Mort i reviscolament del camp



El primer documental llarg del Col·lectiu Audiovisual Melderomer, ‘MengemSA’, està preparat per eixir de forn. La peça tracta des de diferents vessants l’abandó del camp, la transformació de l’agricultura des de fa dècades que està a punt d’acabar amb un sector bàsic de l’economia valenciana, i quines alternatives sorgeixen en…

Mort i reviscolament del camp

El primer documental llarg del Col·lectiu Audiovisual Melderomer, ‘MengemSA’, està preparat per eixir de forn. La peça tracta des de diferents vessants l’abandó del camp, la transformació de l’agricultura des de fa dècades que està a punt d’acabar amb un sector bàsic de l’economia valenciana, i quines alternatives sorgeixen en els últims temps, totes relacionades amb la sobirania alimentària.

MengemSA reflexa com l'interés per la sobirania alimentària i l'agricultura ecològica ha motivat que molta gent s'associe en grups de consum o conree els seus propis aliments. Foto: Melderomer.

‘MengemSA’ reflexa com l’interés per la sobirania alimentària i l’agricultura ecològica ha motivat que molta gent s’associe en grups de consum o conree els seus propis aliments. Foto: Melderomer.

Són uns 45 minuts de metratge en els que es desgranen a poc a poc, amb testimonis directes, els motius de la mort del camp valencià. Emmarcat, això sí, en una tendència global de mutació de l’agricultura en una activitat extensiva que ha de ser per força eficient, ràpida, sense importar si en el procés s’utilitzen perillosos químics o s’acaba amb la biodiversitat.

‘MengemSA’ dóna veu a activistes conegudes com Esther Vivas, i també representants de diferents projectes (Aigua Clara, El Bancal de Cento, Llavors D’Ací) que tenen en el centre de les seues motivacions la sobirania alimentària, la recuperació de llavors autòctones i la lluita contra un sistema de comercialització condicionat pels intermediaris, que paguen poc al llaurador i cobren molt al comprador. D’una estafa que, al remat, ha convertit l’agricultura en una activitat residual a la que tornar només quan no hi ha res millor a fer.

S’observa en el documental un dels efectes positius que ha tingut el moviment 15M, i és la creació de grups de consum que han apostat per comprar directament a productors, o conrear els productes agrícoles en espais fins aleshores desaprofitats, com els horts urbans de Benimaclet. És, en definitiva, una reflexió sobre la importància del que mengem, i com ho adquirim. Mengem sa? O mengem de les S. A.?

MengemSA és el primer documental llarg del Col·lectiu Audiovisual Melderomer, i ha costat un any de realitzar. Foto: Melderomer.

‘MengemSA’ és el primer documental llarg del Col·lectiu Audiovisual Melderomer, i ha costat un any de realitzar. Foto: Melderomer.

Després d’una primera exhibició a Almassora, ‘MengemSA’ serà presentat en breu, possiblement aquest mes d’octubre, a Gandia i València. Els membres del col·lectiu tanquen estos dies tots els detalls dels actes.

Activisme audiovisual

No es pot explicar el naixement de ‘MengemSA’ sense contar al mateix temps la història del Col·lectiu Audiovisual Melderomer. Quatre joves estudiants (tres de Comunicació Audiovisual, i una de Periodisme) el van establir fa més d’un any amb la intenció “d’doferir peces curtes mensuals, d’uns 10 minuts, sobre elements que ens marcaren als valencians com a poble”, explica Enric Capoll, que prové d’una família de llauradors que ha vist com fins fa uns anys es podia viure del camp, i ara ha abandonat totes les terres.

Començaren a investigar per què s’ha mort l’agricultura, i acabaren trobant tantes fonts i acumulant tant de material que “era impossible resumir-ho tot en 10 minuts”. Per això van decidir apostar pel primer documental llarg. “Com que no estava previst fer-ho així, la producció ha sigut un poc caòtica i ens ha costat un any treure’l endavant. Però hem aprés més fent-lo que en cinc anys de carrera, i estem contents amb el resultat”, explica Enric.

Al mateix temps, Melderomer s’ha convertit en un destacat actor d’uns mesos molt convulsos al País Valencià i a la capital. De fet, quasi per inèrcia, s’han convertit en l’ull que ha estat present en quasi totes les manifestacions, des del 15M a les vagues de professors, de la Primavera Valenciana a les eleccions, i que ha portat tot aqueix descontent i indignació a milers de cases a través d’internet.

Alguns dels seus vídeos han sigut èxits rotunds, com el que van fer “en un parell de dies, com una cosa totalment improvisada”, sobre el sistema electoral i què passava si no es votava. Aquella peça va aparéixer al blog d’Ignacio Escolar, i als diaris Ara i Publico, i va tenir més de 300.000 visites en només una setmana.

La construcció li ha guanyat el terreny al camp a causa de la bombolla immobiliària. Foto: Melderomer.

La construcció li ha guanyat el terreny al camp a causa de la bombolla immobiliària. Foto: Melderomer.

Alimenta això l’ego de quatre persones que encara no havien acabat la carrera? “Ens va animar a continuar. Nosaltres, que no érem coneguts, començàvem a tindre certa repercussió. També ens va passar amb la cobertura gràfica de la Primavera Valenciana, amb la que vam aconseguir molts seguidors a Twitter. Són coses que t’animen a continuar treballant”, confessa Enric.

“El futur? Està tot molt mal…”

Quan se li pregunta pel futur a una persona que està a punt d’eixir de la facultat i s’enfronta a un mercat de treball amb més d’un 50 per cent d’atur, com és el cas d’Enric i de la majoria de components de Melderomer, la resposta és evident: “està tot molt mal” (com deia Vicent, aquell enyorat faller valencianista de ‘Pedra, paper, tisora’, projecte amb el que també col·labora el col·lectiu).

Fins ara, Melderomer ha sigut un pilar fonamental per assabentar-se del que passava en uns carrers en ebullició, però ha estat al mateix temps una activitat altruista. Han ajudat a diferents col·lectius o grups de música que necessitaven suport audiovisual a canvi d’honoraris menuts, de la voluntat, i han rebutjat algunes ofertes més comercials per no “tacar” el bon nom que s’han llaurat.

La idea que tenen Enric i els seus companys és crear una marca paral·lela amb la que poder atendre les peticions de treball, que existeixen, però que no saben si seran suficients per sobreviure. Però, com deien abans, “està tot molt mal”. En una economia paralitzada, no és fàcil llançar-se a la piscina i afrontar totes les despeses que requereix una productora audiovisual.