46020



46020 és el codi postal de Benimaclet. Però també és un projecte que pretén recuperar la memòria fotogràfica d’un barri de València que ha sigut alqueria musulmana i poble independent durant el transcurs de la seua història. L’impulsor d’aquesta iniciativa es conegut pel malnom de Monigote. Monigote és de Benimaclet….

46020

46020 és el codi postal de Benimaclet. Però també és un projecte que pretén recuperar la memòria fotogràfica d’un barri de València que ha sigut alqueria musulmana i poble independent durant el transcurs de la seua història. L’impulsor d’aquesta iniciativa es conegut pel malnom de Monigote.

Monigote, l'impulsor de 46020 prefereix l’anonimat - Foto: Monigote

Monigote, l’impulsor de 46020 prefereix l’anonimat. Foto: Monigote.

Monigote és de Benimaclet. Va nàixer allí, viu allí. Els carrers que ha travessat durant la seua etapa acadèmica han variat molt poc amb el pas dels anys. Del Col·legi Públic Pare Català, a l’Institut Ferrer i Guàrdia i d’ací a la Universitat de València (UV), on està cursant Comunicació Audiovisual.

Encara té 22 anys, ningú ho diria després de passejar-se per la seua web. Grafittis, vídeos, il·lustracions, fotografies i fins i tot un documental sobre ‘les Catacumbes de París’, que està realitzant en col·laboració amb la gent de Barret Films, formen part del seu bagatge. Tot i què l’últim projecte, 46020, sembla que és el més personal.

Quedem per prendre alguna cosa al carrer Baró de San Petrillo. L’acompanya Raül, són amics de tota la vida. Monigote em conta que no és un gran aficionat a les fotografies antigues, no s’ha dedicat a recollir imatges de Benicalap o del Poble de Campanar. Només ho fa perquè es tracta de Benimaclet.

Tot va començar, recorda, una vesprada en casa de Raül. Allí va veure una imatge de la Plaça del 1955 i va encuriosir-se, era la típica foto que regalava Las Provincias pel 1990. Va fer una recerca per Internet, però només va trobar 10 fotos antigues del barri. I sempre eren les mateixes.

Ell era conscient del patrimoni fotogràfic que els veïns i les veïnes del barri tenien al seu abast, “la dificultat era fer que la gent obrira els seus calaixos, tragueren les fotos, les escanejaren i finalment les enviaren per mail” per a que ell poguera publicar-les en una web. “Pensava que era impossible, però està passant”. En només 20 dies 46020 va rebre 17.000 visites.

Monigote té una teoria al respecte: el boca a boca, els fills i els nets han estat les claus de l’èxit d’aquesta plataforma de recuperació de la memòria fotogràfica del barri. “Pense que la gent gran no està participant directament. Ells i elles estan donant en mà les imatges, no les envien”. D’això s’encarreguen els joves. Des que va publicar la primera fotografia, el 14 de juny d’enguany, li arriben entre una i dos al dia. “Rep unes 15 a la setmana, però va reservant-ne per a poder conservar la periodicitat.

Carrer Emilio Baró, ara i abans. Actualment està Mercadona Foto de Alex Barros

Carrer Emilio Baró, ara i abans. Actualment està Mercadona. Foto: Alex Barros.

Les joies de la col·lecció

Ara mateix té unes 50 fotos recopilades, imatges congelades entre 1930 i l’any 2000. Ha ordenat els àlbums per llocs, i no per carrers, perquè molts d’ells no existien a la dècada dels 30 o tenien un altre nom. De fet, li enviaren una foto de l’antic Patronat Parroquial, situat enfront del Centre Instructiu Musical (CIM), que no sabia ubicar. No reconeixia els edificis de la foto, així que va decidir anar i esperar a que passara una persona major per preguntar-li. Finalment va poder resoldre el dubte. Però no pot estar fent això cada dia, lamenta. Aquest és un projecte que no aporta beneficis econòmics pel que no pot permetre’s tindre despeses. Per aconseguir les imatges actuals dels carrers i comparar-les amb les fotos antigues, no sol ni desplaçar-se als llocs, utilitza Google Street View.

Retall de premsa del 'Suceso de Benimaclet' Foto: 46020

Retall de premsa del ‘Suceso de Benimaclet’. Foto: 46020.

De moment ha publicat fotos de les riuades que inundaren els carrers de Benimaclet, i altres joies com les que guardava un veí del barri des dels 80. “Un home es va dedicar fa 30 anys a fer fotos a tots els llocs que sabia que desapareixerien” i gràcies a ell hem pogut recordar què “on està Mercadona abans hi havia un hort”. Per a Monigote, 46020 és una oportunitat. Una eina per a que la gent del barri faça memòria del seu passat ja siga a través d’antics llibrets de festes, o de retalls de premsa.

Altre dels seus tresors és precisament un article publicat al diari Crónica: ‘El suceso de Benimaclet’. Assassinat o suïcidi al carrer Murta número 13? No ho sabrem mai. Just al contrari que amb la resta de fotos, els canvis en aquest edifici on va morir Maria Montoro Baixauli han sigut mínims. Monigote conta què observant la façana de la casa va veure que encara estaven en el balcó els test trencats dels quals es parlava a l’article, “es com si mai haguera viscut ningú després de l’incident”.

De moment aquest jove aspira a que 46020 siga un àlbum col·lectiu, un recull fotogràfic que parle de com eren els carrers, les places i els edificis de Benimaclet abans. Des de l’Associació de Veïns ja li han proposat de fer una exposició, tot i que està en l’aire. Ell de moment vol que “el projecte camine” i anar fent.

Qui és Monigote?


Signa el seus grafittis amb aquest malnom perquè de menut sempre estava dibuixant ‘monigotes’ (ninots). Pel barri és conegut. No oculta la seua identitat al carrer tot i què prefereix l’anonimat. Al principi, quan pintava els murs i les parets d’edificis abandonats, els veïns i propietaris de comerços li cridaven l’atenció. Però amb el temps això va deixar de passar.

Actualment està treballant a ZurdosTV, programa per a estudiants que Barret Films ha posat en marxa. A través d’aquestes pràctiques la productora possibilita que ells i elles elaboren un projecte propi amb el material que els cedeixen. A canvi tiren una mà a la productora si els cal.

Zurdos TV han estat treballant en els últims mesos en ‘Pedra Paper i Tisora’, un programa que ha arribat a tenir molt d’èxit en les xarxes socials i què va nàixer amb la idea de servir com a plataforma per a la ciutadania, televisió col·laborativa, 2.0, crítica i divertida. També signen ‘El MagaCIM’, realitzat pels alumnes del taller de televisió del Centre Instructiu Musical de Benimaclet.