La Comarcal, 40 anys educant en la tribu



L’any 1973 les escoles del País Valencià, com les de la resta de l’Estat, eren franquistes, basades en un model educatiu reaccionari i anacrònic, amb crucifixos i fotografies del Caudillo. En aquest context naix La Nostra Escola Comarcal, i altres similars; projectes en valencià amb el somni d’una educació laica, basada en valors, per obrir l’escola a la societat

La Comarcal, 40 anys educant en la tribu

Com diria Estellés “han passat anys, molts anys, han passat moltes coses” des que, al 1973, 15 pares i mares de L’Horta Sud redactaren els estatuts de la Nostra Escola Comarcal. Amb el règim franquista decrèpit i una societat que començava a plantejar-se altre món, les inquietuds en matèria educativa eren evidents. La utopia d’una educació en valencià, que fomentara la creativitat, on l’expressió corporal jugara un paper important i on els xiquets cresqueren i es formaren envoltats de natura és el punt de partida d’aquesta història.

La Comarcal no va estar sola al procés. Altres projectes com Les Carolines, La Gavina, o La Masia, totes conformades com a cooperatives, mamprengueren l’aventura amb l’objectiu de consolidar un model que esperaven, alguna vegada, fóra el de l’escola pública. Inma López, directora de La Comarcal, resumeix l’ideari del projecte: “S’eduquem en la tribu i és la tribu la que ens educa, i sempre hem comprés que l’escola no és la capseta del saber, sinó l’espai obert de la saviesa”

Un vagó de tramvia presideix l'entrada a La Comarcal.

Un vagó de tramvia presideix l’entrada a La Comarcal.

Escoles concertades

La possibilitat de pegar-li la volta al model educatiu franquista, amb una educació basada en la solidaritat, la llibertat o la defensa de la llengua, necessitava mètodes revolucionaris per poder ser una realitat. Projectes on els llibres de text no foren imprescindibles, on el contacte amb les arts escèniques jugara un paper molt important, i on la innovació i el creixement personal estigueren sempre presents. Continuaren avançant esperant convertir-se en paradigma del que havia de ser l’escola de tots.

Però, a diferencia de Catalunya, on experiències similars aconseguiren formar part de la xarxa pública, l’administració valenciana mai no donà el pas. A l’any 1985, amb la llei que regulava els concerts educatius, es converteixen en escoles cooperatives concertades, i comencen a ser referent per a un sector de la societat que aposta per l’educació laica i en valencià.

En l’actualitat totes continuen funcionant i algunes han hagut de desdoblar línies per atendre la demanda. A l’any 2006 s’uneixen i formen la cooperativa de segon grau Akoe, per posar experiències en comú i cooperar des de la seua condició. I donant valor a allò de que la unió fa la força, el seu treball conjunt els ha ajudat per fer front en contra de les retallades i de les noves polítiques educatives, que allunyen el model dels seus principis, amb la implantació de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), o ‘Llei Wert’, que du aparellat l’augment de les ratios d’alumnat, la disminució d’inversions i la manca de recursos per dotar els centres de la qualitat necessària. Per això ahir es van afegir a la vaga de l’educació.

40 anys de La Comarcal

En aquest context, La Nostra Escola Comarcal celebra el seu 40 aniversari. Sembla molt llunyà aquell primer curs, el del 1973, inaugurat a Villa Carmen, una casa de camp ubicada a Catarroja, on seixanta xiquetes i xiquets d’entre dos i sis anys, les primeres promocions ‘comarcaleres’, començaven a estudiar en la seua llengua. Mentrestant ja s’havien adquirit els terrenys per al nou centre a Picassent. A la història oficial queden inscrits assoliments com la inauguració de l’Escola, la incorporació dels mestres i treballadors a la cooperativa (és l’únic centre amb aquest model cooperativista), la decisió d’incorporar l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), la de desdoblar les línies o la de construir l’edifici nou d’infantil i de secundària.

El primer curs de La Comarcal es va impartir a una masia de Catarroja, Villa Carme, l'any 1973. Foto: La Nostra Escola Comarcal.

El primer curs de La Comarcal es va impartir a una masia de Catarroja, Villa Carme, l’any 1973. Foto: La Nostra Escola Comarcal.

A l’anecdotari no oficial hi ha molt més: l’arribada de Bola de Neu, el primer borreguet, al 1978, i la del tramvia, que es troba a l’entrada principal. Queda Pataxula, el pirata bo que sempre apareix a les acampades amb el seu tressor, queden les 40 festes de la primavera i el circ, que cada dos anys representen els xiquets de 3 i 4 anys, i les quatre dècades de nits d’expressió, a càrrec dels alumnes més grans de l’escola, i els intercanvis europeus dels alumnes de l’ESO.

Baix l’esolgan ‘40 anys d’una escola que enamora’, La Nostra Escola Comarcal ha volgut celebrar el seu aniversari, a més de amb edicions especials de la Nit d’Expressió i la Festa de la Primavera, adaptant-se al món 2.0, amb la seua incorporació a les xarxes socials, perquè créixer i innovar ha estat sempre un dels seus objectius, com ens conta Inma López: “Haguera estat més senzill, més tranquil, continuar a la marxeta tal i com estàvem, però el futur, els reptes que paguen la pena, no s’aconsegueixen sinó amb valentia, assumint riscos i posant molt de treball i passió per un projecte”.

En un moment al que els governants intenten restar importància i mitjans a l’escola, hi ha mestres i professors, famílies i, sobretot, xiquetes i xiquets, disposats a demostrar que invertir en educació es invertir en futur, i que un món millor només és possible educant en valors.