Fent honor a l’essència de les Falles

Pensem en les Falles. Durant quatre dies, carrers i places es converteixen en un museu gegant a l’aire lliure. Els monuments no arriben ni a acumular pols, perquè al quart dia es bota foc a tot. Hi ha una oportunitat millor de ser creatiu i crític? Presentem algunes comissions que…

Fent honor a l’essència de les Falles

Pensem en les Falles. Durant quatre dies, carrers i places es converteixen en un museu gegant a l’aire lliure. Els monuments no arriben ni a acumular pols, perquè al quart dia es bota foc a tot. Hi ha una oportunitat millor de ser creatiu i crític? Presentem algunes comissions que han entès l’essència artística, cultural i reivindicativa de la festa.

La comissió Regne de València-Duc de Calàbria dedicarà enguany la seua falla infantil al conflicte del Sàhara baix el lema ‘En sierto decierto’. Foto: Xavier Serra.

La comissió Regne de València-Duc de Calàbria dedicarà enguany la seua falla infantil al conflicte del Sàhara baix el lema ‘En sierto decierto’. Foto: Xavier Serra.

La festa major de València està transformant-se. Cada vegada sorgeixen més iniciatives originals que tracten d’anar més enllà del tràmit de plantar un monument i passar-se uns dies de març amb el blusó posat, el mocador al coll, el cubata en una mà i la pirotècnia en l’altra. Gràcies a un malalt de les Falles (@malaltdefalles) descobrim propostes alternatives que fan honor a l’essència d’una festa que és per definició artística, cultural i reivindicativa.

Ens fixem en primer lloc en la comissió Regne de València-Duc de Calàbria. Enguany, aquesta falla cèntrica dedica el seu monument infantil al conflicte del Sàhara. Baix el lema ‘En sierto decierto’, es planteja la problemàtica de l’antiga colònia espanyola, abandonada enmig del desert més gran del món. Els saharauis estan en una mena de purgatori geogràfic i legislatiu en el que els més perjudicats són ells.

La falla és obra de l’artista Pedro Rodríguez i se centrarà principalment en els problemes que pateixen els xiquets que viuen al Sàhara occidental, i que comencen per la manca dels elements més bàsics com el menjar, l’educació o la sanitat. El monument vol ser “un xicotet homenatge als xiquets Saharauis, així com una crida a la recerca d’una solució definitiva al conflicte”, segons s’explica en la informació facilitada per la comissió.

Castellfabib-Marqués de Sant Joan i Lepanto-Guillem de Castro s’han llençat a fer falles de cartró. Foto: X. S.

Castellfabib-Marqués de Sant Joan i Lepanto-Guillem de Castro s’han llençat a fer falles de cartró. Foto: X. S.

Falles de cartró

Fruit de la investigació amb la matèria de la que han d’estar fetes les Falles, d’indagar “fins on pot arribar, fins on podem portar” aquest material, dues comissions, Castellfabib-Marqués de Sant Joan i Lepanto-Guillem de Castro, s’han llençat a fer falles de cartró. En el primer cas, el responsable és un arquitecte, Miguel Arraiz. En el segon, qui està al capdavant del projecte és Toni Monteagudo.

Explica Arraiz que la idea de fer una falla de cartró és de la pròpia comissió, que vol eixir-se’n del de sempre, el modelat i el pintat del monument. El projecte es va iniciar fa vuit mesos, i en ell han col·laborat bona part dels fallers com a mà d’obra, encara que darrere del disseny estan David Moreno i ell mateix: “al cap i a la fi, una falla és una intervenció urbana, molt relacionada amb la meua formació. Però la Falla té alguna cosa més, perquè has de contar una història. Això és molt interessant”, destaca Arraiz.

Castellfabib-Marqués de Sant Joan estarà construïda amb una mateixa peça de cartró, uns mòduls en forma de tubs hexagonals d’un metre d’alçària per 35 centímetres de diàmetre, repetit 3.000 vegades. A partir d’aquestes peces, Arraiz i la seua comissió muntaran una història, contaran com actuem els humans front als problemes. “De vegades –explica Arraiz-, quan les coses no ixen com volem, ens tanquem en el nostre propi refugi, esperant a que els conflictes s’arreglen sols, o ens els solucionen altres persones. I eixa no és l’actitud. Quan vam pensar en l’argument, fa més de vuit mesos, el tema no estava tan d’actualitat com ara. És una crida a que eixim al carrer i canviem allò que no ens agrada”, remata.

En el cas de Lepanto-Guillem de Castro, qui explica el projecte és Toni Monteagudo, que està al front d’una agrupació que porta 14 anys plantejant monuments innovadors. Fins fa dos o tres anys ho feien amb la falla gran. Des d’aleshores, també ho fan amb la infantil, com és el cas d’aquesta, de cartró. “Estàvem farts de cremar la falla i que no et pogueres acostar pel fum negre que provoquen els materials de hui en dia. Per això ens vam decantar per canviar”.

Aquesta comissió vol, en paraules de Monteagudo, “eixir-se’n del carril”. Per això plantegen un monument de cartró en cru, sense colors, amb una capa de vernís per preveure la possible pluja dels dies de la festa. El lema és ‘Somni de cartró’. “Com que és una falla infantil, no volem fer una cosa seriosa, massa conceptual, i ens hem decantat per incorporar als xiquets, la seua imaginació, dins de l’argument”. En l’escena, una xiqueta talla figures de cartró i construeix un paisatge bucòlic, amb animals i elements de la natura. “És bastant clàssica en eixe sentit”, conclou Monteagudo. El mèrit està en que la construeixen tres persones de la mateixa comissió.

Paco roca ha dissenyat la falla que realitzarà l'artista Fede Ferrer a General Barroso-Litògraf Pasqual i Abad. Foto: X. S.

Paco roca ha dissenyat la falla que realitzarà l’artista Fede Ferrer a General Barroso-Litògraf Pasqual i Abad. Foto: X. S.

Paco Roca planta una falla

La Falla General Barroso-Litògraf Pasqual i Abad ha comptat enguany amb un dissenyador i guionista de luxe, un antic faller de la comissió, el dibuixant valencià Paco Roca, guanyador d’un premi Goya amb la pel·lícula ‘Arrugas’. L’il·lustrador ha trobat un espai en la seua atapeïda agenda per crear un esbós, que portarà a la realitat l’artista Fede Ferrer. Per primera vegada es podrà veure en tres dimensions reals l’estil de Roca.

El monument és, a més, una bufetada al sistema actual, “una vinyeta de diari feta Falla”, baix el títol ‘Guanya la banca’. Conta Ferrer que va acceptar de seguida la proposta de la comissió. “És un repte bonic, i que el teu nom aparega al costat del de Paco Roca és tot un honor”, reconeix. L’argument de la Falla és tan senzill com àcid. Un enorme ninot del Monopoly, d’uns 10 metres d’alçària (11 en total amb el remat) domina amb fils, com si es tractara de titelles, els quatre poders fàctics de la nostra societat: la política, l’església, l’exèrcit i la monarquia.

Una Falla pura, crítica i conscient del moment actual en la que els ninots tindran exactament el traç de dibuix de Paco Roca. És complicat acoplar l’estil propi al d’altre artista com el premiat il·lustrador de còmics i pel·lícules valencià? Respon Fede Ferrer que “no; Paco és una persona de ment oberta, que accepta propostes, no està tancat, no t’obliga a cenyir-te al que ell pensa”.