el preu és l’especialitat. Per exemple, els anals es paguen més que els vaginals. I després, si entrem en temes especials, també hi ha preus diferents als normals. Però podem dir que, de mitjana, com ja he comentat abans, una escena amb fel·lació, coitus vaginal i ejaculació a la cara pot valdre entre 250 i 300 euros en el cas de les dones. En el dels homes, hi ha molta més varietat de preus, perquè els homes tan sols posen el penis i els té igual si és per fer un anal o un vaginal.

A hores d’ara, la indústria del porno ja ingressa més diners mitjançant internet que per altres vies (projecció de pel·lícules, festivals, venda…)?
És clar que sí. A hores d’ara, internet és el principal mitjà de distribució de porno al món. Encara que el mercat de les webcams, que també té internet com a principal eina de distribució, està prenent molta força.

La igualtat entre homes i dones avança cada dia més. I al cinema porno? En el sentit de directors, directius de productores, tècnics…
El porno és bàsicament un producte de consum per als homes. Es realitza perquè el consumisquen els homes. Tanmateix, és l’únic treball en el qual les dones cobren, en igualtat de condicions, més que no els homes, perquè elles són les veritables protagonistes del porno. Però en l’aspecte tècnic les dones són minoria.

El cine X fet des del punt de vista de les dones, com ara el que realitza Erika Lust, és encara marginal?.
Sí. Hi ha directores, com ara Dunia Montenegro o Salma de Nora, que són antigues actrius que han passat a dirigir les seues pròpies escenes –de fet, en el porno actualment no es parla de pel·lícules, sinó d’escenes- i d’altres que dirigeixen ho fan des d’una perspectiva diferent, cas d’Erika Lust, Sandra Uve o Irina Vega. Més que marginals, són minoritàries.

Col·loca per ordre de major a menor els que més porno consumeixen: dones, homes, gays i lesbianes.
No tinc dades exactes però, pel que sé, seria: homes, gays, dones, lesbianes.

Quin impacte han tingut en la indústria els últims casos d’actors i actrius portadors de la SIDA que van seguir treballant contagiant alguns dels companys de feina? Hi ha més controls? S’ha extés més l’ús del condó, o encara és escàs?
Aquest és un tema sense resoldre. Han sigut molt pocs els casos de SIDA a la indústria del porno i cap d’ells a Espanya, però sí que hi ha un corrent que impulsa l’ús del condó en les escenes, encara que no està molt estés. L’excusa que posa la indústria en general és que a l’espectador no li agrada veure sexe explícit amb condó i, per això, tots els actors i actrius han d’anar als rodatges amb proves de la SIDA actualitzades, com a màxim 15 dies abans. Açò dona una seguretat en els rodatges.

“De mitjana, una escena amb fel·lació, coitus vaginal i ejaculació a la cara pot valdre entre 250 i 300 euros en el cas de les dones”

Crec que va ser a finals dels noranta quan va aparèixer la primera revista porno escrita en català, ‘Les excursions calentes’. Quina presència té la llengua pròpia en aquesta indústria?
Molt poca. Els intents de fer porno en català van ser quasi anecdòtics. Conrad Son, que sempre s’ha identificat com a defensor de la nostra llengua i una identitat pròpia, va rodar alguns pornos en català fa ja una dotzena d’anys. Després, Negro y Azul, que era una distribuidora d’Almassora, va doblar al valencià ‘Dracula’, una pel·lícula de Mario Salieri. Però realment no ha passat d’això. A hores d’ara no es fa porno en català, encara que el 90 per cent de la indústria estiga a Catalunya.

Per últim, recomana’ns una pel·lícula, un actor, una actriu i el que per a tu seria el paisatge perfecte per rodar una escena porno que encara no s’ha fet.
Aquesta és la pregunta més difícil. Anem a veure. Una pel·lícula: ‘El sexo que habla’, de Fredéric Lansac, un exemple de cine de sèrie B amb sexe explícit i amb molt de sentit de l’humor. Un actor: Nacho Vidal, però més que per les escenes que fa o ha fet, per la seua versatilitat i la capacitat per sobrepassar la condició d’actor porno (no oblidem que ha fet cinema convencional i televisió). Una actriu: Marilyn Chambers, sens dubte la gran mussa de la contracultura americana dels anys setanta i una dona que venia del cinema tradicional i va triar fer porno perquè pensava que era una forma com una altra de manifestar la seua vessant creativa. I el paisatge perfecte per fer una escena porno no existeix: està al cervell de cadascú; aquesta és la grandesa del porno.