La crisi a les aules

A pocs llocs com a les aules s’observen les conseqüències reals de la crisi, que és molt més que un fum de dades i percentatges d’atur. Els xiquets i les xiquetes són la baula més dèbil d’una cadena que s’està trencant a gran velocitat. Les retallades no ajuden a millorar…

La crisi a les aules

A pocs llocs com a les aules s’observen les conseqüències reals de la crisi, que és molt més que un fum de dades i percentatges d’atur. Els xiquets i les xiquetes són la baula més dèbil d’una cadena que s’està trencant a gran velocitat. Les retallades no ajuden a millorar l’ambient ni el rendiment acadèmic.

Quasi tots podríem dir de carrereta les grans xifres de la crisi al País Valencià. Un atur per sobre del 28%, 700.000 persones sense feina, rècord en desnonaments, i un 19% de la població en risc de caure en la pobresa conformen el panorama del desastre econòmic. Però aquestes xifres macro amaguen històries humanes més menudes i tal volta menys visibles, les de les famílies. Algunes d’elles passen vertaders problemes per fer-se càrrec dels més menuts, que manifesten els seus problemes a les aules. Els professors i professionals de l’educació, també víctimes de retallades, baixades de sou i amenaces, conviuen dia a dia amb l’angoixa dels menors.

Maria és mestra de primària a un col·legi de la ciutat de València, “un dels últims en nivell econòmic segons la ratio de la Generalitat», explica. Es troba a un barri amb un índex alt d’immigració i, al mateix temps, una taxa elevada d’atur. La classificació de centres és secreta, encara que hi ha mètodes extraoficials per assabentar-se de quin lloc ocupa cada escola o institut.

Darrere de les xifres macro estan les històries de les famílies. Algunes d’elles passen vertaders problemes per fer-se càrrec dels més menuts

La crisi a les aules es va fer patent per a Maria el dia que se li va acudir plantejar als seus alumnes de quart curs una redacció que consistira en una descripció de la crisi. Una alumna va donar el seu testimoni de forma sagnant: “hi ha persones que viuen al carrer, i tenen mala sort? No, és la crisi. Ens estan llevant quasi tot el que teníem (…) Ma mare va al banc d’aliments, no ens arriba per a tot, la roba, el menjar (subratllat), i el menjar és el més important (…) hem de lluitar pel que volem o acabarem tots al carrer”, conclou la descripció, a la que li afegeix un to encara més dramàtic la decoració amb sanefes i colors pròpia d’una xiqueta de deu anys.

Redacció escrita per una xiqueta de 10 anys sobre la crisi. Foto: Nonada.es.

Redacció escrita per una xiqueta de 10 anys sobre la crisi. Foto: Nonada.es.

L’autora de la redacció és companya d’una de les filles del matrimoni al que van desnonar el passat mes de novembre, en l’última i exitosa acció a la ciutat de València de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH València). És una història particular, una narració més d’una llarga cadena de conseqüències palpables de la crisi.

«El Pare Noel s’ha mort»

Els xiquets i xiquetes valencians no són, ni molt menys, aliens al mal moment econòmic dels seus pares. Ells tracten de salvar la situació amb imaginació. “Hi ha anècdotes de tot tipus, però em va cridar l’atenció una mare que deia a la seua filla de tres anys que el Pare Noel havia mort. No podia pagar els regals, i aquella va ser la manera d’explicar-ho”, conta Maria. La xiqueta somreia i explicava que segurament era a causa d’un empatx de llepolies.

A aquestes situacions tragicòmiques se’n sumen altres més dures, com els plors d’alegria d’una família a la que li han concedit beca de menjador, “perquè eren conscients que a casa no tenien de res”. Hi ha ajudes del 100% de la despesa del menjador i del 70%. Totes estan pendents de pagament de banda de la conselleria des d’abril de l’any passat. Tot i això, es continuen concedint, i algunes famílies que han de pagar parcialment aquestes despeses, uns 31 euros al mes, renuncien “perquè no arriben”. El col·legi dóna aleshores l’opció de tindre gratis 90 dies de menjador a l’any. Els pares i les mares seleccionen: els seus fills només aniran a dinar al col·legi quan hi haja carn o peix, és a dir, les menjades amb major aportació de vitamines i proteïnes, explica Maria.

Els nanos pateixen la crisi i es busquen les seues pròpies dreceres per pair una realitat massa dura, a pesar de que es porta a terme una tasca important de banda del professorat per a que no patisquen i entenguen millor la situació. Quan es planteja una excursió, els xiquets que no poden pagar diuen que els seus companys “no s’ho passaran tan bé”, o que no els agradava la destinació i, per això, no hi van.

Conselleria subvenciona 90 dies de menjador a l’any, i molts pares seleccionen els dies que hi ha carn o peix, les menjades amb major aportació de vitamines i proteïnes

L’altra cara d’aquesta moneda és una major corresponsabilitat dels i les alumnes alumnes a l’hora de tenir cura del material del que es disposa: “saben que hi ha quatre balons de futbol per a tot el curs i que, quan es trenquen, no n’hi haurà més”, descriu Maria. Això ha repercutit en que tinguen molta més cura d’ells, i que entre ells “s’esbronquen si veuen que algú no tracta bé les pilotes”.

La crisi a les aules no és exclusiva dels barris més pobres de València, ni de l’educació primària, ni de l’escola pública. Alba treballa de professora a un centre concertat de secundària i batxillerat, també a la capital. Hi ha dues conseqüències palpables en el dia a dia. En primer lloc, la quantitat notable d’alumnes que han abandonat els estudis a meitat de curs perquè les seues famílies han tornat als seus països d’origen. L’atur ha pogut amb els seus somnis d’una vida millor a Europa. El fenomen es reprodueix a tots els nivells educatius.

Altra conseqüència no és tan quantificable, però sí que es percep en la rutina del centre, en el desenvolupament de les classes. “L’ambient a l’aula és en moltes ocasions de tensió, els nanos són conscients de que la situació a casa no és bona, i se’ls nota nerviosos, especialment quan, a classe, ix el tema de la crisi. Els costa parlar d’ella, perquè saben que els seus pares i ells mateixos ho estan passant malament”, explica la professora.

Als primers graons del sistema educatiu també es noten les conseqüències de la crisi. Foto: Escola Pérez Iborra.

Als primers graons del sistema educatiu també es noten les conseqüències de la crisi. Foto: Escola Pérez Iborra.

Educació infantil, problemes d’arrel

També als primers graons del sistema educatiu es noten les conseqüències de la crisi. Amèlia és mestra d’educació infantil a la província d’Alacant. Què ha canviat en el seu dia a dia des que va esclatar la crisi?, “moltes coses, per exemple, molts xiquets venen sense desdejunar de casa; també es veu a l’hora de la recollida, que venen pares que abans no venien, perquè estan en l’atur, i també s’observa que estan molt més a sobre de com els van les coses als seus fills. No tenen altra preocupació, i insisteixen molt més en problemes que no són greus”, explica Amelia.

Tot i això, la conseqüència més negativa que ha observat la mestra és com poden afectar les retallades en el futur acadèmic dels més menuts. “Sempre hi ha qui necessita una atenció especial, que requereix de mestres amb l’especialitat de pedagogia terapèutica, que tracten problemes d’audició i llenguatge, d’articulació, dislàlies o immaduresa articulatòria, per exemple, per adquirir el nivell necessari i promocionar a primària. Abans, això es feia amb personal de suport, amb educadores i educadors, etcètera. Ara, per les retallades, ja no es fa. Les conseqüències poden ser nefastes, perquè els problemes que no se solucionen en aquest nivell, s’arrossegaran al llarg de tota la primària i més endavant, i incidiran molt negativament en el rendiment acadèmic de l’alumne”, conta la mestra. “Estem parlant de que no es reforça a un xiquet o una xiqueta que a penes sap parlar i ha de passar a primària i aprendre a llegir i escriure”, conclou.