Com ajudar després d’un incendi forestal

Després d’un gran incendi forestal, en primer lloc, floreix la solidaritat. De la xarxa sorgeixen grups per a la reforestació de les zones cremades i naixen col·lectius amb l’única finalitat de respondre a qui es pregunta què fer o com pot ajudar. Però amb bones intencions no n’hi ha prou,…

Com ajudar després d’un incendi forestal

Després d’un gran incendi forestal, en primer lloc, floreix la solidaritat. De la xarxa sorgeixen grups per a la reforestació de les zones cremades i naixen col·lectius amb l’única finalitat de respondre a qui es pregunta què fer o com pot ajudar. Però amb bones intencions no n’hi ha prou, el remei és de vegades pitjor que la malaltia.

Jorge Mataix-Solera a Llíber (2008) agafant mostres de sòl. Foto: Jorge Mataix-Solera

Jorge Mataix-Solera a Llíber (2008) agafant mostres de sòl. Foto: Jorge Mataix-Solera.

Els incendis iniciats en Cortes de Pallás i Andilla (València) van encendre la flama de la indignació, 50.000 hectàrees es cremaren a principis de juliol davant les mirades atònites de veïns, bombers i brigadistes. Dues setmanes més tard el foc arrasava 500 hectàrees més de la Serra de Mariola, un enclavament d’alt valor ecològic situat entre Alcoi i Cocentaina (Alacant). I hui a Catalunya ja es comptabilitzen per milers els metres quadrats devastats a l’Alt Empordà.

Les retallades pressupostàries en matèria de medi ambient, l’abandonament de l’entorn rural de les últimes cinc dècades i les altes temperatures del període estiuenc no són el millor dels escenaris per evitar que el foc s’acarnisse amb el País Valencià durant els propers mesos. Davant d’aquestes evidències Jorge Mataix-Solera, professor d’Edafologia Ambiental de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), aconsella als ben intencionats «extremar la prudència».

«Després d’un incendi, una actuació humana agressiva podria ser més perjudicial que el propi foc», adverteix el també coordinador de FUEGORED . L’ús de maquinària per a l’extracció de la fusta i la reforestació pot afectar greument el terreny, al seu propi procés de regeneració i per tant als bancs de llavors i les estructures rebrotadores que romanen ocultes sota el terra.

Gorga (Alacant), tres dies després d'un incendi, 2011 Foto: Jorge Mataix-Solera

Gorga (Alacant), tres dies després d’un incendi al 2011. Foto: Jorge Mataix-Solera.

No obstant, insisteix, «hauríem d’aprendre que vivim en unes muntanyes que es cremen i què, per tant, el foc forma part del medi». No és l’enemic si es controla «com volem que es creme i amb quina freqüència i intensitat». De fet, antigament els nostres avis practicaven, sense saber-ho, la «silvicultura preventiva d’incendis» en necessitar de la llenya com a combustible. Però si el mal ja està fet, si més no, convé tenir quatre punts clars abans de llençar-se a la muntanya.

1. No repoblar entre 12 i 24 mesos després de l’incendi. El sòl passa durant els primers mesos per «una finestra temporal de risc de degradació». És un sistema molt fràgil que implica que els primers centímetres de profunditat queden afectats. El mateix sòl ha de regenerar-se abans de dur a terme qualsevol tipus d’intervenció humana.

2. Reforestar sense utilitzar maquinària per tal de conservar el banc de llavors edàfic. És important repoblar amb espècies autòctones i fer-ho quan el sòl gaudeix d’humitat suficient perquè la plantada arrele. Durant l’hivern seria una bona època. I només si cal. En gran part de les zones el medi es pot auto-reforestar sense la nostra ajuda.

3. Protegir de l’erosió. Si es vol protegir d’una possible erosió per pluges torrencials, l’actuació ha de ser en aquest cas immediata, com més aviat possible. En aquest sentit aplicar mulch podria ser efectiu. Sovint es formen, de manera natural, encoixinats d’acícules de pi. Un exemple de com la pròpia natura protegeix el sòl de l’impacte de les gotes de pluja. Hi haurà zones on el sòl s’haja quedat en molt males condicions i on ni tan sols una reforestació podria ser un èxit. Per a aquestos casos l’aplicació d’algun substrat orgànic, compost, podria funcionar.

4. Consultar a professionals. Cal diagnosticar per poder decidir que és el millor en cada cas, i en cada zona afectada. De vegades és millor deixar que la natura es recupere per si sola, però qualsevol decisió s’ha de basar en un diagnòstic. A l’estat espanyol hi ha una xarxa d’investigadors anomenada FUEGORED on s’estudien els efectes dels incendis forestals sobre els sòls. Un dels objectius de la xarxa és afavorir la divulgació dels resultats de les investigacions científiques i proporcionar als tècnics i gestors informació que els permeta millorar en la gestió forestal.

En FUEGORED cada vegada hi ha més presència de gestors que tracten d’apropar la recerca a la gestió forestal. El 2012 la xarxa es compon ja de més de 200 membres, investigadors de més de 30 universitats i centres de tot l’estat així com destacats investigadors estrangers procedents de països com Austràlia, Estats Units, Portugal, Lituània o Regne Unit.