La xarxa autogestionada



Guifi.net no és només Internet. És una xarxa lliure, oberta i neutral, autogestionada, instal·lada i mantinguda majoritàriament per gent voluntària. Unes encara minoritàries vies de comunicació propietat de tots i de ningú que es regeixen pels principis del cooperativisme i s’extenen, principalment, per Catalunya i el País Valencià. Hui vos…

La xarxa autogestionada

Guifi.net no és només Internet. És una xarxa lliure, oberta i neutral, autogestionada, instal·lada i mantinguda majoritàriament per gent voluntària. Unes encara minoritàries vies de comunicació propietat de tots i de ningú que es regeixen pels principis del cooperativisme i s’extenen, principalment, per Catalunya i el País Valencià. Hui vos presentem la xarxa lliure més gran del món.

Posem que, com milions de persones a tot l’estat, volem connectar-nos a Internet. El ventall de possibilitats pareix infinit, amb ofertes, regals, promocions i bonificacions de grans companyies. La cara oculta del mercat de les telecomunicacions la formen, en principi, compromisos de permanència i pactes de preus entre competidors, així com un servei que, segons les organitzacions de consumidors, és el que més queixes registra de banda dels usuaris.

La xarxa de Guifi.net és de tots els que hi participen, i no és de ningú, perquè cada tram té un propietari diferent. Foto: València Guifi.

La xarxa de Guifi.net és de tots els que hi participen, i no és de ningú, perquè cada tram té un propietari diferent. Foto: València Guifi.

Les xarxes de telecomunicacions són propietat d’algú, que les gestiona amb criteris de màxim benefici econòmic. “Tenim les més obsoletes i cares d’Europa. Existeix la tecnologia per oferir molta més velocitat, més ample de banda, i una connexió de major qualitat, però no es fa perquè no interessa, perquè suposaria invertir en mantindre i millorar la xarxa”, explica Vicent Ferrer, un entre la multitud de voluntaris que hi ha darrere de València Guifi, una part de Guifi.net.

Guifi és la conjunció de Gurb, la localitat catalana on Ramón Roca, el pare de la criatura, va començar a extendre la xarxa i wifi (‘wireless fidelity’, fidelitat sense fils en anglès). Gurb és una localitat de les moltes a les que, per la seua situació geogràfica, per la seua grandària o pel nombre d’habitants, no pareixia rentable millorar la xarxa per a les grans companyies.

Per això, els veïns es van decidir per obrir el seu poble al món pels seus propis mitjans. Des d’aleshores fins ara, Guifi.net s’ha expandit amb especial incidència a Catalunya i el País Valencià. De fet, tota la documentació, els principis i els Comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral (XOLN) han estat redactats des d’un principi en català. “Estem traduint-los a l’anglès perquè Guifi.net es pot extendre a tot el món, per què no? Mentre es respecten els principis, tot serà Guifi.net”, comenta Vicent.

Darrere de Guifi.net hi ha principis com la democratització de la xarxa o el manteniment de les connexions a zones que perden població i riquesa cada any. Perquè hi ha xicotets pobles que no són rentables per a les grans operadores, però també hi ha barris de les ciutats on no arriben, també per criteris mercantils. “Una zona rural o un barri amb bon ample de banda, amb una bona connexió, és un pol d’atracció per a la indústria tecnològica” explica Vicent, convençut. En qualsevol cas, quina empresa voldria instal·lar-se hui en dia a una zona sense connexió a Internet?

Autogestió en les telecomunicacions

“Guifi.net no és Internet”, acota Vicent des d’un principi, “encara que el 95% de l’ús que se’n fa és per a connectar-se a aquesta xarxa”. És l’autogestió portada a les telecomunicacions. La independència i la neutralitat. “La xarxa de Guifi.net és de tots els que hi participen, i no és de ningú, perquè cada tram té un propietari diferent. Es gestiona segons uns principis, els Comuns de Xarxa Oberta, Lliure i Neutral (XOLN), que regulen el seu ús. Tot i que la documentació és ampla, es podrien condensar en quatre principis bàsics: “Ets lliure d’utilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que no perjudiques al funcionament de la pròpia xarxa, la llibertat dels altres usuaris, i respectes les condicions dels continguts i serveis que lliurement hi circulen; ets lliure de saber com és la xarxa (…) i difondre’n el seu esperit i funcionament; ets lliure d’incorporar serveis i continguts a la xarxa (…); incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes llibertats en les mateixes condicions”.

La xarxa lliure, oberta i neutral ha superat els 20.000 nodes. Foto: Guifi.net.

La xarxa lliure, oberta i neutral ha superat els 20.000 nodes. Foto: Guifi.net.

Guifi.net és, ni més ni menys, el que la gent interessada vol que siga, com la gent vol construir-la. “És tan lliure, que fins i tot permet fer negoci a xicotetes empreses, per exemple, oferint la instal·lació de la mateixa a altres empreses o una connexió a Internet. Això passa molt a la zona de Castelló, on s’ha fomentat la creació d’un ecosistema d’instaladors de Guifi.net que cobren. També te la pots instal·lar tu o demanant ajuda a voluntaris”.

També és lliure i oberta quant a la forma de construir-la, perquè Guifi.net no és una xarxa de cables, per una qüestió econòmica. És molt més barata la tecnologia sense fils, a través d’antenes. La diferència és abismal. “Cada quilòmetre de cable podria eixir per uns 2. 000 euros mentre que cobrir 10 quilòmetres sense fils pot ferse per uns 120 euros”, explica Vicent. Per això ja no s’extén a través de cables. Totes les decisions al voltant de la tecnologia depenen dels usuaris i els propietaris dels nodes, els punts de la xarxa col·locats als terrats dels edificis. Amb un node es cobreix un edifici. Amb un parell de supernodes o punts centrals es podria donar servei a una població sencera.

En funció de l’orografia del terreny, a una localitat se li podria oferir servei d’accés a Internet amb un cost d’instal·lació d’entre 600 i 2.000 euros (més la mà d’obra). Després només caldria la despesa de manteniment. En els enllaços sense fils d’aquest tipus, Guifi.net està aconseguint velocitats de descàrrega entre 10 i 100 megues per segon. “I es podria arribar a 1 giga”.

Altra pregunta interessant és: d’on ix la connexió a Internet per als usuaris? D’una banda, hi ha gent que cedeix part del seu ample de banda. També es pot jugar amb els horaris, per exemple, de les botigues, que tanquen de vesprada, o de nit. Al no fer un ús intensiu de la xarxa, cedeixen tot el seu cabal durant unes hores. Altra alternativa, explica Vicent, és comptar amb l’ajuda d’institucions com la Universitat Politècnica de València o la UJI de Castelló, que “col·laboren amb el projecte i donen accés a la seua pròpia xarxa”.

guifi net logo txt

Vull Guifi.net, què he de fer?

Abans de res, u s’ha d’oblidar de telefonar, esperar a que vinguen a casa i ens porten un paquet, connectar, lluitar amb els teleoperadors de la companyia, i començar a navegar (i pagar). Guifi.net requereix una participació activa de l’usuari. A canvi, u serà lliure d’anar-se’n quan ho desitge, podrà tindre Internet barat (sabent, a més, que els seus diners no aniran a parar a cap noble de dubtosa noblesa) i contribuirà a un projecte cooperatiu, lliure i neutral.

El primer que s’ha de fer és entrar a la web de Guifi.net i comprovar si viu a una de les “illes” amb connexió, dins de l’abast de les instal·lacions en marxa. Si ho està, ha de posar-se en contacte amb València Guifi, interessar-se per la matèria i demanar ajuda als voluntaris. Si està fora d’alguna de les illes (recentment s’han superat els 20.000 nodes instal·lats), pot acudir a les nombroses xerrades i ‘Guifilabs’ que s’organitzen per ampliar coneixements. “Guifi.net és cooperatiu, s’ha d’intentar reunir-se amb gent del teu barri, del teu poble, de la teua zona, i començar”, conta Vicent.

El preu? Una antena que dóna servei a un usuari costa al voltant dels 60 euros, als que cal sumar la mà d’obra. Això sí, no es pot exigir a ningú que vinga a casa a solventar-te els problemes. Depens dels que entenen de la matèria i són voluntaris, del suport virtual que et puguen donar, o dels coneixements que hages adquirit.

guifi net meliana txt

La cooperativa de Meliana

“Açò pot ser un generador d’activitat econòmica. Nosaltres som voluntaris, però es podria contractar a gent que estiguera a l’atur per a que instal·lara Guifi.net amb els avantatges d’un model cooperatiu i transparent”, reivindica Vicent, que recorda que la xarxa que quede instal·lada serà sempre propietat dels usuaris, i mai de companyies privades.

I explica orgullós el cas de Meliana. A la localitat de l’Horta Nord està constituïnt-se una cooperativa d’usuaris per instal·lar Guifi.net. Elles i ells treballen per fer possible la xarxa. No serà gratuïta, però els diners aniran destinats únicament a pagar despeses i les tasques d’instal·lació i manteniment (amb les que es donarà feina a gent que no en té), i al final seran els propietaris d’una infraestructura important per al desenvolupament de la població. “Els diners que puguen sobrar es poden destinar, per exemple, a millorar i extendre en altres zones la pròpia xarxa”, avança Vicent Ferrer.

Meliana és tal vegada l’últim cas, però Guifi.net ja s’ha escampat per multitud de poblacions com Silla, Alaquàs, Burjassot, Alboraia, Tavernes Blanques, i els barris de Sant Marcel·lí, Benicalap i Benimaclet, a València, que també té illes a les zones de Mestalla o la Universitat Politècnica. A Catalunya, amb recolzament institucional i empresarial, Guifi.net ha pogut anar un poc més enllà. Les parròquies cedeixen els campanars per posar les antenes, les institucions donen facilitats i, fins i tot, grups d’empreses de parcs tecnològics en faciliten i promouen la instal·lació.