«L’humor gràfic és un gènere literari»

Ortifus té ganes de continuar donant guerra. A l’humorista gràfic valencià li resten tres mesos per a jubilar-se, però encara medita si continuar afilant el llapis per al Levante-EMV, el de major tirada, del que és el vinyetista de capçalera. Li agrada el joc amb les paraules i el dibuix senzill. Així optimitza l’impacte visual que requereix la premsa diària.

Antoni Ortiz Fuster (València, 1948), la persona darrere d’Ortifus, és un home tímid i reservat. No li entusiasma l’autopromoció i accepta l’entrevista amb un tast de resignació, com si fóra una servitud pròpia del que té rellevància pública però no li fa el pes anar més enllà de la seua obra. Qui és Ortifus? És les seues vinyetes, que completen la informació del diari Levante-EMV amb jocs de paraules i dibuix senzill. Assegura que allò més complicat de la seua tasca és la lletra. A la resta, l’escena, el color, l’atrezzo, quasi no li dóna importància. Una vegada comença la conversa, Ortifus es mostra comunicatiu i amable, sincer, divertit i irònic. Els anys de rutina productiva colze a colze amb una redacció i amb la política valenciana no li han fet agre el caràcter.

Felicitació de Nadal d’Ortifus.

Com viu un humorista gràfic la crisi? Tant en la vessant personal com en la professional.
Com a professional, són moments molt durs en el sector, al meu voltant. Portem molt de temps vivint acomiadaments continus. Les empreses se’n van avall. La meua situació personal està més clara, perquè em queden tres mesos per als 65 i em podria jubilar, però no tinc clar què faré. Pareix que volen que continue, però tot pot canviar. Jo encara no m’he decidit. A banda del periòdic tinc altres col·laboracions, i amb això segur que continuaré, no sé si tant com Mingote, que va dibuixar quasi fins a l’últim dia… (riu).

Però tot açò vos dóna molt de material…
Sí, clar, perquè estem com estem per culpa de que molta gent ha fet les coses mal. És paradoxal, perquè la mala situació fa que tingues molta més feina. Voldria tindre menys treball i que la gent funcionara millor, clar.

Sobre quin tema et trobes més còmode dibuixant?
L’economia és un tema que estem tractant molt últimament. Has de tindre en compte que les tires que jo faig estan tocant tots els sectors a nivell local. No és tot economia, sinó males gestions de les institucions. El gran problema és que s’han fos tots els diners i, per tant, té relació amb l’economia.

Política valenciana: riure o plorar?
La política valenciana dóna encara més que riure perquè no és cosa de l’any passat, porta així molts anys, tota la vida. No me’n recorde de quan no estaven ells. La política valenciana fa aigües per totes bandes, educació, sanitat… en tot. Farmàcies, investigació…I ho estem pagant els que no ho hem provocat. És ridícula. Els donen igual les sentències… És de república bananera total. El pitjor de tot és que la gent ho admiteix, ho aguanta, els vota. És una vergonya.

«Són moments molt durs a les redaccions, portem molt de temps vivint acomiadaments continus»

Com naix un acudit d’Ortifus?
Està sempre vinculat a l’actualitat, i és molt difícil d’explicar, no sabria com dir-t’ho. Mire el tema, pense, i tinc una forma de contestar-lo, de fer la meua ‘pataleta’. De vegades en un minut ho tinc, i altres has d’estar una bona estona, exprimir-te el coco. Sempre dic que, quan hi ha molt de dibuix en la meua vinyeta, és que he estat menys ocurrent. A mi el que em costa és el text. Al dibuix no li done ninguna importància. El factor gràfic és la signatura del meu treball, l’indicador de que eixe text curtet és meu. Quan vaig començar, volia crear un tipus de personatges que no donaren lloc a confusió, que se sabera que eren meus. Però el que més em costa és el text. Moltes voltes ho he dit que, per a mi, l’humor gràfic és més un gènere literari que pictòric.

Estàs a les xarxes i tens una web. Necessitat professional?
La veritat és que va ser una proposta d’uns amics fallers que vaig acceptar, però m’ho porten ells, i estic molt agraït. Si per mi fóra, no ho tindria. No estic massa ficat en xarxes socials. Puntualment consulte i conteste jo, però sóc molt desordenat, i seria incapaç d’estar sempre damunt. No tinc temps. Tal volta m’he quedat un poc desfasat. Tampoc tinc necessitat ja de promocionar-me, i no ho dic per supèrbia, ho dic per edat. I encara que fóra més jove, no m’agrada tirar-me eixe temps ahí. Preferisc tocar la guitarra.

Ortifus, durant la construcció de la falla de Na Jordana l’any 2000. Foto: Ortifus.

A l’hora de crear, has canviat la forma de dibuixar?
Sempre s’evoluciona. Després de 30 anys, els dibuixos s’han fet més gruixuts. També he inclòs el color, encara que jo preferisc el blanc i negre, però va ser una imposició del diari i de les revistes per a les que col·labore, i no tinc cap problema. També m’agrada la menor ambientació o escenografia possible, perquè pense que eclipsa el missatge d’un colp. Si tens color, entorpeix la lectura. Per a mi és més important que el missatge arribe ràpid. No és per vagància, eh? Simplement crec que la síntesi és important, especialment en premsa.

T’ajudes de l’ordinador?
Jo dibuixe en línia negra, escanege el dibuix i pinte en Photoshop. No renuncie a les tecnologies ni molt menys, són boníssimes, començant pel correu electrònic. Fa 10 anys enviava sobres a La Vanguardia un mes abans però, ara, estar treballant a les tres de la matinada, polsar un botó, i que ja tinguen allà el dibuix… això és un miracle! I el Photoshop igual. No sols pintes, compons i dispons la pàgina, en el Magazine, per exemple. A l’hora de posar el color, m’agrada fer-ho de forma dissolta, que se n’isca de la línia. No sóc massa detallista. M’agrada així.

«Es molt difícil d’explicar com naix l’acudit, no sabria com dir-t’ho. Mire el tema, pense, i tinc una forma de contestar-lo, de fer la meua ‘pataleta’»

Continues fent Falles o relacionat d’alguna manera amb aquest món?
Continue col·laborant amb segons quins fallers. Quan em demanen que els ajude, ho faig, amb un dibuixet, o el que siga. Continuen demanant-me feina algunes falles, però és que crema moltíssim. La última la vaig fer en 2000 perquè Na Jordana es va quedar penjada, i jo en tenia una preparada que m’havien tombat en la Plaça de l’Ajuntament. Estava feta, i vam decidir tirar endavant. Una falla t’ocupa mig dia de tots els dies de l’any. Has d’anar al taller, perquè el que jo puc fer no té res a veure amb el que es fa habitualment, i sorgeixen molts problemes. Has de lluitar contínuament, estar en guàrdia, perquè no fan les coses com vols. És molt absorbent. Jo acabava sempre amb problemes d’estómac. És una satisfacció, perquè és un treball artístic i social important, encara que les falles diuen molt poques coses ara. El treball és paregut al dels humoristes gràfics: denunciar el que no agrada, i cremar-ho per a que no torne a passar.

	Autocaricatura d’Ortifus. Ortifus a la curta distància Dels dibuixants actuals, quins t’agraden? De premsa, Forges és molt divertit. El Roto és molt dramàtic, però és boníssim. I Malagón també m’agrada. Per a fer un acudit, Zaplana, Camps o Fabra? Fabra… Alberto? Sí, sí, el president de la Generalitat… És que l’altre se les podria emportar totes (riu). Preferiria Zaplana, perquè el considere intel·ligent. Preferisc clavar-me amb algú llest. Fabra és massa ‘light’ i encara no li he tret massa. Els culpables de la crisi són… Els bancs Eixirem de la crisi en l’any… Li preguntaré al Mago Asín, a veure… (riu). Et faries un cafè amb Rita o amb Mónica Oltra? Amb les dues. Però això no vol dir que el cafè em sentara igual de bé… Un lloc del País Valencià on et trobaríem si et perderes? Tàrbena. M’encanta poder veure el mar des de la muntanya. També eres músic, quins tres discos t’agradaria que et portaren els Reis Mags d’Orient? No ho sé, qualsevol de jazz o bossa nova. Escolte molt de jazz desconegut. Agafe emissores de ràdio americanes, i no m’apunte ni els noms dels grups. Si eres músic, sempre acabes en el jazz. És l’últim que vaig aprendre, i m’encanta. La improvisació és la creació contínua. Es pot fer broma de tot? Sí, però pot tindre conseqüències. Es pot, però depén de la línia editorial, de per a qui treballes, provoca certa autocensura. A mi mai m’han dit en el diari ‘açò, no’. Però sempre he sabut on estava. Continua la cançó: “Valencia, es la tierra de las flores, de la luz y…”? La lletra diu “del amor”… (riu) Ho deixem en “el amor”? Acabat en ‘or’, també cabria ‘del horror’.